Títol: Memòries d'un espectador
Autor: Carles Sentís
Editorial: Edicions La Campana
Any d'edició: 2006
Aquest és un llibre autobiogràfic del veterà periodista Carles Sentís, on explica les seves vivències anteriors al 1950 (les posteriors les publicarà en un altre volum). Em solen interessar els llibres de periodistes, i més encara si són fetes per periodistes veterans respectats per tothom, per exemple tinc un bon record del llibre del Josep Pernau.
De totes maneres, tot i que en el llibre s'explicant moltes vivències interessants al costat de personatges històrics com De Gaulle o Truman, el que més m'ha cridat l'atenció d'aquest llibre no té massa a veure ni amb el periodisme ni amb en Sentís en sí. He trobat molt interessant l'explicació que fa de com va triar un bandol a la guerra civil espanyola.
Havent-me criat a Catalunya i en democràcia, sempre he rebut una imatge força estereotipada de la guerra civil (els bons eren els republicans i els dolents els nacionals). Això ja va canviar molt quan vaig llegir l'excel·lent obra de referència sobre la guerra civil de l'historiador anglès Hugh Tomas, tot entenent que les coses eren una mica més complexes i que, en una guerra com aquella, pots decantar-te més per uns que pels altres, però que en qualsevol cas de "bons" no n'hi havien segur.
Doncs bé, en Sentís va lluitar al bàndol dels nacionals, i tot i que aquest fet inconscientment em va xocar bastant al principi, després de llegir quines eren les seves raons (classe mitjana alta amb pertenències, dos tiets capellans, home proper a la Lliga de cambó i per tant rival d'ERC, etc...) pots arribar a entendre que en una guerra, per a molta gent les consideracions personals pesen molt més que les ideològiques, i de forma molt justificable o com a mínim comprensible.
Pel que fa a la resta del llibre, és aprofitable sobretot per entendre com es van viure aquells anys tan a Espanya com a l'agitada escena internacional.
Més info: http://www.casadellibro.com/fichas/fichabiblio/0,1094,2900001150047,00.html
Recomanabilitat:
Només pels interessats en el periodisme i/o els anys 30-50 del segle passat.
