Winston Churchill - Diversos autors

Títol: Winston Churchill. Una biografía colectiva
Autor: Diversos autors (editat per Richard Toye)
Editorial: Penguin Random House
Any de publicació original: 2018

M'agrada llegir biografies però sovint presenten un problema que és la manca d'objectivitat de l'autor, especialment quan no és un historiador si no un escritor en de best-sellers. Es tracta d'un tipus d'autors que típicament admiren força el personatge (tant com per dedicar-li el temps d'escriure'n un llibre) i tendeixen a centrar-se massa en els aspectes més brillants de la vida de la persona, passant per alt les parts més criticables. Per això m'ha cridat l'atenció aquest llibre: Churchill és un personatge envoltat de molt de mite, però aquí trobem una biografia col·lectiva elaborada per un grup d'historiadors de prestigi que ofereixen un enfocament molt més objectiu.

Cada capítol porta la firma d'un autor diferent, qui aborda un aspecte concret de la vida i la política de Churchill. Això inclou no només el seu paper en la resistència del Regne Unit davant dels nazis, sinó també els seus inicis, la seva etapa com a Primer Lord de l'Almiraltat durant la Primera Guerra Mundial, la seva postura envers el sindicalisme en el període d'entreguerres, la seva relació amb l'Imperi Britànic, amb Roosevelt i amb els Estats Units, la seva actuació durant la guerra freda, etc...

El llibre m'ha agradat doncs ha satisfet plenament les meves expectatives. Ajuda a traçar un perfil de Churchill molt més complex que la imatge mitificada que sovint ens ha arribat, i és precisament en aquesta complexitat on rau l'interès de l'obra.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-winston-churchill/251683

Recomanabilitat: Recomanable per conéixer Churchill i les seves polítiques més enllà del mite.

 

Tiempo de magos - Wolfram Eilenberger

Títol: Tiempo de magos. La gran década de la filosofía 1919-1929
Autor: Wolfram Eilenberger
Editorial: Taurus (Random House)
Any de publicació: 2019

Tiempo de magos és un assaig que s'endinsa en el pensament i la vida de quatre grans pensadors del segle XX: els reconeguts filòsofs Heidegger, Wittgenstein i Cassirer, així com el polifacètic pensador Walter Benjamin. En principi el contingut no sembla pas que pugui arribar a apassionar a gaire gent excepte als molt iniciats, però la raó per la qual un llibre així va arribar al meu radar és justament per les nombroses crítiques elogioses que lloaven la forma en que estava escrit i explicaven (de forma un xic exagerada) que per moments semblava més un thriller que un llibre de filosofia.

Realment el llibre està molt ben escrit i aconsegueix mantenir un interès que no es trobaria en un assaig acadèmic. La part biogràfica de la novel·la és la que per mi manté l'interès més alt, doncs resulta força sorprenent seguir el dia a dia d'aquests pensadors, des de l'extraordinària experiència vital de l'imprevisible Wittgenstein a les batalles sostingudes de Heidegger o Walter Benjamin per obtenir un lloc de professor universitari permanent que garanteixi la seva posició econòmica a llarg plaç. L'altra cara de la moneda és que el contingut purament filosòfic segueix sent difícil de pair, doncs les idees d'aquests pensadors tenen un nivell elevat de complexitat que tot i els esforços de l'autor no permeten una fàcil comprensió pels no iniciats com jo.

La valoració d'aquest llibre m'ha fet despertar una petita reflexió sobre com les expectatives poden condicionar un lectura. Per un costat, mai hauria llegit aquest llibre com aquest si les crítiques no n'haguessin elevat molt les meves expectatives, però d'altra banda al ser tant altes diria que el llibre no les ha arribat a acomplir del tot. En qualsevol cas, el llibre m'ha agradat bastant, i m'ha permès conèixer una mica sobre aquests quatre pensadors dels que ben poc sabia.

Més informació: https://www.elconfidencial.com/cultura/2019-02-14/eilenberger-wittgenstein-benjamin-heidegger-cassirer_1821178/, que conté aquesta perla sobre el cèlebre episodi de l'examen de doctorat a l'irrepetible Wittgenstein:

Ocurrió en Cambridge en 1929 y fue el examen oral de doctorado más extraño de la historia de la filosofía. En el tribunal examinador se sentaban dos luminarias: Bertrand Russell y G. E. Moore. El estudiante que comparecía ante ellos era un exmilitar austriaco de 40 años que llevaba diez trabajando como maestro de escuela. Sus inicios habían sido fulgurantes, legendarios, pero, tras publicar su primera obra, decidió "haber resuelto definitivamente todos los problemas del pensamiento", regaló su fortuna familiar y desapareció para ganarse la vida "con un trabajo honrado". Ahora, ya cuarentón, no tenía medio de vida alguno y se presentaba ante aquellos examinadores que tan bien le conocían y le observaban intrigados. Pero se trataba de un examen, el alumno había presentado como tesis doctoral precisamente aquel mítico y muy oscuro primer libro suyo, y estaban obligados a hacerle preguntas al respecto. ¿Qué había querido decir exactamente aquí? ¿Y aquí? ¿Y aquí? El examinado intentó explicarse, balbuceó, sudó... pero nadie nunca había expresado ideas semejantes a las suyas, ¿a santo de qué seguir esforzándose? Harto, Ludwig Wittgenstein se levantó, se acercó al estrado, dio unas palmadas en el hombro a Moore y a Russell y pronunció esa frase con la que desde entonces sueñan todos los estudiantes de filosofía que defienden su tesis: "No se preocupen, sé qué jamás lo entenderán". Le aprobaron, claro. ¿Qué otra cosa podían hacer?

Recomanabilitat: Recomanable com una amena introducció a aquests quatre pensadors.

La venganza de la geografía - Robert D. Kaplan

Títol: La venganza de la geografía
Autor: Robert D. Kaplan
Editorial: RBA
Any de publicació original: 2012

Aquest és un altre llibre que he volgut llegir de Robert D. Kaplan, un autor del que ja he comentat altres llibres en aquest blog i que m'agrada tant que la seva bibliografia s'està convertint en una lectura obligada per a mi.

A diferència d'altres llibres on es dedicava a descriure i explicar-nos una regió concreta, aquí Kaplan ens exposa la seva teoria sobre la gran importància de la geografia en el desenvolupament de les nacions i la seva història. Només com a exemple, l'autor teoritza que Rússia viu en un estat d'amenaça permanent perquè les seves fronteres no estan gaire delimitades per accidents geogràfics, no té una gran cadena muntanyosa que el separi de la resta d'Europa o d'Àsia i per això ha patit nombroses invasions de diversos pobles al llarg de la seva història. La conseqüència és que Rússia tendeix a voler expandir-se al màxim possible, per estirar els seus límits territorials de forma que no siguin tan susceptibles a ésser envaïts. Un altre exemple seria la posició privilegiada d'Estats Units, bàsicament una illa amb tan sols la frontera de Mèxic a defensar, que seria un factor que afavoreix la seva posició hegemònica des del segle passat.

El llibre m'ha acabat agradant força però al principi m'ha costat una mica, ja que conté una primera part massa teòrica dedicada als pioners de la geopolítica i a les tesis fundacionals d'aquest camp, que no està malament però al meu parer hagués estat millor sense entrar tant al detall. La segona part en canvi és molt més pràctica, amb l'autor aplicant la tesi principal del llibre a casos concrets de grans zones o nacions (Europa, Rússia, Xina, Iran...), és a dir explicant com la geografia ha influït de manera decisiva en la història de cadascuna. Aquesta segona part, pur Kaplan, m'ha agradat moltíssim, els que em coneixeu ja sabeu que sóc una mica friki en que sóc un gran fan de la secció d'Internacional dels diaris.

En resum, un altre bon llibre de Kaplan i una tesi sobre la importància de la geografia que val la pena tenir en compte.

Més informació: https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/venganza-geografia_4122

Recomanabilitat: Recomanable com tot lo de Kaplan, imprescindible pels addictes a la secció d'Internacional dels diaris.

Los amnésicos - Géraldine Schwarz

Títol: Los amnésicos
Autor: Géraldine Schwarz
Editorial: Tusquets
Any de publicació: 2018

Quan vaig escollir aquest llibre ho vaig fer pensant que era una novel·la on es relatava la història d'una família franco-alemanya des de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies, i que podia servir per comprendre com els crims del nazisme i altres règims totalitaris van poder tenir lloc davant la passivitat d'una majoria de persones de peu de carrer que, tot i segurament no ser uns fanàtics com els seus dirigents, tampoc van fer res per evitar la tragèdia. A més, havia llegit bons comentaris del llibre, que havia obtingut el premi al Llibre Europeu de l'any 2018.

La meva sorpresa al llegir el llibre ha estat que de novel·la no en té res, la temàtica és efectivament la que m'havia semblat però és tracta d'un assaig on la autora fa una profunda investigació sobre la passivitat de el poble planer en societats com l'alemanya davant els crims del nazisme contra els jueus. Un cop derrotats els règims totalitaris, els primers anys de postguerra estan marcats pel negacionisme (el poble innocent enganyat per un grapat de dirigents criminals) i una mena d'amnèsia col·lectiva que possiblement pretén emmascarar el profund sentiment de culpa, però amb el temps societats com l'alemanya o la francesa donen pas a un lent reconeixement de responsabilitats que les permet evolucionar cap a un pensament plenament democràtic i modern. La tesi de l'autora és que aquesta evolució és possible gràcies a un exercici de memòria històrica impulsat per la perspectiva crítica de les noves generacions que, amb l'avantatge de la distància que dóna no haver estat implicats en els fets, aporten una mirada que qüestiona sense embuts el comportament dels seus avantpassats.

L'autora posa com a exemple la història de la seva pròpia família franco-alemanya, que de fet es converteix en la base per a la seva investigació. Així per exemple trobem personatges com el seu avi alemany, que sense ser un fanàtic i ni tan sols simpatitzant va arribar a afiliar-se al partit nazi a fi de poder escalar socialment, és a dir no ser discriminat per no tenir el carnet. Però tampoc va tenir gaire problema en aprofitar-se del clima anti-jueu per fer-se amb la propietat de la que posteriorment seria l'empresa familiar, gràcies a la compra a un preu molt baix ja que els seus propietaris jueus es van veure obligats a malvendre-la per intentar fugir de l'ambient terriblement hostil i irrespirable que patien ja en els anys anteriors a la guerra (la nit dels vidres trencats, etc..).

El llibre m'ha semblat bastant impecable, tot i que no és una lectura còmoda. D'haver sabut que era un assaig i la seva profunditat segurament hagués optat per una altra lectura, però un cop terminada estic content d'haver-lo llegit i en reconec el seu valor molt important com a testimoni per a generacions futures.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-los-amnesicos/298281

Recomanabilitat: Recomanable però tenint en compte que és un llibre dur, en el sentit de que posa els europeus en el mirall de la seva trista història del segle XX.

El viajero del siglo - Andres Neuman

Títol: El viajero del siglo
Autor: Andrés Neuman
Editorial: Alfaguara
Any de publicació: 2009

El viajero del siglo és un llibre de l'escriptor hispano-argentí Andrés Neuman, que va rebre algun premi i molt bones crítiques fa uns anys. Tot i això jo no en tenia cap referència prèvia, va ser un d'aquests encontres casuals i fugaços que tant m'agraden, els que es produeixen quan et poses a ullar llibres de manera aleatòria en una llibreria qualsevol.

La història està situada a Wanderburg, una localitat inventada però perfectament ambientada dins l'Alemanya (més aviat Prússia) de principis del segle XIX. A la contraportada del llibre es diu que es tracta d'una novel·la que pretén llegir el segle XIX amb la mirada del segle XXI, d'entrada em va semblar una frase pretensiosa sense més però un cop llegit el llibre haig de reconèixer que és bastant encertada, ja que efectivament alguns dels temes principals són molt vigents avui en dia (el paper de la dona, la desconfiança en l'estranger...).

Es tracta d'una novel·la molt ambiciosa, de bastanta extensió i que requereix una lectura pacient, ja que és bastant lenta en el seu desenvolupament. Es tracta d'una obra molt ben escrita, que en forma i fons no quedaria massa fora de lloc si algú t'enganya i et diu que en realitat és un dels grans clàssics de la literatura i que està escrit per un Flaubert o un Tolstoi. Però a l'hora la novel·la introdueix alguns debats més complexes de la modernitat, com són l'equilibri entre l'idealisme i el pragmatisme, els límits del desig, el respecte a la diferència, etc...

A mi m'ha agradat força, no negaré que les primeres dues-centes pàgines em va costar una mica d'entrar-hi, però després ha resultat una lectura que em costava aturar quan la son m'empentava a deixar de llegir. En resum, una novel·la ambiciosa amb pretensions de clàssic literari, però que sorprenentment no fracassa pas en aquest exercici d'intentar-ho.

Més informació: https://www.megustaleer.com/libros/el-viajero-del-siglo/MES-063727

Recomanabilitat: Força recomanable, això sí és bastant lenta, no és per a lectors impacients.

Kaputt - Curzio Malaparte

Títol: Kaputt
Autor: Curzio Malaparte
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació: 1944

Quan el meu tiet em va regalar aquest llibre fa uns mesos, desconeixia totalment de què anava i qui era aquest autor. Un cop me n'he informat, certament es tracta d'un personatge amb una trajectòria força particular.

Curzio Malaparte és el pseudònim literari de Kurt Erich Suckert, italià de pare alemany, un intel·lectual que va ser un dels grans ideòlegs del feixisme a Italia en els seus començaments. Tanmateix, desenganyat amb Mussolini després de la seva arribada al poder, aviat se'n va distanciar i el seu pensament independent el va dur a la presó en diverses ocasions com a resultat de posicionaments crítics amb Mussolini i més tard Hitler. Tot i així, la seva figura va mantenir un cert estatus de lliurepensador no especialment perillós que li va permetre exercir els oficis de diplomàtic/periodista amb una perspectiva prou singular. Passada la guerra, Malaparte acabaria virant cap a posicions properes als comunistes italians, en qualsevol cas es tracta d'una figura bastant controvertida.

Kaputt és un relat de les vivències de Malaparte durant la Segona Guerra Mundial, que el porten com a corresponsal de guerra a visitar diversos punts del front oriental europeu (Ucrània, Polònia, Rumania, Finlàndia...). El que fa interessant aquesta història és la contraposició de visions sobre el conflicte. Per un costat tenim el contacte de l'autor amb els oficials alemanys i els diplomàtics europeus, que ens aporta la visió de les elits, però d'altra banda l'autor ens acosta les experiències de les gents del carrer, típicament del bàndol perdedor, que pateixen la barbàrie de la guerra en les seves carns. Es tracta d'un llibre cru i dur, que en alguns moments descriu episodis particularment grotescos, però que en conjunt resulta prou interessant per aportar una perspectiva força diferent de la que habitualment llegim sobre aquella guerra.

Més informació: http://www.galaxiagutenberg.com/libros/kaputt-rustica/

Recomanabilitat: No és una lectura fàcil, pot ser interessant per qui vulgui una perspectiva diferent sobre la Segona Guerra Mundial.

Perro. Vida de Rainer Maria Rilke - Albert Roig

Títol: Perro. Vida de Rainer Maria Rilke
Autor: Albert Roig
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació: 2016

Albert Roig és un reconegut poeta català que en aquest llibre ens parla sobre la vida de Rainer Maria Rilke, un dels poetes més importants de la literatura universal.

Als que em coneixen segurament els deu resultar força estrany que m'hagi comprat aquest llibre. Al cap i a la fi, és manifesta la meva incompatibilitat amb la poesia, no tant per que em desagradi especialment sinó perquè mai he aconseguit entendre-la gaire (o gens). Dit curt i ras: la poesia no m'entra, i per tant no forma part dels meus interessos literaris. Per què llegir aquest llibre doncs?

L'explicació és força senzilla: l'Albert Roig va ser professor meu a l'institut Àusias March de Barcelona. Però no un professor més, si no un d'aquells que et deixen un record inesborrable. Roig era una mena de Merlí de l'assignatura de literatura catalana; salvant les distàncies òbviament, però si m'apures més descarat e irònic encara que el popular professor de la sèrie televisiva. En aquells moments, sent un grup de joves adolescents de 15 o 16 anys, ens sobtava molt que un professor ens tractés de tu a tu, amb un llenguatge col·loquial i sense estalviar les paraulotes, però era un home que era capaç d'ensenyar-nos al mateix temps que ens feia riure molt, tot i que si tenia el dia girat també podia acabar cagant-se en tots nosaltres. En resum: per lo bo i per lo dolent, el professor Roig era un espectacle, jo personalment en tinc un bon record.

El llibre m'ha costat una mica de llegir. L'estil de Roig és bastant heterodox, salta d'aquí cap allà i no s'assembla gaire a una biografia a l'ús, però el llibre m'ha resultat interessant per conèixer una mica més sobre la vida de Rilke, un personatge que tampoc deixa pas indiferent.

Més informació: http://www.galaxiagutenberg.com/libros/perro-vida-de-rainer-maria-rilke/

Recomanabilitat: No crec que sigui especialment recomanable si no teniu interès en Rilke.

Lección de alemán - Siegfried Lenz

Títol: Lección de alemán
Autor: Siegfried Lenz
Editorial: Impedimenta
Any de publicació original: 1968

Aquest és un llibre regal de Sant Jordi del que no tenia cap referència prèvia, però que de seguida em va encantar a primera vista, una mica per l'argument però majoritàriament pel cuidadíssim disseny gràfic de la portada, que és un dels trets diferencials de l'editorial Impedimenta. A part que aquest segell aposta segons diuen per obres de gran qualitat, a mi personalment em crida moltíssim l'atenció per les seves memorables portades. Jo em considero una persona bastant guiada per la lògica en general, i a més tinc un sentit de l'estètica bastant pobre, així que sóc perfectament conscient que hauria de valorar molt més el contingut que les aparences d'aquests llibres, però en aquest cas no puc, em captiva el seu grafisme, tipus de font i fins i tot el tacte als dits.

Aquesta obra és un clàssic de la literatura alemanya, una història on es tracten grans temes com el deure i la responsabilitat, però no només en la seva vessant positiva sinó també en la més negativa, sobre com certes virtuts portades a l'extrem poden acabar molt malament. Algunes crítiques que he llegit veuen en aquesta novel·la una evocació del sentiment de culpa del poble alemany, fins i tot una reflexió sobre la desobediència, però val a dir que el llibre no moralitza gaire i deixa les conclusions sense explicitar, a la interpretació del lector.

A mi aquest llibre m'ha agradat bastant. Els personatges estan molt ben traçats, l'ambientació en el petit poble (fictici) de Rügbull està molt ben feta, i tota la narració transmet una gran sensació de versemblança. En la vessant negativa haig de dir m'ha resultat molt lenta de llegir, no té una extensió enorme (menys de 500 pàgines) però té poc ritme a l'hora de fer avançar la trama, va molt a poc a poc. Això sí, si es té paciència, acaba sent una d'aquelles obres que deixen un pòsit prou profund.

Més informació: http://impedimenta.es/libros.php/leccion-de-aleman

Recomanabilitat: Força recomanable, però esteu avisats que és una lectura per prendre's amb calma.

L'amant de Brecht - Jacques-Pierre Amette

Títol: L'amant de Brecht
Autor: Jacques-Pierre Amette
Editorial: Proa
Any de publicació: 2003

Aquest llibre és una novel·la que gira al voltant del retorn del poeta Bertolt Brecht a Alemanya (en concret a l'oriental) el 1948, quinze anys després d'haver-se exiliat per l'arribada de Hitler al poder. La novel·la ens mostra Brecht a través de Maria Eich, una actriu de teatre (inventada, no va existir) que es converteix en la seva amant amb l'objectiu de passar informació a la Stasi.

Es tracta d'un llibre que m'ha avorrit força, no li he trobat gens d'argument i tampoc l'ambientació històrica m'ha resultat gaire interessant.
Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-lamant-de-brecht-97315.html  

Recomanabilitat: No m'ha agradat gens, totalment oblidable.