Títol: El alma del ateísmo
Autor: André Comte-Sponville
Editorial: Paidos (Planeta)
Any de publicació: 2006
El primer llibre que vaig llegir del filòsof francès André Comte-Sponville em va agradar molt, de forma que fa dies pensava a llegir-ne alguna obra més. El tema de la religió i l'ateisme no m'interessa especialment, però m'agrada molt el plantejament que en fa l'autor.
Els grans defensors de l'ateisme (Richard Dawkins, Hitchens...) solen tenir un discurs bastant agressiu vers la religió, el que sol resultar en posicions antagonistes que no convençen ningú, més que no pas un autèntic debat d'idees. Per això és molt refrescant llegir el discurs de Comte-Sponville, un ateu que es mostra respectuós i tolerant amb les religions i que intenta trobar punts en comú. Per exemple, el filòsof francés diu que en certa manera la creença en l'humanisme, la llibertat o els valors de la democràcia no deixen de ser com una altra mena de religió, i que els seguidors d'aquests valors (a vegades també massa absoluts i idealitzats) no deixem de formar també una mena de comunitat de "creients". Jo, que ara mateix potser em definiria com un "ateu humanista" d'aquests, trobo força encertada aquesta manera de veure-ho.
Comte-Sponville es defineix com un "ateu fidel", en el sentit que tot i que per motius racionals refusa creure en la figura d'un Dèu omnipotent, això no l'impedeix reconèixer que comparteix molts valors morals cristians (compassió, caritat, humilitat...) o budistes (la moderació, el respecte per la natura...) ni tampoc els seus importants llegats en la cultura. Aquest passatge en concret em va agradar especialment, quan explica que el seu ateisme raonat no l'impedeix respectar els qui segueixen una religió:
Me avergonzaría hacer perder la fe a quienes la necesitan, o sencillamente a quienes viven mejor gracias a ella. Son innumerables. Algunos son admirables (tenemos que reconocer que hay más santos entre los creyentes que entre los ateos, lo que no prueba nada e cuanto a la existencia de Dios, pero impide despreciar la religión) y la mayoría son estimables. Su fe no me molesta en absoluto. ¿Por qué habría yo de combatirla? No hago proselitismo ateo. Simplemente, intento explicar mi posición, argumentarla, y más por amor a la filosofía que por odio a la religión. En ambos campos, existen espíritus libres. A ellos es a quienes me dirijo. Dejo a los demas, creyentes o ateos, con sus certezas.
El llibre té tres parts diferenciades. En la primera part, l'autor s'interroga sobre el paper de les religions, en la segona s'interroga sobre l'existència de Déu a través de l'ús de la raó filosòfica (la seva argumentació el du clarament al No), i en la tercera part intenta fer un exercici de proposar una mena d'espiritualitat laica. Aquesta tercera part és bastant fluixa al meu parer, però les dos primeres parts són autènticament brillants.
El llibre m'ha agradat molt, tant pel seu contingut com per l'estil tan amè que empra l'autor, amb explicacions directes, paraules senzilles i poques floritures, un estil que fa la seva lectura molt fàcil i accessible per qualsevol persona.
Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-el-alma-del-ateismo/117344
Recomanabilitat: Molt recomanable, fantàstica lectura tan per ateus com per creients.
