L'estrany - Albert Camus

Títol: L'estrany
Autor: Albert Camus
Editorial: Proa
Any de publicació original: 1942

Tenia ganes de tornar a provar amb Camus després d'haver llegit fa uns mesos La Peste, que no em va entusiasmar, així que vaig decidir tornar-ho a provar amb aquest L'estrany, que és un llibre prou curt i fàcil de llegir. Lamentablement, sembla que no estic de sort amb Camus, no aconsegueixo trobar-li la gràcia.

L'estrany és la història d'un individu efectivament estrany, de comportament amoral i certament alienat de la societat que l'envolta. És fàcil deduir que la obra té un sentit al·legòric, però novament no he estat capaç d'interpretar-lo clarament, i fins i tot després de llegir-ne algunes crítiques per Internet no m'ha quedat del tot clar com s'ha de fer. Alguns la consideren una crítica a la manca de valors del món contemporani, o a la indiferència de l'individu duta a l'extrem, però a mi em sembla una interpretació incompleta.

En resum és un llibre que no m'ha agradat, no dic que no sigui bó però m'he sentit incapaç d'interpretar-lo correctament.

Més informació: El extranjero (Wikipedia)

Recomanabilitat: No el recomano, no m'ha agradat i no he estat capaç d'entendre'n el significat.

La Peste - Albert Camus

Títol: La Peste
Autor: Albert Camus
Editorial: Edhasa
Any de publicació original: 1947

La Peste és un dels clàssics literaris del segle XX, però jo em vaig decidir a llegir-lo sobretot perquè me'l va recomanar un dels meus millors amics, el Fran, que el considera un dels seus dos o tres llibres favorits. Amb aquestes credencials, no vaig trigar gaire a comprar-me'l quan vaig trobar-ne una edició de butxaca i força econòmica a la FNAC.

El relat gira en torn de la situació que s'origina a una ciutat on es produeix una epidèmia de pesta, però centrant-se molt en les diferents maneres (i sobretot actituds) en que els diversos protagonistes s'enfronten a aquest escenari dramàtic i excepcional. L'autor fa una crònica molt detallada i rigorosa dels fets, a vegades massa pesada i tot, però també ens fa conèixer els pensaments dels personatges a través dels seus diàlegs.

Molt al meu pesar, el llibre no m'ha acabat satisfent gaire. La principal crítica que li faria és que la naturalesa tan asèptica del relat fa que no aconsegueixi implicar-m'hi del tot, en general trobo que li falta un fil apassionant que mantingui l'atenció del lector. Només al final hi ha algun moment emocionant i algunes reflexions interessants, però en general no acaba d'aconseguir que em preocupi de debò pel que els hi passa als protagonistes.

Un fet que segurament influeix molt en la meva valoració tan fluixa del llibre és el record que tinc d'un altre llibre de temàtica similar, El Libro del Día del Juicio Final de la Connie Willis, que parla també de la pesta però t'implica molt més en la història, essent un dels llibres més durs i emocionals que he llegit mai. Potser per això, la descripció de l'epidèmia de peste de Camus no m'ha xocat massa, però admeto que si hagués llegit els dos llibres en l'ordre invers potser sí que trobaria molt més bo aquest de Camus i molt més fluixet l'altre.

En resum, el llibre es pot salvar per algunes reflexions i idees generals, però jo no podria titllar-lo d'obra mestra ni justificaria l'estatus tan elevat que sembla tenir.

Més informació: http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=La_peste_(novela)&oldid=22906600

Recomanabilitat: No m'ha agradat massa i jo no la recomanaria, però vaig totalment en contra del consens generalitzat que la posa pels núvols.