Guerra nuclear - Annie Jacobsen

Títol: Guerra nuclear
Autor: Annie Jacobsen
Editorial: Debate (Random House)
Any de publicació original: 2024

No recordo on vaig sentir parlar d'aquest llibre, però de seguida em va cridar l'atenció. El tema dels perills nuclears sempre m'ha interessat molt, cosa que no és del tot estranya en algú que va viure la seva infància als anys 80, una època marcada per la guerra freda, on el risc de confrontació nuclear no semblava una quimera.

Aquest assaig descriu detalladament com es desenvoluparia un escenari de guerra nuclear. Segons l'autora, no importa tant qui inicia el conflicte (en aquest cas, Corea del Nord), sinó que es desencadena una cadena d'esdeveniments basada en reaccions gairebé automàtiques i força endiablades, que poden desembocar fàcilment en un gran desastre.

Per exemple, en una confrontació nuclear, s'entén que el primer que faria l'adversari és intentar destruir les teves instal·lacions de llançament de míssils nuclears. És per aquest motiu que, en detectar míssils balístics dirigits cap al teu país, la doctrina "use them or loose them" indica que immediatament hauries de llançar els teus míssils cap al país d'origen, fins i tot sense tenir la certesa que els míssils adversaris portin realment caps nuclears, o que hagin estat enviats per l'exèrcit adversari i no pas un grup aïllat. El potencial per a errades de conseqüències catastròfiques és enorme, però no va ser fins el tractat de no proliferació de l'any 1988 que els EUA i Rússia van acordar notificar-se mútuament amb antelació qualsevol llançament de míssils balístics (proves, etc.) previst, acord que sorprenentment a dia d'avui encara respecten.

Aquest llibre m'ha agradat perquè ha satisfet plenament les meves expectatives. Certament, no és una lectura que t'ompli d'optimisme (sembla un miracle que no ens haguem extingit ja), però sí que ofereix un contingut altament informatiu i interessant.

Més informació:  https://www.penguinlibros.com/es/economia-politica-y-actualidad/354242-libro-guerra-nuclear-9788410214507

Recomanabilitat: Força recomanable pels interessats en el tema.

La piedra permanece - Marc Casals

Títol: La piedra permanece
Autor: Marc Casals
Editorial: Libros del KO
Any de publicació original: 2021

Aquest és un llibre que ens parla de Bòsnia-Herzegovina i de la seva gent, un poble durament colpejat per una guerra terrible als anys noranta que encara cueja avui en dia. L'autor pren la història de setze protagonistes anònims com a mostra per a explicar-nos la seva experiència vital i com aquesta encara pateix l'impacte de la tragèdia, a l'hora que celebra el que era la voluntat de diversitat i harmonia d'un poble que des de la guerra no ha tornat a ser el mateix, amb les seves comunitats integrants fortament segregades i distanciades d'una manera que avui sembla difícilment reversible.

El llibre m'ha agradat força, està molt ben escrit i la tria dels protagonistes és força encertada per a donar una perspectiva àmplia del país, a part que es nota la gran estima i respecte que té l'autor per les seves gents. Però a l'hora el llibre m'ha entristit, des del desconeixement tenia l'esperança que passats trenta anys el país es trobés avui dia en un estat millor, però no només sembla estar bastant pitjor del que suposava si no que sembla que ho tindrà difícil per tirar endavant. Una llàstima, esperem que les bones gents d'allà se'n puguin sortir.

Més informació:  https://www.librosdelko.com/products/la-piedra-permanece

Recomanabilitat: Recomanable pels interessats en Bòsnia i en els països de l'antiga Iugoslàvia.

Taba-Taba - Patrick Deville

Títol: Taba-Taba
Autor: Patrick Deville
Editorial: Anagrama
Any de publicació original: 2017

Aquest és un llibre recentment publicat en castellà que vaig trobar mentre papallonejava per una llibreria, i que em vaig acabar comprant sense tenir-ne cap referència prèvia ni tampoc del seu autor. Em va semblar entendre que era una mena de novel·la històrica sobre França, però en realitat ha resultat ser un llibre força diferent del que em pensava. Es tracta en realitat d'un recorregut biogràfic per les vides dels avantpassats de l'autor (besavis, avis, tiets, etc...) però de novel·la no en té res, és més aviat un documental en forma de llibre.

Amb aquest llibre he tingut una evolució força curiosa: Les primeres pàgines se'm van fer tan farragoses que fins i tot vaig considerar la possibilitat d'abandonar aquesta lectura (contravenint el meu costum), però després de l'esforç inicial la veritat és que vaig anar-hi entrant tant bé que al final vaig acabar llegint les últimes dues-centes pàgines a un ritme força alt. No és una novel·la però es parla molt de la història recent de França (segles XIX i XX), i també es força interessant per visualitzar com es va enfrontar la gent del carrer a les dues guerres mundials i als durs períodes de reconstrucció posteriors.

Al final, n'he quedat força content. Si m'hagués fet una idea correcta de l'argument possiblement no me l'hauria comprat, però un cop llegit m'ha agradat molt per aprendre com va viure aquesta gent un període tan convuls.

Més informació: https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/taba-taba/9788433981011/PN_1061

Recomanabilitat: Bon llibre però només per a qui estigui interessat en la història de França als dos darrers segles.

El nombre que ahora digo - Antonio Soler

Títol: El nombre que ahora digo
Autor: Antonio Soler
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació original: 1999

Tenia moltes ganes de tornar a llegir a Antonio Soler després d'Apóstoles y asesinos, un llibre molt ben escrit i que em va deixar un cert impacte que perdura a la memòria, és d'aquells llibres que encara guanyen més amb el temps i la distància. El nombre que ahora digo és un llibre de 1999 que va guanyar premis al seu dia, i que ha estat recentment re-editat per la sempre fiable Galaxia Gutenberg, una editorial de molt nivell.

La novel·la relata la història d'una colla de soldats enmig de la Guerra Civil, un grup peculiar que no es dedica al combat si no a acompanyar una pintoresca panda d'artistes que viatgen pel front per a aportar una mica d'entreteniment a les tropes. Un d'aquests joves soldats, Gustavo Sintora, s'enamorarà perdudament del que sembla un objectiu inabastable, una dona molt més gran que a més és la parella d'un individu especialment perillós. Però aquesta és una d'aquelles novel·les on l'argument és relativament secundari, la seva força està més aviat en els personatges, en la seva humanitat i en les diferents maneres d'afrontar una situació terriblement adversa, tant per si mateixa com pel pes aclaparador que suposa la desesperança que causa la imminència latent d'una derrota total que s'acosta de manera inexorable.

El llibre està molt ben escrit, la gran versemblança dels personatges és el punt fort de l'autor, que relata les interaccions i anècdotes del dia a dia d'una manera que els fa especialment creïbles. El que no m'ha convençut molt és l'argument en sí, potser perquè el tema de la Guerra Civil ja el tinc massa vist, o almenys aquesta història no m'aporta un punt de vista novedós que em desperti un especial interès.

Més informació: http://www.galaxiagutenberg.com/libros/el-nombre-que-ahora-digo/

Recomanabilitat: No especialment, està ben escrit però és una novel·la més ambientada en la Guerra Civil.

Los amnésicos - Géraldine Schwarz

Títol: Los amnésicos
Autor: Géraldine Schwarz
Editorial: Tusquets
Any de publicació: 2018

Quan vaig escollir aquest llibre ho vaig fer pensant que era una novel·la on es relatava la història d'una família franco-alemanya des de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies, i que podia servir per comprendre com els crims del nazisme i altres règims totalitaris van poder tenir lloc davant la passivitat d'una majoria de persones de peu de carrer que, tot i segurament no ser uns fanàtics com els seus dirigents, tampoc van fer res per evitar la tragèdia. A més, havia llegit bons comentaris del llibre, que havia obtingut el premi al Llibre Europeu de l'any 2018.

La meva sorpresa al llegir el llibre ha estat que de novel·la no en té res, la temàtica és efectivament la que m'havia semblat però és tracta d'un assaig on la autora fa una profunda investigació sobre la passivitat de el poble planer en societats com l'alemanya davant els crims del nazisme contra els jueus. Un cop derrotats els règims totalitaris, els primers anys de postguerra estan marcats pel negacionisme (el poble innocent enganyat per un grapat de dirigents criminals) i una mena d'amnèsia col·lectiva que possiblement pretén emmascarar el profund sentiment de culpa, però amb el temps societats com l'alemanya o la francesa donen pas a un lent reconeixement de responsabilitats que les permet evolucionar cap a un pensament plenament democràtic i modern. La tesi de l'autora és que aquesta evolució és possible gràcies a un exercici de memòria històrica impulsat per la perspectiva crítica de les noves generacions que, amb l'avantatge de la distància que dóna no haver estat implicats en els fets, aporten una mirada que qüestiona sense embuts el comportament dels seus avantpassats.

L'autora posa com a exemple la història de la seva pròpia família franco-alemanya, que de fet es converteix en la base per a la seva investigació. Així per exemple trobem personatges com el seu avi alemany, que sense ser un fanàtic i ni tan sols simpatitzant va arribar a afiliar-se al partit nazi a fi de poder escalar socialment, és a dir no ser discriminat per no tenir el carnet. Però tampoc va tenir gaire problema en aprofitar-se del clima anti-jueu per fer-se amb la propietat de la que posteriorment seria l'empresa familiar, gràcies a la compra a un preu molt baix ja que els seus propietaris jueus es van veure obligats a malvendre-la per intentar fugir de l'ambient terriblement hostil i irrespirable que patien ja en els anys anteriors a la guerra (la nit dels vidres trencats, etc..).

El llibre m'ha semblat bastant impecable, tot i que no és una lectura còmoda. D'haver sabut que era un assaig i la seva profunditat segurament hagués optat per una altra lectura, però un cop terminada estic content d'haver-lo llegit i en reconec el seu valor molt important com a testimoni per a generacions futures.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-los-amnesicos/298281

Recomanabilitat: Recomanable però tenint en compte que és un llibre dur, en el sentit de que posa els europeus en el mirall de la seva trista història del segle XX.

La velocidad de la luz - Javier Cercas

Títol: La velocidad de la luz
Autor: Javier Cercas
Editorial: Tusquets
Any de publicació: 2005

Fa temps que volia llegir algun llibre de Javier Cercas, de qui bastanta gent m'he n'ha parlat molt bé, i em vaig decantar per aquesta obra tan sols perquè l'argument no em va semblar tan monogràfic i contemporani com algunes de les seves últimes novel·les (23-F, Enric Marco, etc...). Un cop llegit, però, em sembla que no la vaig encertar.

El llibre ens explica la història d'un escriptor d'aquí que se'n va a estudiar als EEUU i traba amistat amb un excombatent de Vietnam, una amistat que acabarà sent força important en les seves vides. El personatge de l'escriptor té una forta component autobiogràfica del propi Cercas, l'amic no està clar si també ho és però els fets del Vietnam sí que estan basats en històries reals.

Aquest és un d'aquells estranys casos en que la història no m'ha convençut gaire però amb tot trobo que el llibre està molt ben escrit. De quina manera si no m'hauria acabat enganxant a una història que no em convenç i que al final m'he llegit en menys d'una setmana? M'explica coses que no em resulten molt interessants i alguns girs de guió m'han sobrat, però tot i així l'autor t'enganxa molt a la història i costa deixar de passar pàgines, fins i tot en hores intempestives.

En resum, per acabar amb aquesta contradictòria valoració que estic escrivint: es tracta d'un llibre que no m'ha agradat especialment però l'acabo amb moltes ganes de llegir més obres d'aquest autor.

Més informació: https://es.wikipedia.org/wiki/La_velocidad_de_la_luz_(novela)

Recomanabilitat: No sé què dir, és un llibre molt ben escrit però no el recomanaria.

Kaputt - Curzio Malaparte

Títol: Kaputt
Autor: Curzio Malaparte
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació: 1944

Quan el meu tiet em va regalar aquest llibre fa uns mesos, desconeixia totalment de què anava i qui era aquest autor. Un cop me n'he informat, certament es tracta d'un personatge amb una trajectòria força particular.

Curzio Malaparte és el pseudònim literari de Kurt Erich Suckert, italià de pare alemany, un intel·lectual que va ser un dels grans ideòlegs del feixisme a Italia en els seus començaments. Tanmateix, desenganyat amb Mussolini després de la seva arribada al poder, aviat se'n va distanciar i el seu pensament independent el va dur a la presó en diverses ocasions com a resultat de posicionaments crítics amb Mussolini i més tard Hitler. Tot i així, la seva figura va mantenir un cert estatus de lliurepensador no especialment perillós que li va permetre exercir els oficis de diplomàtic/periodista amb una perspectiva prou singular. Passada la guerra, Malaparte acabaria virant cap a posicions properes als comunistes italians, en qualsevol cas es tracta d'una figura bastant controvertida.

Kaputt és un relat de les vivències de Malaparte durant la Segona Guerra Mundial, que el porten com a corresponsal de guerra a visitar diversos punts del front oriental europeu (Ucrània, Polònia, Rumania, Finlàndia...). El que fa interessant aquesta història és la contraposició de visions sobre el conflicte. Per un costat tenim el contacte de l'autor amb els oficials alemanys i els diplomàtics europeus, que ens aporta la visió de les elits, però d'altra banda l'autor ens acosta les experiències de les gents del carrer, típicament del bàndol perdedor, que pateixen la barbàrie de la guerra en les seves carns. Es tracta d'un llibre cru i dur, que en alguns moments descriu episodis particularment grotescos, però que en conjunt resulta prou interessant per aportar una perspectiva força diferent de la que habitualment llegim sobre aquella guerra.

Més informació: http://www.galaxiagutenberg.com/libros/kaputt-rustica/

Recomanabilitat: No és una lectura fàcil, pot ser interessant per qui vulgui una perspectiva diferent sobre la Segona Guerra Mundial.

El mundo de ayer - Stefan Zweig

Títol: El mundo de ayer
Autor: Stefan Zweig
Editorial: Acantilado
Any de publicació: 1942

Aquest és un llibre important. Podria buscar molts altres adjectius per mirar de definir-lo, però quan ho intento cap d'ells arriba a copsar tant el meu sentiment vers aquest llibre. No, no cal donar-hi més voltes: és un llibre important.

Important perquè Zweig era un europeista convençut molt abans que existís ni la Unió Europea ni res que s'hi assemblés. Important perquè evoca els ideals humanistes de progrès i concòrdia que són segurament allò més gran que Europa ha donat al món. Important perquè explica també com aquesta mateixa Europa va ser capaç de descendir als inferns de les barbàries més inimaginables, certament el pitjor que Europa ha donat al món. Important per a recordar que tot això mai no s'ha d'oblidar.

Important perquè Zweig ens explica com tota una vida pacífica i tranquil·la de milions de persones se'n va del tot a la merda en un obrir i tancar d'ulls. Important perquè ens dona testimoni de tot un món que va ésser destruït a la primera Gran Guerra sense previ avís. Important perquè fins i tot amb els governants manipulant les emocions de les masses de la pitjor manera, l'autor té sempre present que les persones i les amistats estan per sobre de les nacionalitats.

Important per recordar que la locura del terror nazi va començar molt abans que la Segona Guerra mundial. Important perquè tinguem sempre present allò que ens va dur fins allà. Important perquè el patiment agònic d'aquesta generació que va viure les dos guerres no es perdi en l'oblit.

También he perdido a mi patria propiamente dicha, la que había elegido mi corazón, Europa, a partir del momento en que ésta se ha suicidado desgarrándose en dos guerras fraticidas. Para mi profundo desagrado, he sido testigo de la más terrible derrota de la razón y del más enfervorizado triunfo de la brutalidad de cuantos caben el la crónica del tiempo; nunca, jamás (y no lo digo con orgullo sino con vergüenza) sufrió una generación tal hecatombe moral, y desde tamaña altura espiritual, como la que ha vivido la nuestra.

Stefan Zweig es va suïcidar junt amb la seva esposa el Febrer de 1942, poc després de finalitzar el llibre, en un moment on l'avanç de l'Alemanya nazi semblava imparable i la guerra s'estenia fora d'Europa.

Més informació:  http://www.acantilado.es/catalogo/el-mundo-de-ayer-43.htm 

Recomanabilitat: Molt important com a testimoni d'un món perdut, i per aportar perspectiva al món que l'ha succeït.

 

El cos humà - Paolo Giordano

Títol: El cos humà
Autor: Paolo Giordano
Editorial: Edicions 62 (Grup 62)
Any de publicació original: 2013

Tenia ganas de tornar a llegir Giordano després de la bona impressió que em va deixar La solitud dels nombres primers, el seu debut. N'havia sentit a parlar molt i em va agradar força, així que vaig voler llegir el seu segon llibre tot i que l'argument no em cridava gaire l'atenció.

Aquesta novel·la ens explica la història d'un grup de joves soldats italians destinats a la guerra de l'Afganistan. Però més que de les seves aventures i desventures (un 95% d'avorrida espera i un 5% d'acció molt perillosa), l'autor ens relata sobretot les seves històries personals, com la situació específica de cadascú l'ha dut fins allà i quins són els seus sentiments (alienació, principalment).

L'estil Giordano es nota: fins i tot si la temàtica dels soldats a l'Afganistan m'atreu més aviat poc, resulta notable la manera en que Giordano fa que t'acabis preocupant per les històries personals dels protagonistes. L'autor fa èmfasi especialment en que aquest soldats són majoritàriament una colla de nanos ben joves a qui s'envia a algunes situacions dramàticament perilloses. Quan la majoria dels seus amics i parelles encara no han acabat els estudis i viuen a casa amb els seus pares, ells acaben traumatitzats o en el millor cas només atormentats. Un aspecte més de l'absurditat que representa la guerra en general.

Un bon llibre que m'ha agradat i m'ha ofert almenys una perspectiva una mica diferent del món dels soldats. Des de la desconeixença, m'atreviria fins a tot a dir que la versió que ens ofereix l'autor sembla com a mínim molt més versemblant que no pas allò que es veu a les pel·licules.

Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-el-cos-huma-94876.html

Recomanabilitat: Un llibre ben escrit tot i que la temàtica no sigui la més atractiva

 

Com el soldat repara el gramòfon - Sasa Stanisic

Títol: Com el soldat repara el gramòfon
Autor: Sasa Stanisic
Editorial: Proa
Any de publicació original: 2008

Aquesta és una novel·la protagonitzada per Aleksandr Krsmanovic, un noi bosnià de catorze anys que viu una infantesa normal fins que a causa de la guerra és veu obligat a abandonar el seu poble natal per emigrar amb els seus pares cap a Alemanya. Es tracta d'una novel·la de marcat caràcter autobiogràfic ja que l'autor va passar per aquest mateix tràngol; avui en dia és un escriptor d'un cert èxit a Alemanya on ha assolit diversos premis.

El gruix de la novel·la ens parla de la infantesa de l'Aleksandr i ens explica com era la vida en el petit poble de Viesegrad, no molt diferent a tants altres pobles d'aquí i d'allà. La terrible guerra de Bòsnia hi és òbviament molt present però l'autor en fa un tractament molt forassenyat: aconsegueix transmetre l'impacte tan brutal que tingué en la vida de totes aquelles persones però alhora evita recrear-s'hi massa de manera que el llibre va molt més enllà del que seria una mera novel·la sobre la guerra.

Allò que més m'ha agradat del llibre és com descriu l'entranyable relació que s'estableix entre l'Aleksandar i els seus avis. No és d'estranyar ja que es tracta d'una de les meves debilitats: em meravellen els vincles tan emotius i profunds que s'estableixen sovint entre avis i nets durant l'infantesa. En el meu cas, es traca possiblement del record més feliç que conservo de la meva infantesa, però més enllà d'experiències personals trobo que es sol assolir un lligam molt especial que en aquest cas l'autor relata amb autèntica maestria.

Altres temes que tracta la novel·la són la absurditat e injustícia de la guerra, on els més febles sempre se n'enduen la pitjor part, i sobretot el sentiment d'alienació que pateix una persona obligada a emigrar de la seva terra, agreujat en aquest cas per la impossibilitat del retorn a un poble on la vida ja mai tornaria a ser ni remotament com abans.

En resum, és un llibre que m'ha agradat molt i del que en destacaria sobretot tot el conjunt de personatges que estan molt ben traçats i fan que la història resulti força versemblant.

Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-com-el-soldat-repara-el-gramofon-100629.html

Recomanabilitat: Un llibre molt recomanable, trobo que té un toc especial, emotiu, diferent... tota una troballa!
 

La marxa de Radetzky - Joseph Roth

Títol: La marxa de Radetzky
Autor: Joseph Roth
Editorial: Proa
Any de publicació original: 1932

Aquest llibre el vaig triar de forma aleatòria a la biblioteca perquè em va captivar el seu argument: a la batalla de Solferino el subtinent Joseph Trotta salva la vida de l'emperador Franz Joseph (el longeu i darrer emperador de l'imperi austro-hongarès), gest heroic que serà degudament gratificat per l'Imperi, i que tindrà un gran impacte en les vides del seu fill i el seu futur net, a qui l'avi deixa un llegat molt diferent del que hauria volgut un home senzill i de pagès com ell. A través del relat de les vides d'aquestes tres generacions dels Trotta, La Marxa de Radetzky evoca el declivi i la caiguda de la vella Àustria absolutista.

Aquesta és una obra molt popular i valorada, fins i tot ha arribat a ser considerada una de les deu millors novel·les en alemany del Segle XX. Es tracta d'un relat heterogeni on es fa una evocació de la vida imperial, del rígid estil de vida militar o de la influència dels llaços paternals, però sobretot en destacaria un valor que encara trobem molt present avui en dia: la sensació d'incertesa en un món ben canviant, on sembla que l'endemà serà molt diferent a l'avui o l'ahir.

He de reconèixer que la primera meitat del llibre se m'ha fet molt lenta, però les meves sensacions han anat millorant a mesura que avançava la lectura i al final m'ha atrapat bastant. De totes maneres el que més m'ha agradat del llibre, més que la història dels Trotta en sí, és l'ambientació en els darrers temps de l'Imperi austro-hongarès, una època que jo desconeixia completament i que m'ha resultat força interessant.

Més informació: La marcha Radetzky (Wikipedia)

Recomanabilitat: Recomanable, interessant i amb força, però no és una lectura fàcil pels impacients.