Títol: Gilead
Autor: Marilynne Robinson
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació original: 2004
A vegades m'acosto a una llibreria amb la intenció de comprar una novel·la aleatòria, idealment una sobre la que no tingui cap referència prèvia i a vegades ni conegui a l'autor, i que acabo triant de manera una mica atzarosa amb la única condició que al llegir-ne la contraportada em cridi una mica l'atenció. Aquesta novel·la Gilead és el resultat d'una d'aquestes excursions.
En aquest llibre un ancià reverend americà que s'acosta al final de la seva vida li escriu una llarga missiva al seu fill de set anys per a que la llegeixi quan hagi mort. L'home hi explica moltes de les seves vivències i fa unes quantes reflexions interessants, sobre la seva família i la gent que ha trobat. En principi no hi conté res que hagués de semblar extraordinari, però curiosament el llibre en el seu conjunt acaba convertint-se en una demostració d'un dels seus arguments principals: que quan es té una llarga vida darrera i sobretot amb la perspectiva d'una mort propera, l'home se n'adona de com n'és d'extraordinari el fet de viure en sí mateix, fins i tot quan la vida es compon de retalls que hom prendria per ben ordinaris.
El llibre m'ha agradat, és un llibre d'aquells que asserena i que et fa pensar sobre la vida amb una mica més de perspectiva.
Més informació: http://www.galaxiagutenberg.com/libros/gilead/
Recomanabilitat: Recomanable, lectura tranquila i que fa pensar.
