Cómo el mundo creó Occidente - Josephine Quinn

Títol: Cómo el mundo creó Occidente
Autor: Josephine Quinn
Editorial: Crítica (Planeta)
Any de publicació: 2024

Aquest és un llibre que em van regalar per Sant Jordi i que no coneixia de res, però que explica perfectament la meva resposta quan em demanen quins llibres em podrien fer gràcia: aquells que jo no triaria pel meu compte, ja que això te l'avantatge que em sol fer obrir nous horitzons enlloc de limitar-se als meus interessos que al final són bastant tancats (ciència ficció, geopolítica, esports...). Doncs bé, aquest és un llibre d'història que a mi segurament no m'hagués cridat especialment l'atenció i en canvi ara me n'alegro molt d'haver-lo llegit!

El llibre sosté la tesi de que les arrels d'allò que anomenem Occident (típicament Europa occidental més els Estats Units) no provenen únicament de la Grècia i Roma clàssiques com es sol dir, si no que hi conflueixen moltíssimes influències de moltes altres civilitzacions i pobles del passat amb qui hi havia una intensa relació comercial i un constant intercanvi d'idees i invents. Segons l'autora, és només a partir del Renaixement que germina aquest focus en el món grecorromà clàssic com a bressol únic de la civilització Occidental, tot menystenint deliberadament l'influència d'altres civilitzacions com el món àrab i les seves profundes aportacions a la ciència, a causa de que l'imperi otomà i els musulmans eren percebuts en aquell moment com l'enemic d'una Europa liderada pel poder de l'esglèsia cristiana.

El llibre m'ha agradat ja que l'he trobat molt informatiu, tota una lliçó d'història sobre l'influència de pobles com els fenicis, la gran civilització mesopotàmia del Creixent Fèrtil, l'imperi persa, els àrabs... Després òbviament jo no hi entenc prou com per dilucidar si la tesi de l'autora és correcta, però certament els arguments que dona semblen prou potents com per almenys apreciar-ne el seu valor.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-como-el-mundo-creo-occidente/412378

Recomanabilitat: Força recomanable, especialment si us interessa la història.

 

Todas las historias - Enric González

Títol: Todas las historias
Autor: Enric González
Editorial: RBA
Any de publicació original: 2018

L'Enric González, de qui ja he parlat en aquest blog és un periodista al que m'agrada molt seguir. Més enllà de que li tinc una forta afinitat i apreci (ei que és perico!), té una qualitat molt rara de trobar en el món del periodisme actual: sovint diu coses que et fan pensar, que no te les esperes, que no quadren amb la imatge que t'has volgut fer d'ell. Aquests dies recordo especialment aquesta columna del 2019 sobre Trump, on feia certes apreciacions que no eren gens comuns de trobar en un columnista d'esquerres però que avui dia ajuden a entendre millor que l'hagi votat molta més gent de l'esperada. Com diu amb una frase demolidora al final de l'article: A veces es saludable que los hechos contradigan nuestros prejuicios.

Aquest volum que ens ocupa avui és en realitat una recopilació de tres llibres diferents: Historias de Londres (1999), Historias de Nueva York (2006) i Historias de Roma (2010). L'autor aprofita la seva estada com a corresponsal en aquestes tres grans ciutats per retratar-nos-les amb tot un seguit d'interessants anècdotes i reflexions, així com certs apunts autobiogràfics que són igual de captivadors que la resta de la narració.

A mi aquest llibre m'ha agradat molt, però sobretot per una raó emocional. A Londres no hi estat mai, així que el primer volum m'ha semblat força informatiu i interessant. A Roma només hi estat de turista un parell de setmanes, però la descripció que en fa m'ha quadrat bastant amb els records que en tenia. Però per mi el llibre més interessant ha estat el de Nova York, on vaig estar vivint uns pocs mesos a la mateixa època que retrata l'autor, durant el canvi de segle. Tinc un gran record d'aquella estada i d'aquella època de la meva vida, així que la lectura d'aquestes pàgines m'ha causat un notable impacte, ja que ha tingut la virtut de fer-me reviure molts d'aquells moments i sensacions. O sigui que no puc ser gens objectiu, realment m'ha arribat al cor.

Més informació: https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/todas-las-historias_3916

Recomanabilitat: Força recomanable, com tot el que escriu aquest gran periodista.

El infinito en un junco - Irene Vallejo

Títol: El infinito en un junco
Autor: Irene Vallejo
Editorial: Panenka
Any de publicació: 2020

El primer cop que sents a algú recomanar un nou llibre, com a molt en fas una nota mental a no ser que et cridi especialment l'atenció. Al cap de poc temps aquesta nota mental sol quedar oblidada en algun racó de la teva memòria d'on ja no el podràs recuperar, a menys que et tornis a trobar amb aquest llibre un segon cop, fet que serveix per perllongar una mica la persistència del record a la teva memòria. Però si aleshores en un breu interval de temps et comences a trobar una i altra vegades multitud de referències al mateix llibre, i si a sobre les recomanacions venen d'una notable diversitat de fonts i són aclaparadorament positives, aquest nou llibre no només grava el seu nom a la teva memòria si no que a més et comencen a venir moltes ganes de llegir-lo. Que això et passi amb un llibre com Pàtria amb una temàtica colpidora que ha marcat a molta gent pot semblar lògic, però que això et passi amb una història sobre La invención de los libros en el mundo antiguo és com a mínim desconcertant.

En la meva opinió, la principal raó que explica l'èxit inesperat d'aquesta petita joia és la grandíssima estima que demostra l'autora cap a aquest invent tan singular que és el llibre. Això és una raó necessària per explicar l'èxit però a l'hora és una raó demostrablement insuficient: hi ha milers d'acadèmics apassionats dels llibres que amb els seus assajos només aconsegueixen adormir les ovelles. El mèrit d'Irene Vallejo és fer un relat captivador que arriba a atrapar tant com les millors novel·les, i possiblement s'assembli més a aquest gènere que no pas al de l'assaig. A més, en la meva opinió, tot i que la temàtica no sembli pròpia d'un best-seller, la seva pròpia naturalesa fa que aquest llibre sigui molt més apreciat per tots aquells que són aficionats a la lectura: com més apassionats del llibre més fàcil resulta que els hi entusiasmi aquesta obra i que la recomanin per tot arreu.

A mi personalment el llibre m'ha agradat força. M'ha resultat entretingut i informatiu, però més enllà d'això em costa fer-ne una valoració freda i objectiva sense comentar que m'hi veig atret principalment per una raó molt més emocional: el més important del llibre és que aconsegueix fer-nos sentir, a tots els que ens considerem lectors avui en dia, com part d'una sola comunitat universal de lectors que s'estén al llarg dels segles, i que fins a cert punt representa una petita identitat compartida que perviu al llarg del temps.

Més informació: https://www.siruela.com/catalogo.php?id_libro=3948

Recomanabilitat: Del tot recomanable a aquells que es considerin apassionats de la lectura.