Títol: Ordesa
Autor: Manuel Vilas
Editorial: Alfaguara
Any de publicació original: 2018
Aquest llibre venia amb una fama enorme, ja que per alguns va ser el millor llibre en espanyol de l'any passat i fins i tot es parlava d'un fenomen literari similar al de Patria, almenys a nivell d'èxit i popularitat boca-a-boca, perquè l'argumens no té res a veure. Això potser ha elevat massa les expectatives d'una obra que m'ha decebut, no m'ha agradat massa ni he entès tot el rebombori, per mi es queda a anys llum del llibre d'Aramburu.
Ordesa és una història autobiogràfica i profundament personal de l'autor Manuel Rivas, centrada en el record i amor pels seus pares ja morts tot barrejada amb una constant sensació de fracàs personal i culpabilitat pel que suposa la seva pròpia vida. No és una novel·la fàcil de llegir, no està gaire estructurada ni disposa del típic inici-nus-desenllaç, l'autor va simplement vessant les seves vivències i reflexions en tot un seguit de brevíssims capítols de quatre o cinc pàgines, a vegades ni això.
A mi personalment el llibre no m'ha agradat, tot i que li reconec el mèrit de l'originalitat i el que significa com a tribut a l'amor pels seus pares ja morts i el reconeixement que en fa de la seva vida humil i normal, la d'una família aragonesa de classe mitjana del segle XX. Però més enllà d'això no m'ha captivat en cap moment ni he aconseguit entrar-hi del tot.
Més informació: https://www.megustaleer.com/libros/ordesa/MES-086693
Recomanabilitat: No la recomano, no m'ha agradat gaire
