El amor en los tiempos del cólera - Gabriel García Márquez

Títol: El amor en los tiempos del cólera
Autor: Gabriel García Márquez
Editorial: Random House
Any de publicació original: 1986

Fa un temps vaig llegir Cien años de soledad i em va agradar molt, cosa que no sempre em passa amb els clàssics, de manera que al veure que havia sortit una edició similar d'un altre llibre de García Márquez (també amb enquadernació de qualitat i algunes il·lustracions) vaig decidir que el volia llegir també.

El amor en los tiempos del cólera és una història d'amor on es fa present l'estil molt personal de García Márquez. Encara que l'argument no sigui especialment cridaner, aquest autor és un autèntic mestre en el dibuix d'uns personatges molt particulars amb uns trets que els fan especialment entranyables i humans. L'estructura és l'únic que no m'ha convençut doncs no m'agrada gaire que al principi de la narració se m'avancin els fets que aleshores m'expliquen en detall en el gruix de la resta de la novel·la, però tot i així l'autor aconsegueix mantenir l'interés alt amb una sèrie de subtrames bastant sorprenents.

El llibre m'ha agradat bastant, potser no tant com Cien años de soledad però la veritat és que he disfrutat força llegint-lo.

Més informació: https://es.wikipedia.org/wiki/El_amor_en_los_tiempos_del_cólera

Recomanabilitat: Força recomanable, una història d'amor amb el segell inconfundible de García Márquez

Un verano con Homero - Sylvain Tesson

Títol: Un verano con Homero
Autor: Sylvain Tesson
Editorial: Taurus
Any de publicació original: 2019

Fa molts anys vaig llegir Illium i Olympos, dos llibres de ciència ficció on l'argument s'entrellaça amb històries dels dos grans clàssics grecs (la Ilíada i la Odissea). Aquesta inusual combinació és de fet un tret característic de l'estil de Dan Simmons, que sovint barreja una gran trama èpica futurista amb personatges o relats trets d'alguns dels grans clàssics literaris com ara Keats, Shakespeare o en aquest cas les aventures d'herois i déus que narrava Homer.

Des d'aleshores he sentit una certa curiositat per llegir algun dia les obres originals d'Homer però la veritat és que mai m'hi he atrevit, m'imposen un cert respecte. Doncs bé, sembla que aquest llibre de Sylvain Tesson estigui destinat per satisfer la curiositat de gent com jo, doncs ens incita a redescobrir l'obra d'Homer amb una barreja de cites dels llibres originals, explicació dels seus passatges i contextualització a la seva època, així com una evocació dels sentiments i idees que aquests grans clàssics inspiren en l'autor.

El llibre m'ha agradat, tampoc el consideraria brillant o extraordinari però es tracta d'una lectura entretinguda i amena que m'ha despertat novament el cuc per a llegir algun dia aquestes obres immortals.

Més informació: https://www.megustaleer.com/libros/un-verano-con-homero/MES-106480

Recomanabilitat: Un bon llibre per despertar l'interès en l'obra d'Homer i el món clàssic grec.

Cien años de soledad - Gabriel García Márquez

Títol: Cien años de soledad
Autor: Gabriel García Márquez
Editorial: Literatura Random House
Any de publicació original: 1967

Sento una certa inquietud en el moment en que començo a llegir un dels grans clàssics de la literatura universal, com és aquest Cien años de soledad de Gabriel García Márquez. Amb tota la fama que el precedeix, em dona la impressió que les altes expectatives influiran en la meva assimilació de la novel·la, i que no jutjaré el llibre de la mateixa manera que si no en tingués coneixement previ. Per fortuna, en aquest cas he obtingut el millor desenllaç possible: el llibre m'ha agradat molt i a més li he pogut reconèixer fàcilment alguns trets que el fan especial, de forma que puc entendre que es convertís en tot un fenomen literari.

La veritat és que d'entrada m'ha costat una mica entrar en la història, he trigat molts dies a començar a disfrutar-la de veritat i veure que tenia d'especial, però cap a la meitat de la novel·la ja he quedat atrapat pel gran magnetisme dels sues personatges i per una trama que no deixava de sorprendre't tot mantenint una mínima versemblança. A més, poc a poc m'he anat acostumant als sorprenents esdeveniments fantàstics (propis del realisme màgic) que passen a la novel·la, al principi em desconcertaven molt però a mesura que avança la novel·la he vist que tenen un efecte positiu en la trama: no provoquen grans girs argumentals sinó que en complementen el seu desenvolupament normal.

Al final, puc dir que el llibre m'ha agradat molt i sobretot, que ara entenc perquè aquesta obra té tanta fama, realment es tracta d'una història que atrapa i que té molt de carisma.

Més informació: https://es.wikipedia.org/wiki/Cien_años_de_soledad

Recomanabilitat: Molt recomanable, respon a les expectatives d'un gran clàssic de la literatura.

El Quijote

Títol: El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha
Autor: Miguel de Cervantes
Editorial: Project Gutenberg
Any de publicació original: 1605

Feia temps que volia llegir El Quijote, crec recordar que a l'Escola n'havíem llegit petites seccions per fer-ne treballs però no l'havia llegit mai sencer. Finalment aquest estiu em vaig acabar decidint a llegir-lo, animat per la possessió d'un lector de llibres electrònics (el Kindle) que m'aportava dos grans avantatges: en primer lloc el pes ben lleuger en comparació als dels dos volums impresos que són veritables totxos, i  també el diccionari integrat que em permet cercar a l'instant els mots de castellà antic o en desús. 

Quatre mesos després, estic content de dir que l'esforç ha valgut la pena. Si dic esforç és perquè normalment els llibres llargs em costen una mica de llegir, i en aquest cas haig de reconèixer que al principi se'm va fer molt lent i una mica avorrit. Amb tot, poc a poc es va anar tornant més interessant, sobretot amb el segon volum que m'ha agradat molt més que el primer, i al final va acabar sent una lectura força entretinguda.

Per ser un llibre tan popular i conegut, m'ha sorprès trobar-me amb alguns elements que per a mi eren ben desconeguts: la narració indirecta en la figura del suposat historiador Cide Hamete Benengeli, les nombroses referències de Cervantes a les edicions pirates del llibre, la lucidesa del discurs del Quijote quan tracta qualsevol temàtica que no siguin les aventures cavalleresques, etc... També m'ha agradat força la dinàmica entre els protagonistes sobretot a la segona part, quan el Quijote ja és una figura cèlebre i això enriqueix les interaccions amb altres personatges.

Per sobre de tot, però, allò que més m'ha agradat del Quijote és la extraordinària riquesa amb que utilitza la llengua castellana. Jo no sóc algú que es fixi gaire en l'aspecte literari dels llibres, normalment en centro moltíssim més en la història, però en aquest cas es tracta d'un element ben notable. Un apunt interessant es que Cervantes demostra a més un gran domini en diferents registres: des del llenguatge més formal i intel·lectual utilitzat als ambients de l'alta cavalleria fins al llenguatge planer i ple de refranys de Sancho Panza i les classes més humils. Després de llegir el Quijote, comprenc perfectament que a l'espanyol se l'anomeni "La lengua de Cervantes"!

En fi, el Quijote no ha defraudat pas les meves expectatives, puc entendre que no és pas una lectura fàcil (tampoc ho ha estat per mi) però al final m'ha acabat convencent i cal dir que la seva fama i renom em semblen ben merescuts.

Més informació: El Quijote (Wikipedia)

Recomanabilitat: Cal dedicar-hi temps però és un dels clàssics que val la pena llegir.
 

L'estrany - Albert Camus

Títol: L'estrany
Autor: Albert Camus
Editorial: Proa
Any de publicació original: 1942

Tenia ganes de tornar a provar amb Camus després d'haver llegit fa uns mesos La Peste, que no em va entusiasmar, així que vaig decidir tornar-ho a provar amb aquest L'estrany, que és un llibre prou curt i fàcil de llegir. Lamentablement, sembla que no estic de sort amb Camus, no aconsegueixo trobar-li la gràcia.

L'estrany és la història d'un individu efectivament estrany, de comportament amoral i certament alienat de la societat que l'envolta. És fàcil deduir que la obra té un sentit al·legòric, però novament no he estat capaç d'interpretar-lo clarament, i fins i tot després de llegir-ne algunes crítiques per Internet no m'ha quedat del tot clar com s'ha de fer. Alguns la consideren una crítica a la manca de valors del món contemporani, o a la indiferència de l'individu duta a l'extrem, però a mi em sembla una interpretació incompleta.

En resum és un llibre que no m'ha agradat, no dic que no sigui bó però m'he sentit incapaç d'interpretar-lo correctament.

Més informació: El extranjero (Wikipedia)

Recomanabilitat: No el recomano, no m'ha agradat i no he estat capaç d'entendre'n el significat.

El príncipe - Niccolò Machiavelli

Títol: El príncipe
Autor: Niccolò Machiavelii
Editorial: Temas de Hoy
Any de publicació original: 1532

Aquest és un clàssic que feia temps que tenia ganes de llegir, ja que es tracta d'una obra fonamental del pensament polític i encara avui en dia sol ser bastant referenciada als mitjans de comunicació.

Un cop llegida no em sembla pas una obra extraordinària, però sí que té molt mèrit quan te n'adones que està escrita fa gairebé 500 anys, i que encara manté una certa vigència en alguns aspectes. Això sí, molts dels conceptes que discuteix sobre poder i política ja els tenim molt vistos a la nostra època, de forma que potser té més interès per raons històriques que pel contingut en sí.

Més informació: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Pr%C3%ADncep&oldid=5331639

Recomanabilitat: No especialment recomanable si ja se'n coneixen les idees principals.

La Corte de los Milagros - Ramón del Valle-Inclán

Títol: La Corte de los Milagros
Autor: Ramón del Valle-Inclán
Editorial: Espasa Calpe (Austral)
Any de publicació original: 1927

La Corte de los Milagros és un dels clàssics de la literatura espanyola del segle passat. Valle-Inclán fa un relat on es pot observar com es vivia a l'Espanya de mitjans del segle XIX durant el regnat d'Isabel II, tan a nivell de les classes més altes (la reina i tot el seu entorn cortesà) com del poble més planer.

El llibre té un estil complicat, sobretot perquè utilitza un vocabulari molt ric i complexe, però també perquè l'autor no fa un plantejament narratiu clàssic sinó que t'has d'anar composant el fil argumental intentant inferir la història principal a partir dels diàlegs dels personatges.

A nivell de contingut, Valle mostra una realitat esperpèntica amb un elevat fons de crítica social, de la qual el seu àcid retrat no en salva ningú: ni la reina ni les classes mig-altes, però tampoc les classes més humils. El relat de Valle descriu una època de bojos on les aparences i l'egoisme predominen per damunt de cap altra consideració.

A nivell de resum haig de dir que el llibre no m'ha agradat gaire. A l'inici em va costar força adaptar-me a l'estil, després a la part central sí que hi havia alguna trama interessant, però no veig que s'acabi de concretar tot plegat a la part final. En resum, em sembla més una lectura per a acadèmics i experts literaris que un llibre per a gaudir-ne qualsevol lector.

Més informació: http://www.casadellibro.com/libro-la-corte-de-los-milagros/2900001159972

Recomanabilitat: No recomanable, només per a qui realment l'interessi l'Espanya de l'època d'Isabel II.

La Peste - Albert Camus

Títol: La Peste
Autor: Albert Camus
Editorial: Edhasa
Any de publicació original: 1947

La Peste és un dels clàssics literaris del segle XX, però jo em vaig decidir a llegir-lo sobretot perquè me'l va recomanar un dels meus millors amics, el Fran, que el considera un dels seus dos o tres llibres favorits. Amb aquestes credencials, no vaig trigar gaire a comprar-me'l quan vaig trobar-ne una edició de butxaca i força econòmica a la FNAC.

El relat gira en torn de la situació que s'origina a una ciutat on es produeix una epidèmia de pesta, però centrant-se molt en les diferents maneres (i sobretot actituds) en que els diversos protagonistes s'enfronten a aquest escenari dramàtic i excepcional. L'autor fa una crònica molt detallada i rigorosa dels fets, a vegades massa pesada i tot, però també ens fa conèixer els pensaments dels personatges a través dels seus diàlegs.

Molt al meu pesar, el llibre no m'ha acabat satisfent gaire. La principal crítica que li faria és que la naturalesa tan asèptica del relat fa que no aconsegueixi implicar-m'hi del tot, en general trobo que li falta un fil apassionant que mantingui l'atenció del lector. Només al final hi ha algun moment emocionant i algunes reflexions interessants, però en general no acaba d'aconseguir que em preocupi de debò pel que els hi passa als protagonistes.

Un fet que segurament influeix molt en la meva valoració tan fluixa del llibre és el record que tinc d'un altre llibre de temàtica similar, El Libro del Día del Juicio Final de la Connie Willis, que parla també de la pesta però t'implica molt més en la història, essent un dels llibres més durs i emocionals que he llegit mai. Potser per això, la descripció de l'epidèmia de peste de Camus no m'ha xocat massa, però admeto que si hagués llegit els dos llibres en l'ordre invers potser sí que trobaria molt més bo aquest de Camus i molt més fluixet l'altre.

En resum, el llibre es pot salvar per algunes reflexions i idees generals, però jo no podria titllar-lo d'obra mestra ni justificaria l'estatus tan elevat que sembla tenir.

Més informació: http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=La_peste_(novela)&oldid=22906600

Recomanabilitat: No m'ha agradat massa i jo no la recomanaria, però vaig totalment en contra del consens generalitzat que la posa pels núvols.

Rojo y negro - Stendhal

Títol: Rojo y Negro
Autor: Stendhal
Editorial: Alianza original
Any de publicació original: 1830

Rojo y negro, un clàssic literari de principis segle XIX, és una història que ens explica la vida i aventures de Julian Sorel, un jove d'origen molt humil a qui el seu orgull i ambició el duu a lluitar per ascendir a les capes més altes de la societat francesa. La trama està situada al 1830 (és contemporària per tant a l'autor Stendahl) i tot i tractar-se d'una història de ficció, destaca pel seu gran realisme narratiu que la fa semblar una novel·la costumbrista.

La gran força d'aquesta novel·la es troba indiscutiblement en el magnetisme del seu protagonista, aquest Julian Sorel tan ben traçat que resulta molt creïble fins i tot quan barreja trets aparentment contradictoris: a estones impetuós i a estones calculador, fred i apassionat, astut i passerell. També destacaria que és un llibre que es llegeix bastant bé i manté el ritme força alt tot i tenir més de 600 pàgines. De totes maneres també haig de dir que, per ser un gran clàssic literari no m'ha semblat pas una novel·la que sigui especialment memorable, no la qualificaria d'obra mestra com fa molta gent, ja que tampoc li trobo cap aspecte on destaqui excepcionalment.

En fi, es tracta d'un llibre bastant entretingut de llegir i que a més aporta força informació històrica sobre els costums de la societat francesa a l'era immediatament posterior a Napoleó.

Més informació: http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Rojo_y_negro&oldid=22937253

Recomanabilitat: Una lectura entretinguda si no us fan por els llibres de més de 600 pàgines.

El proceso - Franz Kafka

Títol: El proceso
Autor: Franz Kafka
Editorial: Alianza Editorial
Any d'edició original: 1925

Aquesta és una de les obres emblemàtiques de Kafka i feia temps que tenia curiositat per llegir-la, ja que és un autor que em va agradar quan li vaig llegir "En la colonia penitenciaria", i la de "La metamorfosi" que no recordo si la vaig llegir 100% però com a mínim la vam comentar a Literatura a l'institut.

No sóc ningú per restar-li rellevància a aquesta clàssica obra, però la veritat és que tampoc m'ha produït un efecte massa especial. El concepte és força original (com no amb aquest autor) i transmet notablement la sensació d'inevitabilitat i impòtència, però potser per això mateix es fa a vegades una mica farragós i costós de seguir. Al llegir-lo em va donar la impressió que transcorria tot a un ritme molt molt lent fins que al final s'accelerava massa sense gaire coherència, però al llegir l'epíleg de l'editor original tot va quedar més clar: és tracta d'una obra que l'editor va rescatar dels manuscrits originals però que havien quedat incomplerts, amb alguns capítols per escriure i els ja escrits sense ordenar (ho va fer l'editor a ull).

En resum, diria que és un d'aquells llibres que t'agrada més pel fet d'haver-lo llegit i quedar-te amb la idea general, que no pas per haver-lo disfrutat mentre llegies.

Més info: http://www.casadellibro.com/fichas/fichabiblio/0,1094,2900000632460,00.html?codigo=2900000632460

Recomanabilitat:
Recomanable com a lectura d'interés general.

Diarios de las estrellas - Stanislaw Lem

Títol: Diarios de las estrellas
Autor: Stanislaw Lem
Editorial: Alianza Editorial
Any d'edició original: 1971

Aquest és un llibre de relats d'un dels autors més emblemàtics de la ciència ficció, el polonès Stanislaw Lem, mort ara fa gairebé un any. Tot i ser un dels gran mites del gènere, Lem no és massa conegut pel públic generalista que sí que coneix més (ni que sigui només de nom) altres autors com Isaac Asimov, Arthur C. Clarke o Philip K. Dick...

Lem sempre ha tingut un perfil propi dins la ciència ficció a l'allunyar-se bastant dels tòpics del gènere, en concret destaca pel seu pessimisme realista respecte les possibilitats exploratives de l'espai, en el sentit de que segurament no servirà per construïr mons de somni i societats utòpiques com presenten molts autors d'històries èpiques, sino que més aviat seguiremt tenint els mateixos problemes quotidians (i alegries també) del món actual traslladats a un àmbit diferent.

Aquest llibre però, se m'ha fet bastant llarg de llegir, en part per les dates en què l'he agafat (amb les festes de Nadal pel mig) però també perquè al ser relats independents entre sí no tenia massa incentiu per llegir compulsivament com em passa quan les històries tenen continuitat. El llibre és correcte i representatiu de l'estil propi de l'autor, però em va agradar molt més l'altre llibre que li havia llegit, Fiasco, que parlava sobre les moltes dificultats comunicatives que hi hauria en una situació de "Primer contacte" amb una civilització alienígena (situació que normalment s'idealitza i es simplifica massa en molts llibres clàssics del gènere).

De tots els relats m'agradaria destacar-ne el primer de tots per la seva capacitat humorística al descriure una situació que és d'una banda totalment lògica però alhora totalment absurda. Fora d'aquest primer relat, n'hi ha un parell més que destaquen però en general tampoc em van semblar extraordinaris.

Més info: http://www.casadellibro.com/fichas/fichabiblio/0,1094,2900001080351,00.html

Recomanabilitat:
Només pels aficionats a la ciència ficció, per la resta que vulguin conèixer Lem millor començar per Fiasco o Solaris.