El telar del tiempo - Robert D. Kaplan

Títol: El telar del tiempo
Autor: Robert D. Kaplan
Editorial: RBA
Any de publicació original: 2023

Una vegada més torno a Robert D. Kaplan, un dels meus autors de referència de qui ja he comentat molts llibres en aquest blog. En aquest llibre de 2023, Kaplan ens parla de l'Orient Mitjà, una regió especialment rellevant en el moment d'escriure aquestes línies (abril de 2026).

L'autor recupera en aquest llibre el format que més em convenç: viatjar per una regió i explicar cada país mitjançant una interessant combinació d'entrevistes amb els seus habitants, recorregut històric i anàlisi geopolítica. Egipte, Síria, Iraq, Iran i Aràbia Saudita són alguns dels escenaris visitats, en una zona que té una importància cabdal per a l'ordre internacional actual.

Aquest llibre m'ha agradat molt i m'ha tingut enganxat en tot moment. Tot i tractar-se d'una zona que ja rep una cobertura informativa força àmplia comparada amb altres regions del món, l'autor aporta noves idees que trobo força interessants i que porten a la reflexió. En alguns casos el seu plantejament no em convenç del tot, com quan defensa prioritzar l'estabilitat i l'ordre que aporten certs règims totalitaris per sobre de la defensa dels principis democràtics, idea que jo trobo massa perillosa com per a convertir en paradigma. Però fins i tot en aquests casos, puc apreciar els seus arguments, com per exemple que els ideals de justícia i democràcia són molt difícils de dur a la pràctica en certs contextes i que la seva mala aplicació acaba fent més mal que bé. Pots estar-hi d'acord o no, però com a mínim et fa pensar i enriqueix el debat.

Més informació: https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/el-telar-del-tiempo_7368

Recomanabilitat: Molt recomanable, aporta una perspectiva diferent i enriquidora a les anàlisis més típiques sobre l'Orient Mitjà.

 

Eichmann en Jerusalén - Hannah Arendt

Títol: Eichmann en Jerusalén
Autor: Hannah Arendt
Editorial: Debolsillo (Penguin)
Any de publicació original: 1963

Aquest és un llibre de la filòsofa Hannah Arendt que fa temps que volia llegir, centrat en el judici del criminal nazi Adolf Eichmann, qui va ser el principal responsable de la implementació de la Solució Final, és a dir, l'extermini massiu de milions de jueus a l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. El meu interès per aquest llibre prové sobretot del concepte filosòfic que planteja l'autora: la banalitat del mal.

Eichmann ocupava un alt càrrec dins del nazisme; no era un dels dirigents de primera línia, però se li va encarregar organitzar tota la logística de les deportacions de jueus cap als camps d'extermini. La particularitat de la figura d'Eichmann, segons l'autora, és que no era un fanàtic antisemita ni un psicòpata, sinó un buròcrata que responia al perfil d'una persona relativament normal. En la seva defensa, va al·legar que només volia fer la feina que li havien encomanat de la manera més eficient possible, obeint als seus superiors i a les lleis vigents a l'Alemanya nazi. A partir d'aquest argument d'Eichmann, l'autora planteja dues tesis força interessants.

En primer lloc, Arendt no accepta l'excusa d'Eichmann que obeir la llei vigent com a ciutadà alemany l'eximia de la seva responsabilitat. Hi ha un consens bastant universal que l'obediència no és obligatòria quan els superiors donen ordres criminals. Fins i tot en un estat totalitari, on la pròpia llei i l'estat són criminals en si mateixos, hi ha nombrosos exemples de ciutadans que van trobar maneres de desobeir ordres, malgrat els riscos que això comportava, incloent-hi la possibilitat de perdre la vida, fins i tot en casos on les ordres que no implicaven la mort de milions de persones com era el cas d'Eichmann.

En segon lloc, Arendt considera que el cas Eichmann porta a la inquietant conclusió que un mal tan terrorífic pot ser obra no només d'un gran monstre o psicòpata, sinó que també pot ser dut a terme per persones força mediocres i banals. D'alguna manera, el fet que un mal així pugui existir dins de qualsevol de nosaltres (aquells que no se'ns considera inhumans) és certament terrible i, segons l'autora, ens obliga a estar alerta en tot moment per evitar que es manifesti.

Aquest llibre m'ha agradat perquè m'ha fet pensar força. L'autora fa una crònica desapassionada del judici amb una encomiable intenció d'objectivitat, i ja és una crònica força informativa sobre un periòde especialment terrible, però a més les seves consideracions d'ordre filosòfic i moral el converteixen en una gran obra de referència que justifica la fama que la precedeix.

Més informació:  Eichmann en Jerusalén (Wikipedia)

Recomanabilitat: Molt recomanable, es tracta d'una lèctura incòmoda però necessària.

Rumbo a Tartaria - Robert D. Kaplan

Títol: Rumbo a Tartaria
Autor: Robert D. Kaplan
Editorial: Malpaso
Any de publicació original: 2000

Robert D. Kaplan és un periodista americà que escriu llibres en un gènere a mig camí entre la literatura de viatges i l'assaig geopolític. Kaplan és conegut principalment per Fantasmas Balcànicos, un llibre que va escriure poc abans del desmembrament de l'antiga Iugoslàvia i on parlava dels molts conflictes latents que hi detectava. Aquest llibre, que havia estat rebutjat per diverses editorials i generat un interès gairebé nul, de sobte va adquirir una gran rellevància amb l'esclat de la guerra dels Balcans i es va convertir en un dels llibres de capçalera per comprendre millor les causes d'aquell conflicte.

En aquest llibre Rumbo a Tartaria, Kaplan relata el viatge que fa l'any 1998 i que el porta a visitar països de l'Europa de l'Est (Hongria, Bulgària, Romania), Anatolia (Turquia), Orient Mitjà (Síria, Líban, Israel, Jordania) i Caucas (Armènia, Geòrgia, Azerbaidjan i Turkmenistan). En el seu viatge, l'autor aprofita les experiències viscudes i les múltiples converses amb gent del país (tant ciutadans d'a peu com intel·lectuals i analistes polítics) per fer un interessant reportatge periodístic sobre l'estat de cadascun d'aquests països en aquell moment històric clau, posterior a la caiguda dels règims comunistes depenents de la Unió Soviètica però just anterior a l'11-S i l'auge del fonamentalisme islàmic.

El llibre conté alguns passatges que amb la perspectiva dels temps esdevenen clarividents (com la fragilitat de Síria com a estat o els odis nacionalistes en tota aquella zona). Tampoc es tracta d'un llibre de futurologia, òbviament, però sí que ajuda comprendre millor alguns dels esdeveniments que han passat en els 20 anys transcorreguts des de la seva escriptura.

A mi personalment aquest llibre m'ha entusiasmat, però és més per una qüestió d'afinitat ja que m'agraden moltíssim aquesta mena de reportatges periodístics en profunditat de la secció d'Internacional dels diaris, quan no només es limiten a narrar-te l'actualitat sinó que et fan un resum entenedor de països que per nosaltres són majoritàriament uns grans desconeguts. En això Kaplan sembla un autèntic mestre, així que penso llegir més llibres seus en el futur immediat.

Per acabar, comentar que aquesta editorial (Malpaso) dona una opció que m'agradaria que altres copiessin. En comprar el llibre físic, tens dret a descarregar-te'n també l'edició digital si vols, cosa que he agraït especialment ja que ara tinc una lesió a la mà esquerre i m'ha estat molt més còmode poder llegir l'ebook amb una sola mà utilitzant un lector de llibres electrònics de poc pes.

Més informació: http://malpasoed.com/libro/rumbo-a-tartaria/

Recomanabilitat: A mi m'ha encantat, però no és per a tothom, només si t'interessa la temàtica seria un llibre a recomanar especialment.

Una pantera al soterrani - Amos Oz

Títol: Una pantera al soterrani
Autor: Amos Oz
Editorial: Barcanova
Any de publicació original: 1995

Havia sentit parlar d'Amos Oz com un dels millors autors israelians, hi tenia curiositat així que un dia a la biblioteca em vaig decidir per aquest llibre. Es tracta d'una novel·la ambientada poc després de la segona guerra mundial, quan Israel encara no tenia estat pròpi i estava sota control britànic. El llibre ens relata l'història d'en Profi, un nen jueu de dotze anys que trama una estranya amistat amb un capità de l'exèrcit britànic.

El llibre es fa una mica curiós de llegir, tracta sobre conceptes com "l'enemic" o "la traició" que semblen prou inamovibles però que l'autor ens indueix a reconsiderar i matissar. No és estrany, Oz és un dels intel·lectuals israelians més compromesos amb el procés de pau a l'Orient Mitjà, i aquest llibre es pot interpretar fàcilment com un al·legat per la pau entre els pobles i sobretot entre les persones que els formen.

En conjunt el llibre no m'ha cridat massa l'atenció, no em sembla especialment recomanable fora d'aquest context abans explicat.


Més informació: http://www.siruela.com/catalogo.php?id_libro=51

Recomanabilitat: No gaire recomanable, però tampoc està malament.