El mapa cultural - Erin Meyer

Títol: El mapa cultural
Autor: Erin Meyer
Editorial: Península (Planeta)
Any de publicació original: 2014

Aquest llibre el vaig trobar per casualitat exposat en una biblioteca i de seguida va captar la meva atenció. Qui no ha afrontat mai alguna situació de malentès cultural? Doncs bé, aquest llibre d'Erin Meyer, experta en gestió intercultural, ens explica quines són les bases d'aquestes diferències i algunes estratègies per a mirar de superar-les en un equip integrat per gent de diferents cultures.

L'autora identifica fins a vuit escales on es pot mesurar cada cultura en comparació amb les altres. Per exemple, hi ha cultures que prefereixen una comunicació directa (explícita i clara) i n'hi ha d'altres on importen molt els sobreentesos i les lectures implícites, algunes prefereixen els lideratges ben jeràrquics mentre que altres són molt més igualitàries, etc... Cadascuna d'aquestes escales té diversos graus. Per exemple, els holandesos i els europeus nòrdics es situen a l'extrem del lideratge igualitari, mentre que els americans i anglesos estan més centrats. Els italians o espanyols es troben al costat jeràrquic de la balança, però encara són considerats igualitaris si es comparen amb la majoria de cultures asiàtiques. La Xina i el Japó, en canvi, es troben a l'extrem de la preferència pels lideratges jeràrquics. Tanmateix, un dels punts clau del llibre és que no importa tant on es situen dues cultures dins l'escala, sinó la diferència relativa entre elles. Així, en l'exemple anterior, els xinesos són només una miqueta menys jeràrquics que els japonesos, però aquesta diferència és suficient per generar molts malentesos entre ells.

Segons l'autora no hi ha un patró únic per classificar les cultures. Encara que hi ha força trets comuns dins un grup de cultures similars com per exemple serien les asiàtiques, també existeix una gran variabilitat individual dins d'aquest grup. Per exemple: els japonesos són els més jeràrquics del món, però al mateix temps tenen una preferència molt marcada per les decisions consensuades, molt més que la majoria de cultures de lideratge igualitari. Això vol dir que, aquí, a vegades pots comunicar-te directament amb el cap d'un altre equip saltant-te nivells jeràrquics (cosa que seria impensable al Japó), però a l'hora de decidir comptarà molt més l'opinió del teu cap que la teva, mentre que al Japó el cap intentarà incorporar l'opinió de consens que pugui sorgir del seu equip.
Aquest llibre m'ha agradat moltíssim, no només m'ha semblat molt interessant pel seu contingut, sinó que està explicat de manera molt clara i amena, ple d'exemples i anècdotes que el fan força divertit de llegir. Tot i que està més enfocat al món laboral i a la gestió d'equips interculturals, estic convençut que ens pot ser molt útil a qualsevol de nosaltres com a simples ciutadans del món. Sens dubte serà una de les meves grans recomanacions d'aquest any.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-el-mapa-cultural/343539

Recomanabilitat: Molt molt recomanable, un llibre interessantíssim i divertit que ens pot servir a tots.

Las personas más raras del mundo - Joseph Henrich

Títol: Las personas más raras del mundo
Autor: Joseph Henrich
Editorial: Capitan Swing
Any de publicació original: 2020

El terme WEIRD és un acrònim en anglès d'una sèrie d'adjectius que defineixen a una societat de característiques molt concretes (Occidental, Educada, Industrialitzada, Rica i Democràtica) i que a l'hora té un doble sentit doncs el terme weird es refereix a una persona "rara". Comparat amb la resta del món, les societats WEIRD som en realitat una minoria, així que l'autor dedica aquest llibre a explorar la nostra peculiar psicologia i si el seu impacte resulta (de forma més o menys accidental) en una major prosperitat econòmica d'aquestes societats.

Com a exemple d'aquests accidents, l'autor explica algunes decisions lligades amb la religió que acaben tenint conseqüències imprevistes: quan Martí Luter desafia l'església catòlica i diu que tothom ha de llegir la bíblia pel seu compte per entendre la paraula del Dèu cristià sense intermediaris com els capellans i bisbes, això acaba resultant en unes tasses d'alfabetització molt més grans en els països protestants respecte als del seu entorn, factor que a l'hora influeix en el seu major desenvolupament econòmic. De manera similar, quan l'església prohibeix el matrimoni entre familiars propers com ara els cosins, això redueix la influència de les grans tribus familiars i es generen nuclis familiars molt més petits que contribueixen a una mentalitat molt més individualista i indirectament meritocràtica respecte a altres societats: per exemple tries un metge o un advocat no perquè sigui de confiança com és el de la tribú (potser el tiet d'una cosina segona) si no perquè busques el metge o advocat més eficient encara que no tingui cap mena de llaços familiars amb tu. Igualment, t'acostumes a tractar amb desconeguts, de forma que gradualment s'acaben creant una mena d'institucions que ofereixen un mínim de garanties per facilitar la confiança entre gent que no es coneix entre si.

El llibre m'ha agradat però se m'ha fet una mica llarg. M'ha agradat el contingut perquè trobo que planteja idees noves i bastant interessants, però no m'ha agradat gaire el format doncs trobo que és massa acadèmic, amb massa referències i detall sobre multitud d'estudis realitzats, que trobo que no són necessaris per a una obra de divulgació. Igualment, la llargada m'ha semblat excessiva, crec que les mateixes idees es podien haver expressat sense problemes en 200 pàgines menys. Amb tot, es tracta d'un llibre interessant.

Més informació:  https://capitanswing.com/libros/las-personas-mas-raras-del-mundo/

Recomanabilitat: Interessant per les idees que planteja, però no del tot recomanable per ser massa llarg i dens.

Homo Deus - Yuval Noah Harari

Títol: Homo Deus
Autor: Yuval Noah Harari
Editorial: Edicions 62
Any de publicació original: 2015

Homo Deus és una obra que segueix a Sàpiens i típicament s'emmarca dins la mateixa trilogia de llibres de Yuval Noah Harari, però que no és pas una continuació ja que mentre el primer volum era un repàs de la història de la humanitat, aquest n'imagina el que podria ser el seu futur a partir de les reflexions de l'autor. Tanmateix, és cert que comparteixen alguns temes i sobretot la perspicaç mirada de l'autor.

Aquest llibre me'l van regalar fa temps però l'he anat postposant ja que el tema d'imaginar el possible futur no m'atreia gaire, però al final li he donat una oportunitat i la veritat és que ha valgut totalment la pena. L'autor fa unes reflexions molt interessants i que fan pensar molt, més enllà de que s'estigui d'acord o no en les prediccions en sí. L'argumentació és prou sòlida i no sembla inversemblant imaginar un futur com el que prediu l'autor, per molt que no ens acabi d'agradar del tot. També volia destacar que hi ha una part del llibre dedicada a la discussió dels drets dels animals que m'ha semblat realment extraordinària. Es tracta d'uns drets que sovint són menystinguts sense gaire miraments per la majoria de la humanitat, però la contundent argumentació de l'autor trobo que és la millor defensa que mai n'he sentit al respecte.

En resum, un llibre fantàstic per a la gent a qui li agraden les lectures que et fan pensar.

Més informació: https://www.ynharari.com/es/book/homo-deus/

Recomanabilitat: Molt recomanable, un llibre amb reflexions que fan pensar molt.

Entendre el món amb onze pensadors contemporanis - Carles Capdevila

Títol: Entendre el món amb onze pensadors contemporanis
Autor: Carles Capdevila
Editorial: Arcàdia
Any de publicació original: 2015

Aquest és un llibre que recull una sèrie de converses que el periodista Carles Capdevila va mantenir amb onze dels més destacats pensadors dels nostres temps: Baumann, Todorov, Steiner, Sennet... L'autor, traspassat al Juny del 2017 a causa d'una malaltia, va ser un periodista que va tenir una llarga trajectòria en els mitjans de comunicació catalans, amb una especial rellevància en àmbits com l'humor (amb el programa Alguna Pregunta Més de Catalunya Ràdio) i l'educació (amb el programa Eduqueu les criatures). En la seva etapa final va ser director del diari Ara i un dels seus fundadors.

El llibre m'ha agradat bastant, doncs la majoria dels entrevistats són gent de gran nivell i les seves reflexions m'han semblat prou interessants. Els que més m'han agradat han estat Steiner i Todorov, segurament per afinitat, però també n'hi ha d'altres com John Gray amb qui no coincideixo gaire però que amb les seves reflexions també ajuda a estimular el pensament. En resum, un bon llibre per a fer pensar, sense allargar-se innecessàriament.

Més informació: https://www.arcadia-editorial.com/es/llibres/entendre-el-mon-amb-onze-pensadors-contemporanis/

Recomanabilitat: Recomanable, de fàcil lectura.

Ejemplaridad pública - Javier Gomá Lanzón

Títol: Ejemplaridad pública
Autor: Javier Gomá Lanzón
Editorial: Taurus
Any de publicació: 2009

Javier Gomá Lanzón és un filòsof basc que l'any 2009 va publicar aquest llibre Ejemplaridad pública que va obtenir una acollida prou bona i certament sorprenent per tractar-se d'un assaig que a més no és de lectura senzilla. Aquest volum va ser integrat posteriorment en el que l'autor ha anomenat Tetralogía de la Ejemplaridad, i han estat algunes referències d'alguns periodistes a qui segueixo les que m'han animat a llegir-lo.

Intentar resumir l'argument d'una obra així en un paràgraf és una tasca destinada al fracàs, però ho intentaré. L'autor fa una defensa de l'exemplaritat com a una filosofia de vida aplicable per a qualsevol i en tots els àmbits de la vida. Al contrari del que pogués semblar pel títol, no limita l'exemplaritat a l'exercici de càrrecs públics (que també és essencial) si no que explica que hauria de ser una aspiració per a tots els ciutadans en la manera com ens conduïm en la vida pública, entenent com aquesta última no la de la política/celebritat si no la que té lloc quan ens relacionem amb els altres en el dia a dia, en les nostres comunitats, en el treball... Un altre punt important que fa l'autor és la importància dels costums i hàbits socials: no val excusar-se en el compliment de la llei que seria una mena de màxim d'allò permès sense castigar (si bé no sempre moral) si no que cal posar el llistó del nostre comportament en una conducta exemplar que si tots seguíssim ens portaria a viure en una societat millor.

Aquesta defensa de l'exemplaritat és quelcom que m'arriba bastant a l'ànima. Recordo que quan vaig arribar a l'edat adulta vaig estar uns quants anys sense votar i l'explicació que donava era la meva creença de que la política estava sobrevalorada, de que podíem fer moltíssim més per a millorar la vida dels altres amb el nostre propi comportament que no pas introduint un sobre dins una urna un cop l'any. Poc a poc vaig anar evolucionant aquesta posició i des dels vint-i-pocs anys no m'he perdut cap votació (vaig entendre que la democràcia més que per a escollir qui et governarà bé serveix per fer fora als qui et governen pitjor), però encara crec fermament en aquell argument de quan era jove.

Així doncs, no sorprendrà ningú que em mostri molt d'acord en la tesi defensada per aquest llibre, l'exemplaritat de qualsevol persona vulgar em sembla una idea interessant i m'apena profundament que com a societat preferim com a herois a suposats exemples del món de l'esport i l'espectacle, o a empresaris d'èxit tipus Steve Jobs enlloc d'exemples quotidians que podem trobar molt més a prop (m'alegro que ara amb la pandèmia es comenci a reconéixer als herois sanitaris). Podria estar-m'hi hores despotricant sobre la idolatria que desperten un Messi o un Cristiano tot i haver reconegut estafar milions d'euros a la hisenda pública, o sobre l'admiració per Michael Jordan arran del recent documental amb gent que justifica el seu comportament perquè "era un competidor i volia guanyar per sobre de tot", com si això fos una justificació acceptable en altres àmbits de la vida (si l'amo de la vostra empresa és un dèspota que tracta tothom com a una merda, no direm que és fantàstic perquè "només vol fer diners per sobre de tot"). Però en fi, que això és un blog dedicat simplement a comentar els llibres que he llegit, així que millor que deixi de donar la vara amb els meus judicis morals.

El que no m'ha agradat del llibre és que al principi es fa una mica farragós. No està escrit com un llibre pel gran públic si no que és un assaig més d'estil acadèmic, i la veritat és que pel meu limitat nivell m'ha costat una mica de seguir fins que ha arribat als capítols finals on l'autor exposa la tesi principal. Però tot i així en faig una valoració positiva i estic content d'haver arribat fins al final.

Més informació:

Recomanabilitat: Una filosofia força interessant però no m'atreviria a recomanar el llibre per ser un assaig no gaire fàcil de llegir.

Ideas cabales - Salvador Giner

Títol: Ideas cabales
Autor: Salvador Giner
Editorial: Alianza Editorial
Any de publicació original: 2018

Aquest és un regal que em van fer va uns mesos i que tenia aparcat a l'estanteria. L'autor del llibre és en Salvador Giner, que fou un dels sociòlegs més importants i reconeguts d'Espanya així com director de l'Institut d'Estudis Catalans, i que ens va deixar tot just fa cinc mesos. El llibre es presenta en forma d'un petit diccionari d'idees, però bàsicament és un format que permet a l'autor realitzar un compendi de reflexions variades i exposar-nos el seu pensament sobre uns quants temes.

La veritat és que el llibre no m'ha agradat gaire i fins i tot m'ha avorrit una mica. No tant pel contingut en sí, el pensament d'un home com en Salvador Giner és interessant i a més s'expressa amb un punt irònic, però aquesta mena de format a mi no m'entra, es tracta d'una multitud de mini-articles sense més estructura que l'ordre alfabètic, de forma que m'ha costat una mica de llegir.

Més informació: https://www.alianzaeditorial.es/libro/alianza-ensayo/ideas-cabales-salvador-giner-9788491810711/

Recomanabilitat: No recomanable, més pel format que pel contingut.

La mente de los justos - Jonathan Haidt

Títol: La mente de los justos
Autor: Jonathan Haidt
Editorial: Deusto
Any de publicació: 2019

La tesi principal d'aquest llibre em va apel·lar de seguida que la vaig llegir: seria molt estúpid considerar que les persones que tenen una ideologia oposada a la teva a nivell polític (o a nivell de creences religioses) són tots tontos o males persones o bé han estat tots enganyats. No cal ser molt empàtic per a suposar que entre ells hi haurà moltíssima gent sensata, inteligent i bones persones, però que tot i així en aquests temes pensen d'una manera molt diferent a tu. Com s'explica el seu comportament doncs? Com s'explica un demòcrata americà que un republicà sensat pugui votar a Trump? I com s'explica algú de dretes el suport de certa esquerra a règims com el de Venezuela?

En aquest assaig, el psicòleg america Jonathan Haidt intenta explicar-nos perquè temes com la política o la religió divideixen de manera tan forta a la gent sensata. El seu raonament està basat en la psicologia moral, la seva especialitat. Haidt explica com la majoria d'aquestes creences ideològiques no provenen pas de l'ús argumentat de la raó sino d'una resposta moral que és molt més intuitiva i emocional del que es sol pensar. Per complicar-ho encara més, Hadit aprofondeix en el fet que no hi ha un concepte únic de moral o justícia si no que les creences a nivell moral venen fortament condicionades per la cultura de cadascú: per exemple, a les persones d'esquerres de societats occidentals predomina una forta ètica de la autonomia i llibertat individual mentre que en altres cultures o en les persones de dretes predominen per igual altres conceptes com el benestar del grup a diferents nivells (família, tribu, nació). En el detall de tot plegat s'hi dibuixa un quadre molt complexe que no es pot traçar amb només dos colors per a bons i dolents.

El llibre m'ha agradat molt, no perquè coincideixi necessàriament en totes les tesis i conclusions de l'autor, si no perquè a nivell intelectual és un dels pocs llibres que aconsegueix amb gran èxit desafiar la teva manera de pensar preestablerta, sobretot pel que fa a la moral o a les ideologies, i això té moltíssim mèrit. No dic que sigui un abans i un després, ni tampoc que hagi alterat substancialment la base del meu pensament per haver-lo llegit, però sí que em permetrà considerar d'una altra manera a partir d'ara a les persones amb bases morals diferents.

Més informació: La mente de los justos (El cultural)

Recomanabilitat: Molt recomanable, compleix amb escreix l'objectiu de fer entendre com la gent pensa de manera tan diferent a nivell moral.

Jugarse la piel - Nassim Nicholas Taleb

Títol: Jugarse la piel. Asimetrías ocultas en la vida cotidiana
Autor: Nassim Nicholas Taleb
Editorial: Paidós
Any de publicació original: 2019

Em vaig comprar l'últim llibre de Taleb tan aviat com va sortir, però durant unes setmanes he anat postposant-ne la seva lectura per una raó molt estúpida però certa: em feia por que la em decebés bastant. I és que Taleb és un dels meus autors favorits des que l'any 2007 vaig llegir El Cisne Negro i em va semblar una obra mestra, i després quan vaig llegir al 2013 el seu següent llibre Antifràgil també em va agradar força, així que hauria d'haver estat esperant el seu nou llibre amb candeletes. Però havent seguit Taleb pel seu blog (i ocasionalment Twitter) em preocupava força la seva evolució: Taleb, que mai ha estat de tarannà moderat, cada vegada es mostra més radical i agressiu en el debat intel·lectual vers aquells que no pensen com ell, amb unes formes que acaben per minvar la seva credibilitat més enllà del contingut del seu discurs.

Aquest nou llibre de Taleb aprofundeix en el valor de "Jugar-se la pell" (Skin in the game), una idea que ja havia exposat breument en llibres anteriors. Taleb considera que com a societat hauríem de valorar més el risc personal, és a dir donar més importància aquells que quan opinen o fan alguna cosa (i millor fer que opinar) s'exposen a moltes més pèrdues que aquells que no ho fan. És a dir, així com està clar que un pilot, un bomber o el propietari d'un bar s'exposa a pèrdues importants si no fa bé la seva feina, no passa el mateix amb un especialista en història medieval, un periodista dedicat a l'anàlisi econòmic/polític o un alt directiu d'un banc d'aquells que l'indemnitzen amb un bonus milionari fins i tot quan el fan fora per la seva mala gestió. Més enllà dels casos obvis, Taleb expandeix aquesta idea general a tota mena d'àmbits intentant demostrar que és millor primar el coneixement pràctic vers el teòric.

Al final el llibre m'ha agradat i decebut a l'hora. La idea base de jugar-se la pell és prou bona, tot i que no sembla que doni per omplir un llibre sencer, però la lectura del llibre es fa per moments bastant insofrible degut a l'obsessió de Taleb en ajustar comptes i atacar amb noms i cognoms aquells que anomena IYI (Intellectual Yet Idiots), en unes parts que es fan pesades i no aporten gairebé res. Això no treu que Taleb segueixi sent un gegant, i per exemple l'assaig sobre com les minories intolerants s'acaben imposant que surt al llibre és brillant i fa reflexionar, però la relació senyal-a-soroll ha perdut bastant últimament.

Més informació:

• Entrevista a Taleb sobre el llibre
• Crítica sobre el llibre a Xataca

Recomanabilitat: Només per a fans de Taleb, per la resta n'hi ha prou amb llegir-se algun resum d'idees com els dos links que poso a dalt.

Sàpiens - Yuval Noah Harari

Títol: Sàpiens
Autor: Yuval Noah Harari
Editorial: Edicions 62
Any de publicació original: 2011

Aquest és un llibre que vaig descobrir gràcies al meu amic Òscar, que me'l va recomanar ferventment quan jo encara no n'havia ni sentit a parlar i que poc després el va comentar al seu blog. Ara ja puc dir que va ser una recomanació fantàstica, ja que el llibre m'ha encantat.

De què va Sàpiens? Doncs es tracta d'una breu història de la humanitat (per una vegada, el subtítol que acompanya el llibre la clava). Fins aquí, el contingut en sí no sembla pas res revolucionari, però la gràcia està en que l'autor aconsegueix fer una narració molt més pròpia d'una gran pel·lícula o d'una gran obra literària que no pas d'un fred llibre d'història. L'autor construeix un relat en majúscules amb l'espècie humana (més concretament l'homo-sapiens) com a gran protagonista, amb un estil molt amè i que enganxa moltíssim. A més, l'autor aporta també les seves reflexions personals sobre aquesta història de la humanitat, amb interpretacions amb les que potser no sempre coincideixes però que en qualsevol cas enriqueixen molt el text.

El llibre m'ha agradat molt i l'he trobat molt interessant. M'ha agradat especialment aquesta perspectiva un punt llunyana, com si l'autor fos un extraterrestre que s'intenta mirar la humanitat amb els seus virtuts i els seus defectes, amb una visió ni massa catastrofista ni massa optimista. Una de les reflexions que més m'han fet pensar és la que posa en dubte l'ideal de progrés: el fet que tot i que en molts aspectes siguem molt més avançats que la majoria dels nostres avantpassats i que en termes generals visquem en unes condicions molt millors, no sembla pas que ens sentim més feliços. Aquí l'autor fa la comparació entre un pagès medieval francès i un banquer parisenc modern, semblaria que el segon ho té molt millor però el cervell s'adapta de tal manera a les expectatives que el nivell de felicitat o infelicitat acaba resultant similar.

Si haig de fer alguna crítica negativa del llibre és que a l'hora d'analitzar certs aspectes de la història (l'evolució, l'economia, la religió...) l'autor abusa d'una excessiva simplificació en els seus arguments. L'autor analitza aquests aspectes amb una lògica que certament resulta aplastant, però que sovint no fa justícia a la gran complexitat dels temes que es tracta, és com si ho veiés tot massa fàcil. En qualsevol cas, també comprenc que l'extensió limitada d'un llibre com aquest no dona lloc a fer molts matisos ja que sinó el llibre no s'acabaria mai.

En qualsevol cas, un llibre molt interessant així que cal agrair a l'Òscar aquesta molt bona recomanació.

Més informació: Sapiens (wikipedia)

Recomanabilitat: Molt recomanable, un llibre fantàstic que puc recomanar a qualsevol persona.

Temps líquids - Zygmunt Bauman

Títol: Temps líquids
Autor: Zygmunt Bauman
Editorial: Viena Edicions
Any de publicació original: 2007

Zygmunt Bauman és un sociòleg que s'ha fet conegut per la definició i popularització de la "modernitat líquida", un concepte que descriu la situació actual del món en un estat caracteritzat per la incertesa, els canvis accelerats i la necessitat d'adaptar-se constantment, en contraposició a la vella modernitat sòlida on el marc de desenvolupament social i individual era molt més definit: un ofici i feina per tota la vida, una parella i família estable, un poder polític ben definit (els blocs de la guerra freda), etc...

Les tesis de Bauman ha tingut una gran acollida i són avui en dia bastant referenciades als mitjans de comunicació, així que després d'haver-ne sentit parlar tants cops tenia ganes de llegir-lo per anar directament a la font. Aquest "Temps Líquids" és una de les diverses obres que Bauman ha dedicat al tema, però em dona la impressió que no és la millor introducció a la seva teoria. Bauman recull un compendi d'idees possiblement interessants però ho fa d'una forma no gaire estructurada, i fins i tot la seva lectura es fa una mica pesada per moments.

En resum, que el tema de la modernitat líquida m'interessa però diria que m'he equivocat de llibre, hagués estat millor llegir-ne un dels primers on suposo ho deu explicar millor.

Més informació: http://www.vienaeditorial.com/mostrarllibre.asp?ididioma=1&idllibre=550

Recomanabilitat: Les idees de Bauman són interessants, però aquest llibre ha estat una mala elecció per començar a aprofundir-hi.