Las personas más raras del mundo - Joseph Henrich

Títol: Las personas más raras del mundo
Autor: Joseph Henrich
Editorial: Capitan Swing
Any de publicació original: 2020

El terme WEIRD és un acrònim en anglès d'una sèrie d'adjectius que defineixen a una societat de característiques molt concretes (Occidental, Educada, Industrialitzada, Rica i Democràtica) i que a l'hora té un doble sentit doncs el terme weird es refereix a una persona "rara". Comparat amb la resta del món, les societats WEIRD som en realitat una minoria, així que l'autor dedica aquest llibre a explorar la nostra peculiar psicologia i si el seu impacte resulta (de forma més o menys accidental) en una major prosperitat econòmica d'aquestes societats.

Com a exemple d'aquests accidents, l'autor explica algunes decisions lligades amb la religió que acaben tenint conseqüències imprevistes: quan Martí Luter desafia l'església catòlica i diu que tothom ha de llegir la bíblia pel seu compte per entendre la paraula del Dèu cristià sense intermediaris com els capellans i bisbes, això acaba resultant en unes tasses d'alfabetització molt més grans en els països protestants respecte als del seu entorn, factor que a l'hora influeix en el seu major desenvolupament econòmic. De manera similar, quan l'església prohibeix el matrimoni entre familiars propers com ara els cosins, això redueix la influència de les grans tribus familiars i es generen nuclis familiars molt més petits que contribueixen a una mentalitat molt més individualista i indirectament meritocràtica respecte a altres societats: per exemple tries un metge o un advocat no perquè sigui de confiança com és el de la tribú (potser el tiet d'una cosina segona) si no perquè busques el metge o advocat més eficient encara que no tingui cap mena de llaços familiars amb tu. Igualment, t'acostumes a tractar amb desconeguts, de forma que gradualment s'acaben creant una mena d'institucions que ofereixen un mínim de garanties per facilitar la confiança entre gent que no es coneix entre si.

El llibre m'ha agradat però se m'ha fet una mica llarg. M'ha agradat el contingut perquè trobo que planteja idees noves i bastant interessants, però no m'ha agradat gaire el format doncs trobo que és massa acadèmic, amb massa referències i detall sobre multitud d'estudis realitzats, que trobo que no són necessaris per a una obra de divulgació. Igualment, la llargada m'ha semblat excessiva, crec que les mateixes idees es podien haver expressat sense problemes en 200 pàgines menys. Amb tot, es tracta d'un llibre interessant.

Més informació:  https://capitanswing.com/libros/las-personas-mas-raras-del-mundo/

Recomanabilitat: Interessant per les idees que planteja, però no del tot recomanable per ser massa llarg i dens.

Homo Deus - Yuval Noah Harari

Títol: Homo Deus
Autor: Yuval Noah Harari
Editorial: Edicions 62
Any de publicació original: 2015

Homo Deus és una obra que segueix a Sàpiens i típicament s'emmarca dins la mateixa trilogia de llibres de Yuval Noah Harari, però que no és pas una continuació ja que mentre el primer volum era un repàs de la història de la humanitat, aquest n'imagina el que podria ser el seu futur a partir de les reflexions de l'autor. Tanmateix, és cert que comparteixen alguns temes i sobretot la perspicaç mirada de l'autor.

Aquest llibre me'l van regalar fa temps però l'he anat postposant ja que el tema d'imaginar el possible futur no m'atreia gaire, però al final li he donat una oportunitat i la veritat és que ha valgut totalment la pena. L'autor fa unes reflexions molt interessants i que fan pensar molt, més enllà de que s'estigui d'acord o no en les prediccions en sí. L'argumentació és prou sòlida i no sembla inversemblant imaginar un futur com el que prediu l'autor, per molt que no ens acabi d'agradar del tot. També volia destacar que hi ha una part del llibre dedicada a la discussió dels drets dels animals que m'ha semblat realment extraordinària. Es tracta d'uns drets que sovint són menystinguts sense gaire miraments per la majoria de la humanitat, però la contundent argumentació de l'autor trobo que és la millor defensa que mai n'he sentit al respecte.

En resum, un llibre fantàstic per a la gent a qui li agraden les lectures que et fan pensar.

Més informació: https://www.ynharari.com/es/book/homo-deus/

Recomanabilitat: Molt recomanable, un llibre amb reflexions que fan pensar molt.

Humà, més humà - Josep Maria Esquirol

Títol: Humà, més humà
Autor: Josep Maria Esquirol
Editorial: Quaderns Crema
Any de publicació original: 2021

Com he comentat algun altre cop en aquest blog, una de les aficions que més em reconforten és la d'entrar en una llibreria sense un objectiu definit i anar mirant llibres fins a perdre la noció del temps. Les presses i inèrcies del dia a dia fan que aquestes ocasions sovintegin menys del que un desitjaria, i a més ara en temps de covid un s'autolimita a reduir la selecció dels llibres a fullejar, doncs no és qüestió d'anar-ho toquetejant tot. Però tot i aquests obstacles, a principis del mes de Març amb l'excusa que s'apropava Sant Jordi vaig aprofitar per endinsar-me en un d'aquests viatges, que va ser especial per dos motius.

En primer lloc, feia molts mesos que no visitava una llibreria amb calma degut a l'empitjorament de la situació sanitària, crec recordar que l'últim cop va ser a finals de l'estiu passat, així que en tenia moltíssimes ganes. En segon lloc, em vaig endur una gran sorpresa a l'enterar-me allà mateix que un dels meus autors favorits, en Josep Maria Esquirol, acabava de treure un nou llibre del qual jo no en sabia res. Què més es pot demanar per a ser feliç?

L'Esquirol és ara mateix un dels meus autors de capçalera, com he explicat anteriorment en els altres llibres seus que he comentat en aquest blog. En aquesta nova obra, l'autor reflexiona sobre allò que conforma l'essència de l'ésser humà, no en un sentit biològic si no del que suposa a nivell existencial: ser algú que ve del no res, que rep un nom, que viu, que es troba amb els altres (estima i és estimat), que es troba amb el món.... Esquirol aprofundeix en aquests conceptes tan a nivell teòric com a nivell més pràctic, aplicats en una sèrie de comportaments que ens fan ser "més humans" (en el sentit de "més bons") i on apareixen vells coneguts del pensament esquirolià com són la bondat, l'amabilitat, la cura o l'acompanyament.

El llibre m'ha agradat moltíssim. De tots els que he llegit d'Esquirol, aquest és segurament el de contingut més filosòfic. El llenguatge segueix sent força planer i entenedor, però no es pot gaudir d'aquest llibre amb plenitud si es llegeix de manera ràpida o rutinària, com si fos un llibre més. Al meu parer, aquest és un d'aquells llibres on cal parar una mica més atenció a cada frase, on cal mirar d'aturar-se de tant en tant per a reflexionar. Amb la deguda paciència, el resultat final no pot ser més gratificador, un llibre amb el que gaudir, pensar i asserenar l'ànima.

Més informació:  https://www.quadernscrema.com/cataleg/huma-mes-huma/

Recomanabilitat: Molt recomanable, especialment pels aficionats a la filosofia.

La mente de los justos - Jonathan Haidt

Títol: La mente de los justos
Autor: Jonathan Haidt
Editorial: Deusto
Any de publicació: 2019

La tesi principal d'aquest llibre em va apel·lar de seguida que la vaig llegir: seria molt estúpid considerar que les persones que tenen una ideologia oposada a la teva a nivell polític (o a nivell de creences religioses) són tots tontos o males persones o bé han estat tots enganyats. No cal ser molt empàtic per a suposar que entre ells hi haurà moltíssima gent sensata, inteligent i bones persones, però que tot i així en aquests temes pensen d'una manera molt diferent a tu. Com s'explica el seu comportament doncs? Com s'explica un demòcrata americà que un republicà sensat pugui votar a Trump? I com s'explica algú de dretes el suport de certa esquerra a règims com el de Venezuela?

En aquest assaig, el psicòleg america Jonathan Haidt intenta explicar-nos perquè temes com la política o la religió divideixen de manera tan forta a la gent sensata. El seu raonament està basat en la psicologia moral, la seva especialitat. Haidt explica com la majoria d'aquestes creences ideològiques no provenen pas de l'ús argumentat de la raó sino d'una resposta moral que és molt més intuitiva i emocional del que es sol pensar. Per complicar-ho encara més, Hadit aprofondeix en el fet que no hi ha un concepte únic de moral o justícia si no que les creences a nivell moral venen fortament condicionades per la cultura de cadascú: per exemple, a les persones d'esquerres de societats occidentals predomina una forta ètica de la autonomia i llibertat individual mentre que en altres cultures o en les persones de dretes predominen per igual altres conceptes com el benestar del grup a diferents nivells (família, tribu, nació). En el detall de tot plegat s'hi dibuixa un quadre molt complexe que no es pot traçar amb només dos colors per a bons i dolents.

El llibre m'ha agradat molt, no perquè coincideixi necessàriament en totes les tesis i conclusions de l'autor, si no perquè a nivell intelectual és un dels pocs llibres que aconsegueix amb gran èxit desafiar la teva manera de pensar preestablerta, sobretot pel que fa a la moral o a les ideologies, i això té moltíssim mèrit. No dic que sigui un abans i un després, ni tampoc que hagi alterat substancialment la base del meu pensament per haver-lo llegit, però sí que em permetrà considerar d'una altra manera a partir d'ara a les persones amb bases morals diferents.

Més informació: La mente de los justos (El cultural)

Recomanabilitat: Molt recomanable, compleix amb escreix l'objectiu de fer entendre com la gent pensa de manera tan diferent a nivell moral.

Sàpiens - Yuval Noah Harari

Títol: Sàpiens
Autor: Yuval Noah Harari
Editorial: Edicions 62
Any de publicació original: 2011

Aquest és un llibre que vaig descobrir gràcies al meu amic Òscar, que me'l va recomanar ferventment quan jo encara no n'havia ni sentit a parlar i que poc després el va comentar al seu blog. Ara ja puc dir que va ser una recomanació fantàstica, ja que el llibre m'ha encantat.

De què va Sàpiens? Doncs es tracta d'una breu història de la humanitat (per una vegada, el subtítol que acompanya el llibre la clava). Fins aquí, el contingut en sí no sembla pas res revolucionari, però la gràcia està en que l'autor aconsegueix fer una narració molt més pròpia d'una gran pel·lícula o d'una gran obra literària que no pas d'un fred llibre d'història. L'autor construeix un relat en majúscules amb l'espècie humana (més concretament l'homo-sapiens) com a gran protagonista, amb un estil molt amè i que enganxa moltíssim. A més, l'autor aporta també les seves reflexions personals sobre aquesta història de la humanitat, amb interpretacions amb les que potser no sempre coincideixes però que en qualsevol cas enriqueixen molt el text.

El llibre m'ha agradat molt i l'he trobat molt interessant. M'ha agradat especialment aquesta perspectiva un punt llunyana, com si l'autor fos un extraterrestre que s'intenta mirar la humanitat amb els seus virtuts i els seus defectes, amb una visió ni massa catastrofista ni massa optimista. Una de les reflexions que més m'han fet pensar és la que posa en dubte l'ideal de progrés: el fet que tot i que en molts aspectes siguem molt més avançats que la majoria dels nostres avantpassats i que en termes generals visquem en unes condicions molt millors, no sembla pas que ens sentim més feliços. Aquí l'autor fa la comparació entre un pagès medieval francès i un banquer parisenc modern, semblaria que el segon ho té molt millor però el cervell s'adapta de tal manera a les expectatives que el nivell de felicitat o infelicitat acaba resultant similar.

Si haig de fer alguna crítica negativa del llibre és que a l'hora d'analitzar certs aspectes de la història (l'evolució, l'economia, la religió...) l'autor abusa d'una excessiva simplificació en els seus arguments. L'autor analitza aquests aspectes amb una lògica que certament resulta aplastant, però que sovint no fa justícia a la gran complexitat dels temes que es tracta, és com si ho veiés tot massa fàcil. En qualsevol cas, també comprenc que l'extensió limitada d'un llibre com aquest no dona lloc a fer molts matisos ja que sinó el llibre no s'acabaria mai.

En qualsevol cas, un llibre molt interessant així que cal agrair a l'Òscar aquesta molt bona recomanació.

Més informació: Sapiens (wikipedia)

Recomanabilitat: Molt recomanable, un llibre fantàstic que puc recomanar a qualsevol persona.

Kant y el chimpancé - Georges Chapouthier

Títol: Kant y el chimpancé
Autor: Georges Chapouthier
Editorial: Proteus
Any de publicació: 2011

Avui parlo d'una lectura bastant aleatòria, es tracta d'un llibre no gaire conegut però que un dia vaig trobar interessant i me'l vaig apuntar a la llista de possibles lectures. Ara fa poc vaig trobar-lo a la biblioteca així que me l'he llegit, tot i que fa tant temps que el vaig apuntar que amb prou feines recordo perquè em va cridar l'atenció.

El llibre tracta sobre fins a quin punt l'home és una gran excepció en el món animal, fins a on arriba la component animal de l'home o si alguns conceptes antropogènics com la moral o el bé/mal podrien tenir certes arrels en la naturalesa animal. El títol del llibre fa referència a que fins i tot un gran pensador com per exemple Kant comparteix amb els ximpanzes quelcom més que un ancestre comú.

M'ha semblat un llibre bastant correcte, això sí amb un to molt acadèmic que no resulta gaire engrescador.

Més informació: Kant y el chimpancé (Amazon)  

Recomanabilitat: No recomanable excepte pels molt interessats en el tema.