Títol: Afirma Pereira
Autor: Antonio Tabucchi
Editorial: Edicions 62
Any de publicació original: 1994
Normalment els llibres que m'enganxen molt ho fan per dues raons: una història interessant amb un desenvolupament poc previsible o un personatge amb una força magnètica que transcendeix la narració, en qualsevol cas aquesta mena de llibres solen mantenir-me passant pàgines fins a les hores més insospitades de la nit. El llibre del que parlo avui, però, és una excepció a aquesta regla: Afirma Pereira és un llibre que m'ha captivat no tant per l'argument o un personatge en concret, sino més aviat per l'estil de la narració i l'ambient que es reflexa en la novel·la.
Normalment no em fixo gaire en l'estil amb que es narra una novel·la, però Tabucchi aconsegueix amb Afirma Pereira narrar la història amb un nivell considerable d'indirecció i subtilesa: et pot estar descrivint amb tot detall els àpats que Pereira escull per menjar (com la seva estimada truita a les fines herbes), pot insistir constantment en que un fet va passar "segons afirma Pereira", i en canvi punts crucials de la novel·la (Què en pensa realment Pereira d'en Monteiro Rossi? Pensa fer quelcom contra la dictadura de Salazar?) no són mai explícitament relatats, però d'alguna manera (i aquí està la màgia del llibre) Tabucchi aconsegueix que quedin ben clars al cap del lector. És com si forçant-te a pensar la resposta a aquestes preguntes acabessin tenint molta més força que si te les explica l'autor directament.
Aquest és un llibre que m'ha meravellat per la seva senzillesa, no té grans pretensions però aconsegueix interessar-te, distreure't i alhora fer-te reflexionar.
Més informació: http://www.edicions62.cat/ca/llibre/afirma-pereira_11909.html
Recomanabilitat: Una lectura molt recomanable, ideal per a una tarda de primavera.
