La senyora Stendhal - Rafel Nadal

Títol: La senyora Stendhal
Autor: Rafel Nadal
Editorial: Columna (Grup 62)
Any de publicació original: 2017

Després de llegir un primer llibre del periodista Rafel Nadal que era un relat de vivències autobiogràfiques, tenia curiositat per conèixer la seva vessant com a novel·lista, ara que ja és un escriptor consolidat en aquest gènere.

La senyora Stendhal és una història ambientada en la postguerra a un petit poble català encara molt marcat per les conseqüències de la Guerra Civil i la divisió entre vencedors i vençuts. La història es desenvolupa a través dels ulls d'en Lluc, un jove a qui la guerra deixa tràgicament sense mare i que quedarà a càrrec de la senyora Stendhal que el pujarà com un fill propi.

Aquest llibre no m'ha agradat gaire, suposo que es tracta d'una temàtica que tinc una mica avorrida ja que s'ha tractat en multitud d'obres tant en llibres com en pel·lícules o sèries. Això no vol dir que algun argument o tractament no pugui aportar quelcom interessant, però en aquest cas concret el relat que ens ocupa no m'ha semblat gaire meritori ni trobo que ofereixi una mirada nova.

Més informació: https://www.grup62.cat/llibre-la-senyora-stendhal/241371

Recomanabilitat: No recomanable, una història més sobre les conseqüències immediates de la Guerra Civil, sense aportar novetats significatives al gènere.

 

El nombre que ahora digo - Antonio Soler

Títol: El nombre que ahora digo
Autor: Antonio Soler
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació original: 1999

Tenia moltes ganes de tornar a llegir a Antonio Soler després d'Apóstoles y asesinos, un llibre molt ben escrit i que em va deixar un cert impacte que perdura a la memòria, és d'aquells llibres que encara guanyen més amb el temps i la distància. El nombre que ahora digo és un llibre de 1999 que va guanyar premis al seu dia, i que ha estat recentment re-editat per la sempre fiable Galaxia Gutenberg, una editorial de molt nivell.

La novel·la relata la història d'una colla de soldats enmig de la Guerra Civil, un grup peculiar que no es dedica al combat si no a acompanyar una pintoresca panda d'artistes que viatgen pel front per a aportar una mica d'entreteniment a les tropes. Un d'aquests joves soldats, Gustavo Sintora, s'enamorarà perdudament del que sembla un objectiu inabastable, una dona molt més gran que a més és la parella d'un individu especialment perillós. Però aquesta és una d'aquelles novel·les on l'argument és relativament secundari, la seva força està més aviat en els personatges, en la seva humanitat i en les diferents maneres d'afrontar una situació terriblement adversa, tant per si mateixa com pel pes aclaparador que suposa la desesperança que causa la imminència latent d'una derrota total que s'acosta de manera inexorable.

El llibre està molt ben escrit, la gran versemblança dels personatges és el punt fort de l'autor, que relata les interaccions i anècdotes del dia a dia d'una manera que els fa especialment creïbles. El que no m'ha convençut molt és l'argument en sí, potser perquè el tema de la Guerra Civil ja el tinc massa vist, o almenys aquesta història no m'aporta un punt de vista novedós que em desperti un especial interès.

Més informació: http://www.galaxiagutenberg.com/libros/el-nombre-que-ahora-digo/

Recomanabilitat: No especialment, està ben escrit però és una novel·la més ambientada en la Guerra Civil.

Filek - Ignacio Martínez de Pisón

Títol: Filek
Autor: Ignacio Martínez de Pisón
Editorial: Seix Barral
Any de publicació original: 2018

Una de les coses que més m'agraden de llegir és que fins i tot quan un llibre no m'agrada, sovint la seva lectura m'acaba aportant alguna cosa, ni que sigui un millor coneixement sobre una època o sobre algun tema remot, és difícil que acabi un llibre amb la impressió d'haver perdut al temps. Tampoc espero miracles, si la temàtica no m'interessa és difícil que el llibre m'acabi agradant, però en algunes rares ocasions pot passar que el llibre m'acabi agradant de manera totalment inesperada.

Filek és el relat de la vida d'un estafador austríac que va intentar entabanar el règim de Franco amb un suposat invent que permetia obtenir benzina de l'aigua. És un regal que em van fer aquest Sant Jordi i que sincerament no em va fer gaire gràcia, ja que l'argument no m'interessava gens. Però vet-ho aquí, la màgia de la lectura, vaig començar a llegir-lo i resulta que al final m'ha agradat bastant.

Si el llibre m'ha convençut és sobretot perquè està molt ben escrit, l'autor et fa partícip de la seva investigació on intenta desentranyar el misteri d'aquest estafador de pa sucat amb oli que de manera sorprenent va acabar acostar-se tant al poder, i al final t'acaba atrapant en el relat de les peripècies d'aquest singular individu. Ho explica tan bé que al final ha acabat fent interessant una història que d'entrada no m'ho semblava.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-filek/267271

Recomanabilitat: Està bé, una lectura amena i recomanable.

Les veus del Pamano - Jaume Cabré

Títol: Les veus del Pamano
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa (Grup 62)
Any de publicació original: 2009

Després de llegir el fantàstic Jo Confesso, tenia ganes de llegir algun altre llibre de Jaume Cabré per veure si tenia un nivell similar. Les veus del Pamano és la novel·la immediatament anterior i està molt ben considerada també, fins i tot TVC en va arribar a fer una mini-sèrie de dos capítols.

Aquesta és una història d'odis i rancúnies protagonitzada per guanyadors i perdedors de la Guerra Civil en un petit poble del Pirineu lleidatà. Una història sobre com l'oblit i la reconciliació és quasi impossible quan la sang dels caiguts és encara ben present en els records i sentiments dels seus familiars directes, de forma que les terribles cicatrius de la guerra s'acaben estenent a més d'una generació. I finalment, un recordatori de que la memòria històrica molt difícilment pot ser justa i imparcial quan la pretenen escriure els seus propis protagonistes o aquells que hi són d'alguna manera implicats.

Es tracta d'un llibre que m'ha agradat bastant, tot i que el tema de la Guerra Civil el tinc ja segurament massa vist (per exemple hi trobo força paral·lelismes amb Soldados de Salamina). Però l'autor aconsegueix atrapar-te en la seva lectura, amb un estil inconfusible (excel·lent construcció dels personatges, barreja d'èpoques i fins i tot de diàlegs) que per sobre de tot et deixa la inequívoca sensació de que aquest home escriu molt i molt bé.

Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-les-veus-del-pamano-93975.html   

Recomanabilitat: Força bo, però si no heu llegit mai a Jaume Cabré recomanaria millor començar amb Jo Confesso. 
 

Bulevard dels francesos - Ferran Torrent

Títol: Bulevard dels francesos
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Columna
Any de publicació original: 2010

Tenia interès feia temps a llegir per primer cop Ferran Torrent, i al final em vaig decidir per aquest llibre ja que altres títols més coneguts eren més de l'estil novel·la policíaca, que és un gènere que no m'entusiasma.

Aquest Bulevard dels francesos té un argument en principi senzill: gira al voltant de la figura de tres joves comunistes sota la repressió de la dictadura a la València dels anys seixanta, i també conté un relat intercalat situat a la València contemporània. La història en sí és interessant, però el llibre parla de moltes més coses. El tema que més m'ha interessat seria els dilemes ètics amb que la gent corrent afronta la lluita contra la dictadura: fer-ho de cara o soterradament, intentar canviar les coses amb grans actes o buscar petits canvis i millores en el dia a dia, etc... Però sobretot és una història que tracta de conviccions, dignitat, actituds i sentiments, tot sovint sobreposats.

Aquest llibre m'ha impressionat gratament, trobo que es tracta d'una història molt ben explicada i amb alguns personatges magníficament dibuixats de forma que els puguis arribar a entendre tot i que a priori sembli difícil posar-se a la seva pell.

Més informació: http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/bulevard-dels-francesos_11614.html

Recomanabilitat: Molt recomanable, un llibre que distreu i fa reflexionar alhora.

Memòries d'un espectador - Carles Sentís

Títol: Memòries d'un espectador
Autor: Carles Sentís
Editorial: Edicions La Campana
Any d'edició: 2006

Aquest és un llibre autobiogràfic del veterà periodista Carles Sentís, on explica les seves vivències anteriors al 1950 (les posteriors les publicarà en un altre volum). Em solen interessar els llibres de periodistes, i més encara si són fetes per periodistes veterans respectats per tothom, per exemple tinc un bon record del llibre del Josep Pernau.

De totes maneres, tot i que en el llibre s'explicant moltes vivències interessants al costat de personatges històrics com De Gaulle o Truman, el que més m'ha cridat l'atenció d'aquest llibre no té massa a veure ni amb el periodisme ni amb en Sentís en sí. He trobat molt interessant l'explicació que fa de com va triar un bandol a la guerra civil espanyola.

Havent-me criat a Catalunya i en democràcia, sempre he rebut una imatge força estereotipada de la guerra civil (els bons eren els republicans i els dolents els nacionals). Això ja va canviar molt quan vaig llegir l'excel·lent obra de referència sobre la guerra civil de l'historiador anglès Hugh Tomas, tot entenent que les coses eren una mica més complexes i que, en una guerra com aquella, pots decantar-te més per uns que pels altres, però que en qualsevol cas de "bons" no n'hi havien segur.

Doncs bé, en Sentís va lluitar al bàndol dels nacionals, i tot i que aquest fet inconscientment em va xocar bastant al principi, després de llegir quines eren les seves raons (classe mitjana alta amb pertenències, dos tiets capellans, home proper a la Lliga de cambó i per tant rival d'ERC, etc...) pots arribar a entendre que en una guerra, per a molta gent les consideracions personals pesen molt més que les ideològiques, i de forma molt justificable o com a mínim comprensible.

Pel que fa a la resta del llibre, és aprofitable sobretot per entendre com es van viure aquells anys tan a Espanya com a l'agitada escena internacional.

Més info: http://www.casadellibro.com/fichas/fichabiblio/0,1094,2900001150047,00.html

Recomanabilitat:
Només pels interessats en el periodisme i/o els anys 30-50 del segle passat.