España, el pacto y la furia - Enric Juliana

Títol: España, el pacto y la furia
Autor: Enric Juliana
Editorial: Arpa
Any de publicació: 2024

L'Enric Juliana és un periodista a qui segueixo amb gran interés i del qual ja he comentat diversos llibres en aquest blog, però aquest nou llibre seu vaig estar a punt de saltar-me'l ja que es tracta d'una recopilació d'articles ja publicats, gènere del que habitualment intento fugir sense miraments. Finalment, vaig decidir llegir-lo pel seu plantejament: no es presenta com un simple "refrito" d'articles recents, sinó com un exercici de perspectiva dels darrers vint anys, començant pel 2004, any en què l'autor va aterrar a la redacció de Madrid poc després dels atemptats del 11M.

El format del llibre és senzill: per cada any, des del 2004 i fins al 2024, l'autor ofereix una breu introducció que resumeix l'any des d'una mirada actual, seguida d'una selecció d'uns pocs articles, normalment al voltant d'una desena. Aquest exercici de contextualització és possiblement la part més valuosa del llibre, doncs reflecteix la tesi de l'autor que, més enllà de la fúria que sovint domina la batalla política i els titulars mediàtics, encara existeix una cultura del pacte que ha donat lloc a alguns resultats força significatius, tot i que sovint oblidats en mig del soroll, com ara la reforma constitucional pel deute, l'adbicació monàrquica o les coalicions de govern en diferents nivells.

El llibre m'ha semblat correcte, però només el recomanaria a aquells que estiguin interessats a descobrir l'autor o a aprofundir en aquest període polític.

Més informació:  https://arpaeditores.com/products/espana-el-pacto-y-la-furia

Recomanabilitat: No especialment recomanable, excepte per a aquells molt interessats en l'autor o la temàtica.

El invierno del dibujante - Paco Roca

Títol: El invierno del dibujante
Autor: Paco Roca
Editorial: Astiberri
Any de publicació original: 2010

Fa temps que volia llegir a Paco Roca doncs és un dels autors de novel·la gràfica més reconeguts del país. Aquest és un còmic que explica la història dels dibuixants que treballaven a l'editorial Bruguera a finals dels anys cinquanta, en una època difícil on els cinc dibuixants més destacats van intentar crear la seva pròpia revista (Tio Vivo) però al final es van veure obligats a tornar a Bruguera.

El llibre no m'ha agradat gaire i se m'ha fet massa curt, ja sé que és una novel·la gràfica però tot i així no n'he acabat de trobar gaire la substància i m'ha resultat confús de seguir amb tants salts temporals.

Més informació:  https://www.astiberri.com/products/el-invierno-del-dibujante

Recomanabilitat: No gaire recomanable.

El camarot del capità - Màrius Carol

Títol: El camarot del capità
Autor: Màrius Carol
Editorial: Destino
Any de publicació original: 2021

El meu interès en aquest llibre ve de la meva afició al món del periodisme. A l'haver estat en Màrius Carol director de La Vanguardia durant set anys, pensava que aquest llibre en narraria les seves vivències des de dins, de manera similar a altres llibres que he comentat en aquest blog com el del David Jiménez, el del Lluís Foix o el de l'Enric González, que a part de ser molt bons són força complementaris per les diferents maneres que tenen d'enfocar la professió. Doncs bé, tot i que pensava que potser podria afegir-hi aquest del Màrius Carol, la veritat és que ha estat una decepció, no l'he encertat gens.

Aquest llibre podríem dir que parla en un 90% del procés independentista català de la darrera dècada i en (com a molt) un 10% de periodisme. L'autor sembla que s'afani a explicar totes les seves trobades amb els protagonistes claus del procés, especialment com més poderosos siguin, però realment tampoc revela cap interioritat extraordinària ni res que a aquestes alçades no sigui sobradament conegut. Més enllà del procès, és decebedor lo poc que explica sobre la seva experiència periodística. No tenia pas una opinió formada de l'autor doncs no el conec gaire i tampoc sóc lector habitual del seu diari, però la veritat és que n'esperava bastant més.

El llibre no m'ha agradat gaire. El tema del procés no m'atrau gens, així que era difícil que m'entusiasmés, però és que a sobre tampoc m'ha semblat res de l'altre món.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-el-camarote-del-capitan/329005

Recomanabilitat: No recomanable, el trobo mancat de substància.

Memoria del fuego 1. Los nacimientos - Eduardo Galeano

Títol: Memoria del fuego 1. Los nacimientos
Autor: Eduardo Galeano
Editorial: Siglo XXI
Any de publicació original: 1982

Dins el meu interès per l'actualitat internacional (que alguns dirien que és més aviat afició), l'Amèrica Llatina és una de les àrees del món que més m'interessa. Però un problema que em trobo sovint és que tinc un gran desconeixement del seu passat més enllà de quatre tòpics apresos a l'escola, així que darrerament estic intentant llegir alguns llibres que m'expliquin la seva història i la dels seus pobles. Pel que he buscat, sembla que la trilogia Memoria del fuego d'Eduardo Galeano podria ser un bon lloc per començar.

Eduardo Galeano és un escriptor uruguaià molt reconegut i admirat, referent de l'esquerra però potser més recordat encara per la seva denúncia de que el subdesenvolupament dels estats de l'Amèrica Llatina no és un accident neutral si no que és conseqüència directa del saqueig històric iniciat per Espanya arran del descobriment del continent, ampliat a altres països europeus en els segles posteriors i continuat el segle passat pels Estats Units o si més no per les seves multinacionals. En aquesta trilogia, Galeano pretén contribuir a la recuperació de la memòria dels pobles americans, pas que troba fonamental abans d'iniciar altres camins.

Aquesta trilogia està escrita d'una manera molt peculiar. Enlloc d'una narració contínua, l'autor esbossa un conjunt de moltíssims microrelats amb una extensió d'entre una i quatre pàgines, que expliquen fets i mites de la història d'Amèrica, sovint des de la perspectiva de les gents conquerides, també dels conqueridors, però en tot cas sempre recolzats per nombroses cites d'obres acadèmiques que remeten als fets narrats. La primera part bastant curta explica alguns mites dels pobles precolombins, mentre que la segona part explica fets que passen entre els anys 1492 i 1700, deixant les èpoques més recents per als volums posteriors de la trilogia.

El llibre l'he llegit molt ràpid. La lectura no és especialment agradable doncs mostra el gran patiment que la conquesta va inferint, la gran misèria moral i manca d'humanitat del poder conqueridor que no té més motivació que enriquir-se a base de subjugar sense escrúpols als pobres índigens, a qui amb prou feines es considera subhumans i a qui per tant es tracta de manera no gaire llunyana als animals. Tot i que res d'això és nou per a ningú, la veritat és que impressiona força més el relat quan es mira des de les perspectives que ens ofereix l'autor, tant la dels oprimits com la dels opressors. El format resta certa continuïtat al relat, però un cop acabat et queda una bona imatge del conjunt.

En resum, el llibre m'ha agradat. No és un llibre d'història convencional però té el gran encert de recordar-te que la història afecta per sobre de tot a les persones, no és tan sols una qüestió de dates, països, noms propis, victòries i derrotes.

Més informació:  https://www.sigloxxieditores.com/libro/memoria-del-fuego-1-los-nacimientos_16476/

Recomanabilitat: Recomanable, una aproximació més humana a la història d'Amèrica Llatina.

El fill del xofer - Jordi Amat

Títol: El fill del xofer
Autor: Jordi Amat
Editorial: Edicions 62
Any de publicació original: 2020

Aquest llibre és una biografia sobre Alfons Quintà, un personatge molt sinistre que va adquirir certa rellevància durant la transició quan va passar de ser el periodista que va destapar el cas Banca Catalana a dos anys més tard convertir-se en el primer director de TV3 per encàrrec del mateix Jordi Pujol, se suposa que per a silenciar-lo tot i que mai es va arribar a provar. Aquest individu era força mala peça segons relaten la majoria dels que el van conèixer, maldat que assoleix el seu punt àlgid a finals del 2016 quan assassina a la seva ex-parella poc abans d'acabar amb la seva pròpia vida.

El llibre està força ben escrit i més enllà de la biografia d'aquest sòrdid personatge, fa un retrat molt interessant de la societat d'aquella època així com dels cercles de poder a través dels quals es movia Quintà. Però a aquests cercles hi havia entrat de manera indirecta gràcies a una carambola del destí: el seu pare va ser el xofer de Josep Pla, fet que li va permetre fer coneixences amb molts personatges rellevants de la societat catalana que venien a trobar-se amb l'afamat escriptor durant els anys cinquanta i seixanta.

El llibre m'ha agradat com a document informatiu i com a reflexió sobre els aspectes més foscos de la política, del periodisme i de la societat en general, però d'altra banda aquesta mateixa temàtica no el feia massa agradable de llegir.

Més informació:  https://www.grup62.cat/llibre-el-fill-del-xofer/321179

Recomanabilitat: Recomanable, un bon assaig sobre la cara fosca del poder.

Misericordia - Benito Pérez Galdós

Títol: Misericordia
Autor: Benito Pérez Galdós
Editorial: Project Gutenberg (Free ebooks)
Any de publicació: 1897

Tenia certa curiositat per llegir alguna cosa de Galdós però mirant les seves obres més reconegudes em costava decidir-me. Per un costat tenim Fortunata y Jacinta que són més de mil pàgines, que em sembla una extensió massa llarga per a començar a llegir un autor nou, i després hi ha els Episodios Nacionales que és una sèrie llarguíssima de novel·les però més centrada en la història d'Espanya. Finalment, em vaig decantar per aquesta novel·la Misericordia que tenia poc més de 300 pàgines i estava prou recomanada també.

Misericordia ens explica la història d'un grup de pobres que subsisteixen com poden en el Madrid del segle XIX, enmig de la mendicitat i la més absoluta misèria. Dins d'aquesta colla, destaca la figura de la Benigna, una pobre anciana amb una ànima molt bondadosa que contrasta força en un món hostil dominat per l'egoisme, ja sigui per instint de supervivència en els més pobres o per hipocresia en els més rics.

El llibre m'ha agradat. Tot i ser una novel·la del gènere realista i que fa alguns traçat de la societat madrilenya d'aquella època, també dona peu a reflexions sobre valors ètics com la caritat o la bondat.

Més informació: Misericordia (Wikipedia)

Recomanabilitat: Recomanable, sense massa pretencions però té certa profunditat

El nombre que ahora digo - Antonio Soler

Títol: El nombre que ahora digo
Autor: Antonio Soler
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació original: 1999

Tenia moltes ganes de tornar a llegir a Antonio Soler després d'Apóstoles y asesinos, un llibre molt ben escrit i que em va deixar un cert impacte que perdura a la memòria, és d'aquells llibres que encara guanyen més amb el temps i la distància. El nombre que ahora digo és un llibre de 1999 que va guanyar premis al seu dia, i que ha estat recentment re-editat per la sempre fiable Galaxia Gutenberg, una editorial de molt nivell.

La novel·la relata la història d'una colla de soldats enmig de la Guerra Civil, un grup peculiar que no es dedica al combat si no a acompanyar una pintoresca panda d'artistes que viatgen pel front per a aportar una mica d'entreteniment a les tropes. Un d'aquests joves soldats, Gustavo Sintora, s'enamorarà perdudament del que sembla un objectiu inabastable, una dona molt més gran que a més és la parella d'un individu especialment perillós. Però aquesta és una d'aquelles novel·les on l'argument és relativament secundari, la seva força està més aviat en els personatges, en la seva humanitat i en les diferents maneres d'afrontar una situació terriblement adversa, tant per si mateixa com pel pes aclaparador que suposa la desesperança que causa la imminència latent d'una derrota total que s'acosta de manera inexorable.

El llibre està molt ben escrit, la gran versemblança dels personatges és el punt fort de l'autor, que relata les interaccions i anècdotes del dia a dia d'una manera que els fa especialment creïbles. El que no m'ha convençut molt és l'argument en sí, potser perquè el tema de la Guerra Civil ja el tinc massa vist, o almenys aquesta història no m'aporta un punt de vista novedós que em desperti un especial interès.

Més informació: http://www.galaxiagutenberg.com/libros/el-nombre-que-ahora-digo/

Recomanabilitat: No especialment, està ben escrit però és una novel·la més ambientada en la Guerra Civil.

Aquí no hemos venido a estudiar - Enric Juliana

Títol: Aquí no hemos venido a estudiar
Autor: Enric Juliana
Editorial: Arpa
Any de publicació: 2020

L'Enric Juliana és un periodista al qui segueixo de prop com ja he explicat altres vegades perquè les seves anàlisis acostumen a aportar una perspectiva de més alt nivell, que intenta anar més enllà del soroll de l'actualitat política per a explicar les motivacions diguem-ne estratègiques dels partits, amb més o menys encert però intentant desxifrar el perquè es pren una posició en el context de la lluita electoral. Però aquest llibre que ens ocupa m'ha sorprès perquè a part de no tractar de política contemporània és molt diferent als altres llibres que ha escrit.

L'argument del llibre gira entorn d'una discussió a la presó de Burgos entre un grup de presoners comunistes l'any 1962, un fort debat entre els que demanen accelerar la lluita i diferents accions de protesta per precipitar un final del règim que veuen molt proper i que creuen serà recolzat per la societat des de dins, i els que s'inclinen per una posició de resistència pacient i d'acopi de forces (estudiar tant per formació personal com política) a l'espera d'un millor moment doncs creuen que no tenen prou força per fer caure el franquisme a causa de la conjuntura econòmica (el pla d'estabilització comença a donar els seus fruits) i geopolítica (el context de la guerra freda juga en contra de deixar caure un règim antidemocràtic però anticomunista). Un dels presos que protagonitzaven aquest debat, el militant comunista Manuel Moreno Mauricio, és un home a qui un jove Juliana coneixerà en la Badalona dels anys setanta i que tindrà una influència significativa en ell segons explica l'autor en entrevistes posteriors.

Quan va sortir aquest llibre me'l vaig comprar de seguida pel seu autor, però la temàtica no em cridava especialment l'atenció. Un cop dins però, m'ha resultat una lectura apassionant. Partint de la discussió de la presó, Juliana traça un relat molt ampli on toca una gran varietat de temes: la duresa de les condicions de vida a la presó de Burgos, les diferents estratègies de la dissidència antifranquista en la fase inicial del règim, el pla d'estabilització econòmica que li donaria vida quan trontollava, les posicions de les grans potències sobre l'Espanya franquista, el poder del partit comunista com a força principal de l'antifranquisme, l'evolució del règim soviètic i el seu impacte en les dissidències internes o l'anomenat eurocomunisme, la hibernació del PSOE durant la dictadura i l'ascensió del PSUC, l'impacte de la lluita clandestina en les persones que la protagonitzaven i les seves famílies, etc...

Potser el que més m'ha marcat del llibre és l'interessantísism debat entre dos posicions que tot i oposades, semblen ben comprensibles per tenir cadascuna la seva part de raó: l'esperit més revolucionari i idealista, de l'acció com a única forma de canviar realment les coses enfront d'un règim tan detestable, i l'esperit més gradualista i pragmàtic, partidari d'esperar el millor moment i teixir complicitats amb altres sectors (els moderats del règim i l'església post-conciliar) de cara a construir les bases d'un futura evolució democràctica poc trencadora però més assolible. A més, m'ha semblat que el llibre està excel·lentment documentat, amb referències que van des d'actes de les reunions de Postdam entre Stalin, Churchil i Truman a emissions de la ràdio Pirenaica, sumaris militars i documents de l'arxiu històric del PCE.

El llibre m'ha agradat moltíssim, potser el que més de tots els que he li llegit a l'Enric Juliana. He après moltíssimes coses noves sobre tota aquella època i el moviment antifranquista, molt més complexe del que entenia fins ara. També m'ha semblat molt colpidora l'experiència personal del propi Manuel Moreno Mauricio en particular, que després de la presó patirà una derrota encara més amarga en l'àmbit familiar. Un llibre molt complert on es nota que l'autor s'hi ha bolcat i que significa molt per a ell.

Més informació: https://arpaeditores.com/products/aqui-no-hemos-venido-a-estudiar

Recomanabilitat: Molt recomanable, excel·lent investigació de l'Enric Juliana que posa en relleu uns debats molt importants.

Los Lara - José Martí Gómez

Títol: Los Lara
Autor: José Martí Gómez
Editorial: Galaxia Guttenberg
Any de publicació original: 2019

Aquesta deu ser la primera vegada a la meva vida que em trobo a la caixa d'una llibreria fent cua per pagar un llibre que, un minut abans, no sabia ni tan sols que existia. I és que quan vaig veure i fullejar aquest llibre, em va produir una atracció immediata. Resulta que José Martí Gómez, un veterà periodista que sempre m'ha agradat escoltar i llegir, havia escrit un llibre de caire biogràfic sobre la família Lara, temàtica que m'interessa per tres vessants ben diferents: el món dels llibres i les editorials, el món de la premsa i els grans grups de comunicació audiovisual, i és clar el món del futbol i en concret del RCD Espanyol, del qual sóc un gran aficionat. I per acabar-ho d'adobar, el llibre estava editat per Galaxia Guttenberg, la que és avui en dia la meva editorial favorita, sobretot en no-ficció.

Tenia tantíssimes expectatives depositades en aquest llibre que al principi em va costar entrar-hi, encara que costi d'entendre. L'estil de Martí Gómez és una mica peculiar, no és una biografia típica sinó que l'autor basa el seu perfil biogràfic en la narració saltejada d'un conjunt d'anècdotes i vivències, barrejada amb extractes d'entrevistes i discursos dels personatges estudiats, així com de les opinions de les persones que els van tractar de prop. En resum, al principi em va costa una mica fer-me una idea coherent i estructurada de cadascun dels Lara, però la veritat és que un cop acabat el llibre haig de reconèixer que aquest estil funciona: t'acabes fent un quadre força complert dels personatges i a més el composes tú mateix, no t'impregna tant la valoració personal que en faci l'autor com en una biografia clàssica.

Així doncs, es tracta d'un llibre que al final m'ha acabat agradant molt, em sembla una biografia prou honesta i equilibrada que explica qui van ser tan el patriarca Lara que va fundar l'editorial com el seu fill José Manuel que la va heretar i expandir fins convertir-la en un gran imperi audiovisual. Definitivament van ser dos grans personatges que desperten força interès, més enllà de les seves llums i ombres, que en tenen moltes i de força intensitat. L'únic que no m'ha agradat del llibre és que la part de l'Espanyol se'm queda una mica curta, l'autor hi dedica un capítol no molt extens i m'hagués agradat que hi aprofundís una mica més.

Més informació: Los Lara, una monarquía entre libros (El País)

Recomanabilitat: Molt recomanable, una biografia molt interessant de dos personatges ben poc ordinaris.

El dolor de los demás - Miguel Ángel Hernández

Títol: El dolor de los demás
Autor: Miguel Ángel Hernández
Editorial: Anagrama
Any de publicació original: 2018

Aquest és un llibre del que no tenia referències prèvies i amb el que em vaig topar a la llibreria. L'autor, Miguel Ángel Hernández, torna 25 anys enrere per rememorar un fet tràgic de la seva adolescència que el va marcar profundament: el que en aquell moment era el seu millor amic va assassinar de manera aparentment incomprensible a la seva germana durant la nit de Nadal de 1995 i a continuació es va tirar per un barranc.

El llibre descriu com l'autor, que amb les seves primeres novel·les ha tingut un cert èxit, decideix convertir aquest fet en la base d'una nova novel·la. Però poc a poc, a base d'immergir-se en aquella època, finalment s'acaba adonant que la novel·la acabarà versant molt més sobre ell mateix i la seva relació amb l'escriptura o amb el seu passat, que no pas sobre aquell crim poc esclarit.

El llibre m'ha agradat. L'estructura de la novel·la amb l'escriptor fent de protagonista principal m'ha recordat bastant al que fa el Javier Cercas, a qui a més he llegit molt recentment, de manera que he perdut potser factor sorpresa i no m'ha semblat una aproximació especialment innovadora. Tot i així, el trobo un llibre molt meritori ja que m'ha enganxat bastant amb la seva història (més aviat meta-història) i està molt ben escrit, des d'una inusual barreja de sinceritat i sentiment. Anoto aquest autor com una veu a seguir en el futur.

Més informació:https://www.anagrama-ed.es/libro/narrativas-hispanicas/el-dolor-de-los-demas/9788433998576/NH_608

Recomanabilitat: Està bé, una obra molt personal de l'autor però que pot agradar a qualsevol.

El rey recibe - Eduardo Mendoza

Títol: El rey recibe
Autor: Eduardo Mendoza
Editorial: Seix Barral
Any de publicació: 2018

Aquest és un llibre que no he triat llegir directament jo, més aviat l'he llegit a petició d'una persona propera que no l'havia entès gaire i tenia curiositat per saber si jo compartiria el seu punt de vista.

Només havia llegit un llibre d'Eduardo Mendoza però ara farà uns trenta anys, ja que a l'escola em van fer llegir El misterio de la cripta embrujada, no en recordo gran cosa però em sembla que no em va desagradar. Amb tot trobo força curiós haver llegit dos novel·les d'aquest autor amb tants anys de diferència, i que a més les dues vegades hagi estat a instància d'algú altre.

El llibre que avui ens ocupa l'he trobat molt fluixet. Es tracta d'una història on van passant coses, es llegeix sense gaire problema perquè el llenguatge és planer però el contingut és molt soso, no passa res especialment interessant o ressenyable, de manera que costa trobar-hi algun sentit a tot plegat. L'única explicació possible és que, al ser el primer volum d'una futura trilogia, l'autor estigui posant les bases per a un futur desenvolupament, però fins i tot així trobo que el llibre hauria de despertar un mínim d'interès per si sol i en aquest cas no ho aconsegueix.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-el-rey-recibe/273100

Recomanabilitat: No recomanable, molt fluixet, no m'ha agradat.

El capitán Alatriste - Arturo y Carlota Pérez-Reverte

Títol: El capitán Alatriste
Autor: Arturo y Carlota Pérez-Reverte
Editorial: Alfaguara
Any de publicació: 1996

Una part molt important de la crítica literària acostuma a menystenir les novel·les com aquesta d'Alatriste que assoleixen una inusual popularitat entre el gran públic. Com a mínim es mira amb suspicàcia tot allò que suposi un èxit de vendes sense cenyir-se als cànons de l'alta literatura, igual que es menysprea la diada de Sant Jordi com un event més mediàtic o comercial que com una gran festa del llibre.

En el meu cas no comparteixo en absolut aquesta visió negativa. Potser perquè recordo que la meva afició a la lectura va començar als 20 anys a base de llibres de Crichton i Grisham o de ciència ficció, en la seva majoria best-sellers que no tenien més pretensió que distreure al lector amb una història entretinguda, quelcom que a dia d'avui encara valoro com un dels trets més importants d'una bona lectura. Està clar que amb el temps evoluciones i t'obres a altres tipus de lectures, però no cal desdenyar els best-sellers ja que segurament han estat la porta d'entrada per a moltes grans aficions a la lectura, algunes de les quals pot ser que hagin començat amb un llibre mediàtic que algú ha regalat per Sant Jordi.

Tota aquesta introducció ve a compte perquè volia entendre millor d'on sortia tot aquest fenomen Alatriste, i la veritat és que m'ha sorprès en positiu. Tot i que té alguns petits tòpics de best-seller, la veritat és que la història està ben escrita amb uns personatges mínimament ben esbossats i sobretot que et situa molt bé dins el que era l'Espanya d'aquella època, està molt ben ambientada.

M'ha agradat prou, m'ha resultat molt fàcil de llegir i ara puc comprendre millor l'èxit que ha tingut aquesta saga.

Més informació: http://www.perezreverte.com/libro/48/el-capitan-alatriste/

Recomanabilitat: Recomanable per qualsevol: una lectura curta, distreta i amb una bona ambientació històrica.

Apostoles y asesinos - Antonio Soler

Títol: Apóstoles y asesinos
Autor: Antonio Soler
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació: 2016

Apóstoles y asesinos narra la vida de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, dins la història de la Barcelona de començaments del segle XX. Es tracta d'un personatge molt interessant del qui no en sabia pràcticament res abans de començar aquesta lectura.

Les primeres dècades del segle passat són un període terriblement convuls a Barcelona, època d'apogeu de l'anarcosindicalisme revolucionari que lluita no només amb les armes de la raó moral dels obrers (sovint explotats en condicions de gran misèria) sino també amb proliferació de bombes i activitat violenta, que és contestada des del poder empresarial amb una duríssima guerra bruta contrarevolucionària, sovint amb cobertura dels poders institucionals. En aquest context, es succeeixen els assassinats al carrer per part de pistolers dels dos bàndols, en una espiral retroalimentada que fa que els més violents acaben imposant la seva lògica.

Aquest llibre no és ben bé una novel·la ni tampoc un assaig històric o documental, és més aviat un format entremig que tot i que pugui resultar estrany, funciona francament bé. Es nota que l'autor és escriptor en com li dona un aire de novel·la a la narració, però a l'hora fa un exercici molt rigorós d'assenyalar aquells moments de la història on no està clar del tot com van passar les coses.

El llibre m'ha agradat molt, el contingut és durillo però està molt ben escrit i és profundament informatiu, almenys per a mi que tenia un desconeixement molt gran de tot el que va passar en aquella època.

Més informació: http://www.galaxiagutenberg.com/libros/apostoles-y-asesinos/

Recomanabilitat: Només per a especialistes o interessats en el tema, però en aquest cas és profundament recomanable.

El Fango - Baltasar Garzón

Títol: El Fango. Cuarenta años de corrupción en España
Autor: Baltasar Garzón
Editorial: Debate
Any de publicació: 2015

Aquest és un dels llibres que tenia al final de la pila, on normalment hi poso els que m'han regalat però que d'entrada no m'atreuen gaire o gens. Tot i així, intento llegir-los en algun moment perquè fins i tot els llibres que no m'agraden trobo que solen aportar-me alguna cosa de valor, per poc que sigui.

Baltasar Garzón és algú a qui veig amb llums i ombres. M'agrada en la seva vessant de jutge per la seva valentia i per haver actuat en casos de signe polític diferent, però a l'hora m'incomoda la seva vessant d'activista polític i trobo que aquesta subjectivitat pot comprometre la seva imparcialitat (o la percepció d'imparcialitat, si més no). En qualsevol cas això no és un problema en aquest llibre ja que tracta el tema de la corrupció que és un problema molt transversal a les diferents ideologies.

El llibre és una mena de tractat sobre la corrupció a Espanya, es fa un balanç bastant detallat dels diferents casos de corrupció amb especial protagonisme pels polítics que són els més abundants, però també entra en altres àmbits com el judicial, la banca, la família reial, etc... Finalment, l'autor acaba fent una sèrie de propostes per a millorar la lluita contra la corrupció, la majoria centrades en incrementar la transparència i control en la gestió pública, així com una major independència del poder judicial. Les solucions poden ser més o menys discutibles però és d'agrair que no es quedi tan sols en la diagnosi com fan tants autors de llibres d'assaig.

M'ha agradat el llibre, no és que m'hagi entusiasmat però m'ha semblat força interessant. El millor és que és molt informatiu, l'autor explica els casos de corrupció amb gran detall i fa algunes propostes bastant ben raonades per contrarestar-la. El pitjor és que en alguns moments del llibre Garzón es deixa anar i aprofita per passar comptes pel cas de la seva polèmica inhabilitació, cosa que pot ser humanament comprensible, però que trobo queda fora de lloc dins la dinàmica del llibre.

Més informació: https://www.megustaleer.com/libro/el-fango/ES0123625

Recomanabilitat: Recomanable, és un llibre força informatiu i interessant.

Tierra de campos - David Trueba

Títol: Tierra de campos
Autor: David Trueba
Editorial: Anagrama
Any de publicació: 2017

David Trueba és un autor a qui segueixo amb cert interès, de fet aquest és el tercer llibre que comento en aquest blog i els dos anteriors em van agradar bastant. Tierra de Campos és la història d'un cantant d'èxit que, arran de la mort del seu pare, empren dos viatges paral·lels: un viatge al poble natal del seu pare per a complir la promesa d'enterrar-lo allà, i a l'hora un viatge al passat on va reflexionant sobre molts episodis de la seva vida.

Tot i mantenir els elements més reconeixibles de l'obra de Trueba com són els personatges fantàsticament construïts o el realisme de les situacions, aquest cop la seva lectura no m'ha atrapat gaire. El principal motiu és que tinc una certa mania a les novel·les que anticipen l'acció, és a dir que t'expliquen el què ha passat abans d'hora, de forma que resten tot element de sorpresa de l'argument. En aquest llibre el protagonista ens va narrant la seva vida de forma retrospectiva, per exemple ja de bon principi parla de la seva parella japonesa i els seus dos fills comuns, de forma que quan més endavant explica la història d'una gira al Japó on s'enamora d'una noia que toca el violoncel doncs aquest relat que hauria de ser emocionant perd bastant la component d'incertesa i misteri.

En resum, un Trueba fidel al seu estil però que no m'ha agradat com altres vegades, no ha aconseguit atrapar-me.

Més informació: http://www.anagrama-ed.es/libro/narrativas-hispanicas/tierra-de-campos/9788433998323/NH_584

Recomanabilitat: No molt recomanable, un llibre correcte però que no emociona.

Patria - Fernando Aramburu

Títol: Patria
Autor: Fernando Aramburu
Editorial: Tusquets Editores (Grup Planeta)
Any de publicació: 2016

El primer cop que vaig sentir a parlar de Patria va ser per la recomanació entusiasta d'un company de feina que havia viscut molts anys al País Basc. En aquell moment en vaig fer una nota mental, però poc després van venir moltes més recomanacions i multitud de referències a diferents mitjans, quan ja es va convertir en tot un fenomen editorial. Així doncs feia temps que el volia llegir, però el meu amic Òscar me'n va donar l'empenta definitiva fa pocs dies.

De fet, he estat temptat de no escriure res i deixar tan sols el link al comentari que n'ha fet l'Òscar al seu blog, ja que és pràcticament calcat al que jo hagués escrit (fins i tot hem coincidit en llegir-lo en dos setmanes). Per afegir quelcom més, diré que m'ha sorprès molt l'enorme versemblança dels personatges, estan tan ben desenvolupats i amb un nivell de detall tan ric que sembla que l'única ficció sigui el fet que no existeixin de veritat.

Finalment cal comentar que a part de ser excepcional en el sentit literari, aquest llibre és també molt colpidor per tot allò que explica. Es tracta d'una història que ja és prou dura en sí mateixa, però que al tenir present en tot moment la quantitat de no-ficció que conté, fa que encara se't posi més la pell de gallina.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-patria/217001

Recomanabilitat: Molt recomanable, un llibre extraordinari que justifica els elogis rebuts.

Auge y caída del imperio español - William S. Maltby

Títol: Auge y caída del imperio español
Autor: William S. Maltby
Editorial: Marcial Pons
Any de publicació: 2011

Abans de començar a escriure el comentari d'aquest llibre voldria fer un aclariment. Imagino que un lector desprevingut  pot veure que comento aquest llibre i tenir la temptació de, pensant en l'actual situació política a Catalunya i Espanya, interpretar aquesta lectura o alguna de les meves paraules com una mostra de posicionament en un sentit, en l'oposat o en l'equidistància. Serveixi aquest paràgraf per indicar que no és aquesta la meva intenció, primer perquè no pretenc usar aquest espai per fer posicionaments i d'altra banda perquè ha estat força casual que hagi llegit aquest llibre en aquestes dates, és tan simple com que feia temps que el tenia apuntat, per la curiositat d'entendre millor com un país relativament petit es va trobar de sobte mantenint un imperi tan gran.

Suposo que és una mica injust, però sempre m'he fiat més dels llibres d'història quan els escriuen autors de fora. Em dona la impressió que la perspectiva ajuda a veure els fets d'una manera una mica més objectiva, és segurament injust perquè evidentment també hi ha esbiaix ideològic en els historiadors de fora, però en termes generals em dona la impressió que la proporció de fets versus valoracions és més altra que entre els autors d'aquí, que sembla que vulguin jutjar més. O potser és una mera qüestió de percepció: al conèixer millor els autors d'aquí potser tendim sense voler a etiquetar-los ideològicament en base a si escriuen a un o altre diari, etc...

Aquest llibre explica el període de la història d'Espanya que va des del descobriment d'Amèrica a finals del segle XV fins a la caiguda de les últimes grans possessions colonials l'any 1898. L'autor fa una extensa repassada als grans temes d'aquesta època: la cruenta conquesta del nou món i els seus efectes devastadors en la població indígena, l'administració dels territoris americans i d'altres com els dels Països Baixos i l'actual Itàlia, la derrota de l'Armada Invencible a mans d'Anglaterra, la diferència entre els mètodes de govern dels Àustries i els Borbons, les contínues tensions amb les altres monarquies europees, la tasca humanitària dels missioners, la influència dels monarques en la jerarquia eclesiàstica i viceversa, l'ús de l'or i la plata americà pel manteniment de la maquinària de guerra a Europa, etc...

El llibre m'ha agradat molt, amb una extensió prou curta (300 pàgines) aconsegueix abastar molt terreny i resulta molt informatiu, ha respost plenament a les expectatives que en tenia.

Més informació: http://www.marcialpons.es/libros/auge-y-caida-del-imperio-espanol/9788492820337/

Recomanabilitat: Totalment recomanable pels interessats en aquest període de la història.

Memorias Líquidas - Enric González

Títol: Memorias Líquidas
Autor: Enric González
Editorial: Jot Down
Any de publicació: 2013

Si fa poc vaig llegir a Lluís Foix parlant dels seus anys a La Vanguardia, ara he anat a parat a les memòries de l'Enric González, centrades en la seva llarga etapa professional a El País. Els dos llibres aborden doncs una temàtica força similar, però ho fan des de punts de vista ben oposats.

Foix seria per mi la personificació del seny català aplicada al periodisme: el talant moderat, l'opinió amb discreció, la voluntat conciliadora, els grans temes de la política internacional, el periodisme més proper al sistema, la societat civil... L'Enric González, d'altra banda, no seria exactament la rauxa però sí que representa una actitud més rebel i trencadora: la desconfiança amb els poderosos, el periodisme de carrer, l'opinió sense embuts, una visió escèptica i més aviat pessimista de la vida... Això sí, no em feu triar, per mi ambdós són dos grans periodistes i tan necessaris l'un com l'altre. En qualsevol cas, si realment em féssiu triar a punta de pistola, està clar que em quedaria amb l'Enric González per perico (és més, el Foix perd tota la seva sensatesa quan parla de futbol).

Aquestes memòries de l'Enric González són imprescindibles per qualsevol aficionat al periodisme. El llibre es llegeix molt ràpid i l'interès es manté alt en tot moment, aquest home realment escriu de collons (la seva fama és merescuda). El més interessant és la visió de El País des de dins, sobretot la descripció de l'etapa dels 80-90 que va ser segons diuen el seu punt més alt (avui en dia ha decaigut bastant des dels problemes econòmics i el canvi de propietat). En la vessant negativa, potser l'autor es mostra massa desbocat en els seus atacs a Cebrián, no dic que s'ho mereixi o no perquè no en tinc elements de judici, però sí que transpira massa a "ajuste de cuentas" a nivell personal.

En qualsevol cas, un llibre molt bó, entretingut e instructiu a l'hora.

Més informació: Memorias Líquidas (Jot Down store)  

Recomanabilitat: Recomanable, especialment pels interessats en el periodisme.

Aquella porta giratòria - Lluís Foix

Títol: Aquella porta giratòria
Autor: Lluís Foix
Editorial: Grup 62
Any de publicació: 2016

Lluís Foix torna amb el seu segon tom autobiogràfic. Després de l'exìt de La marinada sempre arriba on ens relatava la seva infància a pagès (un llibre que a mi em va agradar molt), ara arriba el torn d'explicar-nos la seva llarga etapa com a periodista al diari La Vanguàrdia (més de quaranta anys).

El llibre es centra molt més en la seva primera etapa com a periodista ras, als anys seixanta i setanta, que no pas en l'etapa més recent dels 80 ençà on Foix va ostentar diversos càrrecs de responsabilitat al diari. Per tant, el llibre és més aviat un retrat del periodisme a l'època tardofranquista, no pas una font d'interioritats sobre el periodisme modern. Atenent a les explicacions de l'autor, aquesta distinció és intencionada ja que considera que caldria molta més distància i perspectiva per escriure sobre els protagonistes actuals.

El llibre m'ha agradat força i se m'ha fet molt ràpid de llegir. M'ha sorprès positivament que l'autor no fa un elogi desmesurat del diari on ha treballat durant tants anys, sinó que fins i tot aporta diversos elements de crítica que no esperava pas trobar en un llibre així. En negatiu, potser esperava que el llibre tingués una mica més de suc en general, sobretot de la segona etapa on ja he dit que passa bastant de puntetes. En qualsevol cas, m'ha resultat un llibre força interessant que val la pena llegir.

Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-aquella-porta-giratoria-208928.html  

Recomanabilitat: Recomanable, molt especialment als aficionats al periodisme.

Aguirre el magnífico - Manuel Vicent

Títol: Aguirre el magnífico
Autor: Manuel Vicent
Editorial: Alfaguara
Any de publicació: 2011

Aquest llibre el vaig agafar bastant aleatòriament a la biblioteca, i només tenia alguna vaga referència sobre l'autor Manuel Vicent, un periodista i escriptor que és un col·laborador habitual del diari El País. I si de l'autor ja en sabia ben poc, sobre el protagonista Jesús Aguirre no en sabia res de res, però llegint la contraportada em va cridar força l'atenció que un antic cura s'acabés convertint en Duque de Alba. Doncs bé, un cop llegit el llibre, la trajectòria vital d'aquest home resulta encara molt més sorprenent.

Jesús Aguirre va néixer de mare soltera poc abans de la guerra civil, ja que el pare (un militar català) no el va voler reconèixer al ser fruït d'una aventura extramatrimonial. M'imagino que en aquella època això ja hauria hagut de suposar una condemna a l'ostracisme social, però aquest impediment no va semblar frenar-lo. Va fer estudis de teologia i filosofia a Alemanya, on va tractar il·lustres filòsofs com Adorno o Heidegger i va tenir de company a Josef Ratzinger que després esdevindria Papa, i a principis dels anys 60 va acabar retornant a Espanya per a ordenar-se sacerdot.

Aguirre es va unir a alguns grups d'oposició clandestina al règim franquista i va acabar esdevenint el cura progre de l'esglèsia universitària de Madrid, on va coincidir amb gent com Felipe González, Solana, Maravall, Tamames, Morán... Als anys 70, Aguirre va penjar els hàbits (cosa prou inaudita també) i va convertir-se en director de l'editorial Taurus, per més endavant esdevenir alt càrrec del ministeri de cultura, casar-se amb la duquesa de Alba i fins i tot ocupar un seient a la Real Academia Española. En resum, una trajectòria que m'hagués semblat totalment inversemblant en un llibre de ficció.

Aquest llibre ha estat tota una sopresa per mi, m'ha agradat força. Sembla que el protagonista era una personalitat força carismàtica o almenys l'autor aconsegueix transmetre aquest magnetisme al seu llibre, i a més ho fa amb un punt elevat d'ironia en el tractament del personatge i la descripció de les seves "proeses". També m'ha resultat bastant interessant observar tot el rerefons de l'època tardofranquista dins el desenvolupament de la història.

Més informació: http://www.megustaleer.com/libro/aguirre-el-magnifico/ES0136730  

Recomanabilitat: Força recomanable, una lectura molt entretinguda.