Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tennis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tennis. Mostrar tots els missatges

11 d’agost 2016

Open - Andre Agassi


Títol: Open
Autor: Andre Agassi
Editorial: Duomo Ediciones
Any de publicació: 2009

Open és l'autobiografia d'Andre Agassi, narrada en primera persona però escrita en realitat per un periodista guanyador del premi Pullitzer. Personalment mai vaig ser gaire fan de l'Agassi tennista, però sobre la seva biografia feia temps que en sentia molt a parlar, fins i tot gent no aficionada a l'esport n'havia fet unes recomanacions molt bones, així que realment tenia moltes ganes de llegir-la. Vist en perspectiva, les meves expectatives eren molt altes, massa potser... però en aquest cas han estat abastament superades!

El llibre és realment extraordinari, és prou llarguet però tot i així es llegeix molt ràpid. Acostumat a les típiques biografies esportives més aviat soses, aquesta és exactament el contrari: la narració és trepidant des del primer moment, la seva història t'enganxa i costa trobar alguna estona on decreixi l'interès. El que més m'ha impactat del llibre és que és molt sincer, directe, sense gairebé cap filtre, tens la sensació que el que t'explica Agassi és realment allò que sent, el que li surt del cor. De fet, és sorprenent com explica tan cruament les seves interaccions amb els molts personatges (famosos o no) que creuen la seva vida: no perd ni un segon en mostrar-se diplomàtic, quan critica ho fa sense embuts, però al mateix temps no sembla que ho faci només per rajar, sinó que simplement t'està explicant les coses des de la seva perspectiva. Al mateix temps, el propi Agassi es mostra crític amb si mateix, ple de contradiccions i conscient d'elles, és a dir que realment no transmet una sensació de prepotència sinó d'un paio que es mostra tal i com es veu.

Un altre punt a destacar és la relació de l'autor amb el seu pare. Si bé al llibre del Nadal em va sobtar la duresa del seu tiet/entrenador, la veritat és que ara em resulta un angelet comparat amb el pare de l'Agassi, que em sembla directament un maníac perillós. Certament no es fa estrany que el Gil Reyes, el seu preparador físic, s'acabi convertint en la figura paternal que el nano mai sembla haver tingut.

En resum, un llibre magnífic, fascinant, que transcendeix el gènere esportiu per convertir-se en una gran història de vida.

«Odio el tenis, lo detesto con una oscura y secreta pasión, y sin embargo sigo jugando porque no tengo alternativa. Y ese abismo, esa contradicción entre lo que quiero hacer y lo que de hecho hago, es la esencia de mi vida.»

Més informació: http://www.duomoediciones.com/es/catalogo-editorial/open-767.htm  

Recomanabilitat: Fantàstic, extraordinari, llegiu-lo ja mateix! Fins i tot recomanable pels no aficionats al tennis.

27 de desembre 2011

Rafa, la meva història - John Carlin i Rafael Nadal


Títol: Rafa, la meva història
Autor: John Carlin i Rafael Nadal
Editorial: Columna
Any de publicació original: 2011

Quan vaig sentir parlar d'aquest llibre em va semblar agosarat que algú publiqués una mena d'autobiografia amb només 25 anys, però haig de reconèixer que el format escollit ha estat prou encertat. No és la típica autobiografia d'esportista famós escrita a l'ombra per algú altre, sinó que és un llibre manifestament conjunt que alterna dos estils de narració oposats. En els capítols senars, Nadal parla en primera persona tot centrant-se al detall en els esdeveniments tennístics més importants (sobretot el relat de la final de Wimbledon 2008 contra Federer), mentre que a la resta és Carlin qui explica la vida i l'entorn de Nadal més a l'estil d'una biografia clàssica. Trobo que aquesta fórmula funciona prou bé i li dona més versemblança al resultat final.

Un altre aspecte que m'ha agradat del llibre és la seva honestedat. Tot i que l'entorn de Rafa és retratat de forma majoritàriament positiva, cal dir que també s'explica amb força cruesa la relació amb el seu tiet (i entrenador Toni), una persona de tracte ben difícil a qui es reconeix el seu mèrit en la progressió (i educació) del nano però alhora se'l retrata sense massa miraments ni falsos maquillatges en els seus excessos. En efecte, el caràcter del Toni Nadal és el que més m'ha sobtat del contingut del llibre, la seva duresa arriba a alguns extrems difícils d'entendre des de fora.

La veritat és que el llibre m'ha agradat força, però curiosament ha fet minvar una mica la meva admiració per Nadal i el seu entorn, suposo que des de fora no m'agradaria a mi (o si tingués un fill) haver tingut una vida com la que la família Nadal ha triat per ell. Ara bé, és just respectar-ho ja que cadascú tria el que vol, i en aquest cas el nano n'està ben content i orgullós, així que imagino que el resultat final ho justifica tot plegat.

Més informació: http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/rafa-la-meva-historia_16678.html

Recomanabilitat: Força recomanable, una mirada fresca a l'interior de la vida d'un esportista d'èlit.

17 d’agost 2008

The Inner Game of Tennis - W. Timothy Gallwey


Títol: The Inner Game of Tennis: The Classic Guide to the Mental Side of Peak Performance
Autor: W. Timothy Gallwey
Editorial: Random House
Any de publicació original: 1972

Aquest llibre és un clàssic que parla dels aspectes mentals en la pràctica esportiva, està centrat en el tennis però els seus principis són generalitzables als altres esports, sobretot aquells que requereixen un alt grau de concentració i força mental.

La idea principal del llibre és que a part del joc extern que es desenvolupa a la pista, hi ha un joc interior que té lloc al cap de l'esportista, on l'autor sosté que és molt important deixar de banda les interferències del jo conscient que amb els seus dubtes i preocupacions constants ("no puc perdre aquest punt", "tinc un revés horrible", "ara haig de sacar molt fort") no deixa que es desenvolupi el jo "interior". Aquest jo interior, el que controla el cos humà, és capaç per si sol (i de forma inconscient) de fer un acte tan extraordinari com és colpejar una pilota de tennis amb una raqueta: seguir amb l'ull la pilota que s'acosta, estimar la velocitat de la bola i calcular la zona d'impacte amb la raqueta, coordinar el moviment de centenars de fibres musculars per a arribar a estendre el braç fins al punt just, i finalment impactar la pilota amb la força necessària per a que superi la xarxa però no marxi més enllà dels límits del camp. Tot això no es fa a base de seguir instruccions "parlades" del jo conscient, sino que s'aconsegueix a base d'experiència i de que el jo "interior" segueixi un procés natural d'aprenentatge que no és gaire diferent del d'un nen petit quan aprèn a caminar o a córrer.

Basant-se en aquesta premissa i treient-ne algunes idees més derivades d'ella, el llibre va tenir un caràcter prou revolucionari en el moment de la seva publicació, i encara que s'estigui o no d'acord amb la idea principal que s'explica cal reconèixer-li una coherència i una notable lògica en els seus arguments. A part de tot això, el capítol final és una memorable discussió sobre el que significa el fet de competir en l'esport i de guanyar en sí mateix, i com això quadra dins els conceptes humans de cooperació i superació.

En resum, un llibre molt curtet i fàcil de llegir, del que almenys se'n poden extraure un parell d'idees interessants fins i tot si no us convenç tota l'argumentació principal.

Més informació: http://www.amazon.com/Inner-Game-Tennis-Classic-Performance/dp/0679778314

Recomanabilitat: És un llibre força recomanables per a esportistes en general i jugadors de tennis en particular.