El calibrador de estrellas - Julio Ceballos

Títol: El calibrador de estrellas. Aprendizajes chinos para Occidente en el siglo XXI
Autor: Julio Ceballos
Editorial: Ariel (Planeta)
Any de publicació original: 2025

El primer llibre de Julio Ceballos sobre la Xina em va meravellar fa un parell d'anys, així que quan fa poc vaig tenir notícia de que havia tret un nou llibre, va ser una gran alegria per a mi. Tant és així, que li vaig atorgar el tractament reservat als millors llibres: el vaig comprar immediatament, però vaig decidir esperar una mica abans de llegir-lo, fins a trobar un període de dies en que pogués dedicar-me a la seva lectura sense limitacions de temps (aquells moments en què, si el llibre t'atrapa molt, pots quedar-te llegint fins a les tantes).

A diferència del primer llibre, que reflexionava sobre la vida a la Xina a través de les experiències quotidianes de l'autor, aquest segon llibre adopta un enfocament més pràctic. L'autor identifica una sèrie d'aprenentatges que es poden extreure de l'èxit xinès i que creu que potser podríem adaptar per a aplicar-los al món occidental. No es tracta pas de receptes macroeconòmiques, sinó d'idees i formes de fer eminentment xineses que fins ara potser hem ignorat o menystingut més del compte, tenint en compte l'extraordinari desenvolupament del seu país.

Aquest plantejament dels possibles aprenentatges a extreure de la Xina m'ha semblat tot un encert. Això no treu que en el seu contingut hi ha punts amb els quals estaràs més d'acord i d'altres amb els quals no, per exemple em sembla que faríem bé d'importar l'elevadíssim prestigi que té l'educació en la cultura xinesa i el respecte reverencial cap als mestres, però no trobaria encertat adoptar la seva cultura d'ultra-competitivitat salvatge, que contrasta amb la mentalitat europea d'equilibrar mínimament la vida amb la feina. Tanmateix, crec que farem bé a almenys considerar què és el que han fet de diferent els xinesos per assolir un desenvolupament tan espectacular en només un segle, i si val la pena importar algun d'aquests aprenentatges que l'autor proposa.

El llibre m'ha agradat força. El contingut no sorprèn tant com el del primer llibre però segueix sent interessant i, sobretot, resulta molt entretingut de llegir, gràcies al brillant estil comunicatiu de l'autor, que explica temes complexos de manera molt amena i enriqueix el text amb anècdotes divertides i comprensibles.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-el-calibrador-de-estrellas/413168

Recomanabilitat: Força recomanable, sobretot si us va agradar el seu primer llibre sobre la Xina.

Homo Deus - Yuval Noah Harari

Títol: Homo Deus
Autor: Yuval Noah Harari
Editorial: Edicions 62
Any de publicació original: 2015

Homo Deus és una obra que segueix a Sàpiens i típicament s'emmarca dins la mateixa trilogia de llibres de Yuval Noah Harari, però que no és pas una continuació ja que mentre el primer volum era un repàs de la història de la humanitat, aquest n'imagina el que podria ser el seu futur a partir de les reflexions de l'autor. Tanmateix, és cert que comparteixen alguns temes i sobretot la perspicaç mirada de l'autor.

Aquest llibre me'l van regalar fa temps però l'he anat postposant ja que el tema d'imaginar el possible futur no m'atreia gaire, però al final li he donat una oportunitat i la veritat és que ha valgut totalment la pena. L'autor fa unes reflexions molt interessants i que fan pensar molt, més enllà de que s'estigui d'acord o no en les prediccions en sí. L'argumentació és prou sòlida i no sembla inversemblant imaginar un futur com el que prediu l'autor, per molt que no ens acabi d'agradar del tot. També volia destacar que hi ha una part del llibre dedicada a la discussió dels drets dels animals que m'ha semblat realment extraordinària. Es tracta d'uns drets que sovint són menystinguts sense gaire miraments per la majoria de la humanitat, però la contundent argumentació de l'autor trobo que és la millor defensa que mai n'he sentit al respecte.

En resum, un llibre fantàstic per a la gent a qui li agraden les lectures que et fan pensar.

Més informació: https://www.ynharari.com/es/book/homo-deus/

Recomanabilitat: Molt recomanable, un llibre amb reflexions que fan pensar molt.

Observar el arroz crecer - Julio Ceballos

Títol: Observar el arroz crecer. Como habitar un mundo liderado por China
Autor: Julio Ceballos
Editorial: Ariel (Planeta)
Any de publicació original: 2023

Ho diré ras i curt: aquest és el millor llibre que he llegit aquest any, i un dels que més m'ha agradat dels darrers anys. Està escrit per un home que porta setze anys vivint a la Xina i fent negocis, i que ara ha volgut fer aquest llibre per explicar-nos com són els xinesos i com podria ser un món futur liderat per la Xina.

L'autor Julio Ceballos és un expert en internacionalització i estratègies de mercat que des del 2006 assessora a empreses occidentals que volen establir-se a la Xina. El punt principal on fa èmfasi l'autor és que a tots ens convé començar a entendre millor a la Xina i els xinesos, lluny de les caricatures o llocs comuns, ja que es tracta d'un país que té moltes opcions de ser la superpotència del proper segle o com a mínim un país clau en les properes dècades.

Aquest llibre no és un assaig convencional on es mira la Xina des de la vessant exterior (geopolítica o econòmica), si no que ens aporta una enriquidora mirada des de dintre basant-se en les experiències vitals del propi autor, que fa una gran feina explicant-nos com són els xinesos del dia a dia, especialment en l'aspecte humà: com pensen, quins somnis tenen, com veuen el seu país... Tot i això, tampoc deixa de banda la part política sinó que fa un interessant exercici d'intentar explicar les motivacions del seu govern des d'una perspectiva molt diferent a la nostra occidental, que sol avantposar els valors democràtics a altres consideracions. És interessant que sense estar-hi massa d'acord, al mirar-ho d'aquesta manera et fa entendre millor com veuen ells les coses i perquè la majoria de xinesos (segons dius) tenen en conjunt una visió favorable del seu govern tot i les indubtables mancances a nivell de llibertats i drets.

El llibre m'ha agradat moltíssim, l'he trobat excel·lent no només a nivell d'interès informatiu si no que m'ha semblat una lectura molt entretinguda. Una cosa que valoro especialment és que no és una apologia acrítica de la Xina: tot i que l'autor admet que li és impossible ser objectiu i en té una perspectiva força favorable, és d'agrair que es mostra força transparent al respecte i acaba fent un relat que en alguns passatges també descriu algunes de les febleses i problemes d'aquest gran país. I per sobre de tot, el llibre compleix magistralment la seva promesa de fer-nos entendre una mica millor aquests grans desconeguts que per a molta gent són els xinesos.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-observar-el-arroz-crecer/369777

Recomanabilitat: Absolutament recomanable de totes totes, trobo que és interessant per a tothom i a més molt entretingut.

La muerte contada por un sapiens a un neandertal - Juan José Millás y Juan Luis Arsuaga

Títol: La muerte contada por un sapiens a un neandertal
Autor: Juan José Millás y Juan Luis Arsuaga
Editorial: Alfaguara
Any de publicació original: 2022

Aquest llibre està fet a mitges entre l'antropòleg Juan Luis Arsuaga i l'escriptor Juan José Millás, i és una mena de continuació d'una primera col·laboració en forma de llibre ("La vida contada por un sapiens a un neandertal") que va resultar força exitosa. Si aquella es centrava més en el miracle de la vida, aquesta està dedicada a parlar sobre la mort i sobretot l'envelliment, per què uns animals viuen tres anys i altres més de cent, si hi ha una edat programada per a morir per a cada espècie, etc...

El llibre utilitza un format que funciona molt bé, que es resumeix en que l'escriptor s'encarrega de fer entenedores les explicacions de l'antropòleg. De fet, no és pas un assaig en sí, el llibre està narrat en primera persona per un Millás que explica les seves trobades amb Arsuaga i les lliçons que en va extraient, però aquest aprenentatge comparteix espai en el llibre amb moltes anècdotes del dia del propi escriptor i els seus pensaments, sovint sucosos perquè en Millás és tot un personatge en sí mateix: curiós, brillant, aprensiu... De fet, un dels punts forts del llibre és aquesta relació entre els dos autors, que al principi sorprèn perquè per moments no semblen ni amics, tot i que sospito que això sigui un artifici literari d'en Millás per fer més interessant la narració.

El llibre m'ha agradat força, en part pel que explica a nivell científic (algunes reflexions són molt interessants i algunes no tant) però sobretot per la forma en que està narrat, que el converteix en una lectura força entretinguda.

Més informació: https://www.penguinlibros.com/es/economia-politica-y-actualidad/278533-libro-la-muerte-contada-por-un-sapiens-a-un-neandertal-9788420461052#

Recomanabilitat: Recomanable, explica coses interessants i és entretingut

Humà, més humà - Josep Maria Esquirol

Títol: Humà, més humà
Autor: Josep Maria Esquirol
Editorial: Quaderns Crema
Any de publicació original: 2021

Com he comentat algun altre cop en aquest blog, una de les aficions que més em reconforten és la d'entrar en una llibreria sense un objectiu definit i anar mirant llibres fins a perdre la noció del temps. Les presses i inèrcies del dia a dia fan que aquestes ocasions sovintegin menys del que un desitjaria, i a més ara en temps de covid un s'autolimita a reduir la selecció dels llibres a fullejar, doncs no és qüestió d'anar-ho toquetejant tot. Però tot i aquests obstacles, a principis del mes de Març amb l'excusa que s'apropava Sant Jordi vaig aprofitar per endinsar-me en un d'aquests viatges, que va ser especial per dos motius.

En primer lloc, feia molts mesos que no visitava una llibreria amb calma degut a l'empitjorament de la situació sanitària, crec recordar que l'últim cop va ser a finals de l'estiu passat, així que en tenia moltíssimes ganes. En segon lloc, em vaig endur una gran sorpresa a l'enterar-me allà mateix que un dels meus autors favorits, en Josep Maria Esquirol, acabava de treure un nou llibre del qual jo no en sabia res. Què més es pot demanar per a ser feliç?

L'Esquirol és ara mateix un dels meus autors de capçalera, com he explicat anteriorment en els altres llibres seus que he comentat en aquest blog. En aquesta nova obra, l'autor reflexiona sobre allò que conforma l'essència de l'ésser humà, no en un sentit biològic si no del que suposa a nivell existencial: ser algú que ve del no res, que rep un nom, que viu, que es troba amb els altres (estima i és estimat), que es troba amb el món.... Esquirol aprofundeix en aquests conceptes tan a nivell teòric com a nivell més pràctic, aplicats en una sèrie de comportaments que ens fan ser "més humans" (en el sentit de "més bons") i on apareixen vells coneguts del pensament esquirolià com són la bondat, l'amabilitat, la cura o l'acompanyament.

El llibre m'ha agradat moltíssim. De tots els que he llegit d'Esquirol, aquest és segurament el de contingut més filosòfic. El llenguatge segueix sent força planer i entenedor, però no es pot gaudir d'aquest llibre amb plenitud si es llegeix de manera ràpida o rutinària, com si fos un llibre més. Al meu parer, aquest és un d'aquells llibres on cal parar una mica més atenció a cada frase, on cal mirar d'aturar-se de tant en tant per a reflexionar. Amb la deguda paciència, el resultat final no pot ser més gratificador, un llibre amb el que gaudir, pensar i asserenar l'ànima.

Més informació:  https://www.quadernscrema.com/cataleg/huma-mes-huma/

Recomanabilitat: Molt recomanable, especialment pels aficionats a la filosofia.

Ejemplaridad pública - Javier Gomá Lanzón

Títol: Ejemplaridad pública
Autor: Javier Gomá Lanzón
Editorial: Taurus
Any de publicació: 2009

Javier Gomá Lanzón és un filòsof basc que l'any 2009 va publicar aquest llibre Ejemplaridad pública que va obtenir una acollida prou bona i certament sorprenent per tractar-se d'un assaig que a més no és de lectura senzilla. Aquest volum va ser integrat posteriorment en el que l'autor ha anomenat Tetralogía de la Ejemplaridad, i han estat algunes referències d'alguns periodistes a qui segueixo les que m'han animat a llegir-lo.

Intentar resumir l'argument d'una obra així en un paràgraf és una tasca destinada al fracàs, però ho intentaré. L'autor fa una defensa de l'exemplaritat com a una filosofia de vida aplicable per a qualsevol i en tots els àmbits de la vida. Al contrari del que pogués semblar pel títol, no limita l'exemplaritat a l'exercici de càrrecs públics (que també és essencial) si no que explica que hauria de ser una aspiració per a tots els ciutadans en la manera com ens conduïm en la vida pública, entenent com aquesta última no la de la política/celebritat si no la que té lloc quan ens relacionem amb els altres en el dia a dia, en les nostres comunitats, en el treball... Un altre punt important que fa l'autor és la importància dels costums i hàbits socials: no val excusar-se en el compliment de la llei que seria una mena de màxim d'allò permès sense castigar (si bé no sempre moral) si no que cal posar el llistó del nostre comportament en una conducta exemplar que si tots seguíssim ens portaria a viure en una societat millor.

Aquesta defensa de l'exemplaritat és quelcom que m'arriba bastant a l'ànima. Recordo que quan vaig arribar a l'edat adulta vaig estar uns quants anys sense votar i l'explicació que donava era la meva creença de que la política estava sobrevalorada, de que podíem fer moltíssim més per a millorar la vida dels altres amb el nostre propi comportament que no pas introduint un sobre dins una urna un cop l'any. Poc a poc vaig anar evolucionant aquesta posició i des dels vint-i-pocs anys no m'he perdut cap votació (vaig entendre que la democràcia més que per a escollir qui et governarà bé serveix per fer fora als qui et governen pitjor), però encara crec fermament en aquell argument de quan era jove.

Així doncs, no sorprendrà ningú que em mostri molt d'acord en la tesi defensada per aquest llibre, l'exemplaritat de qualsevol persona vulgar em sembla una idea interessant i m'apena profundament que com a societat preferim com a herois a suposats exemples del món de l'esport i l'espectacle, o a empresaris d'èxit tipus Steve Jobs enlloc d'exemples quotidians que podem trobar molt més a prop (m'alegro que ara amb la pandèmia es comenci a reconéixer als herois sanitaris). Podria estar-m'hi hores despotricant sobre la idolatria que desperten un Messi o un Cristiano tot i haver reconegut estafar milions d'euros a la hisenda pública, o sobre l'admiració per Michael Jordan arran del recent documental amb gent que justifica el seu comportament perquè "era un competidor i volia guanyar per sobre de tot", com si això fos una justificació acceptable en altres àmbits de la vida (si l'amo de la vostra empresa és un dèspota que tracta tothom com a una merda, no direm que és fantàstic perquè "només vol fer diners per sobre de tot"). Però en fi, que això és un blog dedicat simplement a comentar els llibres que he llegit, així que millor que deixi de donar la vara amb els meus judicis morals.

El que no m'ha agradat del llibre és que al principi es fa una mica farragós. No està escrit com un llibre pel gran públic si no que és un assaig més d'estil acadèmic, i la veritat és que pel meu limitat nivell m'ha costat una mica de seguir fins que ha arribat als capítols finals on l'autor exposa la tesi principal. Però tot i així en faig una valoració positiva i estic content d'haver arribat fins al final.

Més informació:

Recomanabilitat: Una filosofia força interessant però no m'atreviria a recomanar el llibre per ser un assaig no gaire fàcil de llegir.

La mente de los justos - Jonathan Haidt

Títol: La mente de los justos
Autor: Jonathan Haidt
Editorial: Deusto
Any de publicació: 2019

La tesi principal d'aquest llibre em va apel·lar de seguida que la vaig llegir: seria molt estúpid considerar que les persones que tenen una ideologia oposada a la teva a nivell polític (o a nivell de creences religioses) són tots tontos o males persones o bé han estat tots enganyats. No cal ser molt empàtic per a suposar que entre ells hi haurà moltíssima gent sensata, inteligent i bones persones, però que tot i així en aquests temes pensen d'una manera molt diferent a tu. Com s'explica el seu comportament doncs? Com s'explica un demòcrata americà que un republicà sensat pugui votar a Trump? I com s'explica algú de dretes el suport de certa esquerra a règims com el de Venezuela?

En aquest assaig, el psicòleg america Jonathan Haidt intenta explicar-nos perquè temes com la política o la religió divideixen de manera tan forta a la gent sensata. El seu raonament està basat en la psicologia moral, la seva especialitat. Haidt explica com la majoria d'aquestes creences ideològiques no provenen pas de l'ús argumentat de la raó sino d'una resposta moral que és molt més intuitiva i emocional del que es sol pensar. Per complicar-ho encara més, Hadit aprofondeix en el fet que no hi ha un concepte únic de moral o justícia si no que les creences a nivell moral venen fortament condicionades per la cultura de cadascú: per exemple, a les persones d'esquerres de societats occidentals predomina una forta ètica de la autonomia i llibertat individual mentre que en altres cultures o en les persones de dretes predominen per igual altres conceptes com el benestar del grup a diferents nivells (família, tribu, nació). En el detall de tot plegat s'hi dibuixa un quadre molt complexe que no es pot traçar amb només dos colors per a bons i dolents.

El llibre m'ha agradat molt, no perquè coincideixi necessàriament en totes les tesis i conclusions de l'autor, si no perquè a nivell intelectual és un dels pocs llibres que aconsegueix amb gran èxit desafiar la teva manera de pensar preestablerta, sobretot pel que fa a la moral o a les ideologies, i això té moltíssim mèrit. No dic que sigui un abans i un després, ni tampoc que hagi alterat substancialment la base del meu pensament per haver-lo llegit, però sí que em permetrà considerar d'una altra manera a partir d'ara a les persones amb bases morals diferents.

Més informació: La mente de los justos (El cultural)

Recomanabilitat: Molt recomanable, compleix amb escreix l'objectiu de fer entendre com la gent pensa de manera tan diferent a nivell moral.

Sàpiens - Yuval Noah Harari

Títol: Sàpiens
Autor: Yuval Noah Harari
Editorial: Edicions 62
Any de publicació original: 2011

Aquest és un llibre que vaig descobrir gràcies al meu amic Òscar, que me'l va recomanar ferventment quan jo encara no n'havia ni sentit a parlar i que poc després el va comentar al seu blog. Ara ja puc dir que va ser una recomanació fantàstica, ja que el llibre m'ha encantat.

De què va Sàpiens? Doncs es tracta d'una breu història de la humanitat (per una vegada, el subtítol que acompanya el llibre la clava). Fins aquí, el contingut en sí no sembla pas res revolucionari, però la gràcia està en que l'autor aconsegueix fer una narració molt més pròpia d'una gran pel·lícula o d'una gran obra literària que no pas d'un fred llibre d'història. L'autor construeix un relat en majúscules amb l'espècie humana (més concretament l'homo-sapiens) com a gran protagonista, amb un estil molt amè i que enganxa moltíssim. A més, l'autor aporta també les seves reflexions personals sobre aquesta història de la humanitat, amb interpretacions amb les que potser no sempre coincideixes però que en qualsevol cas enriqueixen molt el text.

El llibre m'ha agradat molt i l'he trobat molt interessant. M'ha agradat especialment aquesta perspectiva un punt llunyana, com si l'autor fos un extraterrestre que s'intenta mirar la humanitat amb els seus virtuts i els seus defectes, amb una visió ni massa catastrofista ni massa optimista. Una de les reflexions que més m'han fet pensar és la que posa en dubte l'ideal de progrés: el fet que tot i que en molts aspectes siguem molt més avançats que la majoria dels nostres avantpassats i que en termes generals visquem en unes condicions molt millors, no sembla pas que ens sentim més feliços. Aquí l'autor fa la comparació entre un pagès medieval francès i un banquer parisenc modern, semblaria que el segon ho té molt millor però el cervell s'adapta de tal manera a les expectatives que el nivell de felicitat o infelicitat acaba resultant similar.

Si haig de fer alguna crítica negativa del llibre és que a l'hora d'analitzar certs aspectes de la història (l'evolució, l'economia, la religió...) l'autor abusa d'una excessiva simplificació en els seus arguments. L'autor analitza aquests aspectes amb una lògica que certament resulta aplastant, però que sovint no fa justícia a la gran complexitat dels temes que es tracta, és com si ho veiés tot massa fàcil. En qualsevol cas, també comprenc que l'extensió limitada d'un llibre com aquest no dona lloc a fer molts matisos ja que sinó el llibre no s'acabaria mai.

En qualsevol cas, un llibre molt interessant així que cal agrair a l'Òscar aquesta molt bona recomanació.

Més informació: Sapiens (wikipedia)

Recomanabilitat: Molt recomanable, un llibre fantàstic que puc recomanar a qualsevol persona.