Los amnésicos - Géraldine Schwarz

Títol: Los amnésicos
Autor: Géraldine Schwarz
Editorial: Tusquets
Any de publicació: 2018

Quan vaig escollir aquest llibre ho vaig fer pensant que era una novel·la on es relatava la història d'una família franco-alemanya des de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies, i que podia servir per comprendre com els crims del nazisme i altres règims totalitaris van poder tenir lloc davant la passivitat d'una majoria de persones de peu de carrer que, tot i segurament no ser uns fanàtics com els seus dirigents, tampoc van fer res per evitar la tragèdia. A més, havia llegit bons comentaris del llibre, que havia obtingut el premi al Llibre Europeu de l'any 2018.

La meva sorpresa al llegir el llibre ha estat que de novel·la no en té res, la temàtica és efectivament la que m'havia semblat però és tracta d'un assaig on la autora fa una profunda investigació sobre la passivitat de el poble planer en societats com l'alemanya davant els crims del nazisme contra els jueus. Un cop derrotats els règims totalitaris, els primers anys de postguerra estan marcats pel negacionisme (el poble innocent enganyat per un grapat de dirigents criminals) i una mena d'amnèsia col·lectiva que possiblement pretén emmascarar el profund sentiment de culpa, però amb el temps societats com l'alemanya o la francesa donen pas a un lent reconeixement de responsabilitats que les permet evolucionar cap a un pensament plenament democràtic i modern. La tesi de l'autora és que aquesta evolució és possible gràcies a un exercici de memòria històrica impulsat per la perspectiva crítica de les noves generacions que, amb l'avantatge de la distància que dóna no haver estat implicats en els fets, aporten una mirada que qüestiona sense embuts el comportament dels seus avantpassats.

L'autora posa com a exemple la història de la seva pròpia família franco-alemanya, que de fet es converteix en la base per a la seva investigació. Així per exemple trobem personatges com el seu avi alemany, que sense ser un fanàtic i ni tan sols simpatitzant va arribar a afiliar-se al partit nazi a fi de poder escalar socialment, és a dir no ser discriminat per no tenir el carnet. Però tampoc va tenir gaire problema en aprofitar-se del clima anti-jueu per fer-se amb la propietat de la que posteriorment seria l'empresa familiar, gràcies a la compra a un preu molt baix ja que els seus propietaris jueus es van veure obligats a malvendre-la per intentar fugir de l'ambient terriblement hostil i irrespirable que patien ja en els anys anteriors a la guerra (la nit dels vidres trencats, etc..).

El llibre m'ha semblat bastant impecable, tot i que no és una lectura còmoda. D'haver sabut que era un assaig i la seva profunditat segurament hagués optat per una altra lectura, però un cop terminada estic content d'haver-lo llegit i en reconec el seu valor molt important com a testimoni per a generacions futures.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-los-amnesicos/298281

Recomanabilitat: Recomanable però tenint en compte que és un llibre dur, en el sentit de que posa els europeus en el mirall de la seva trista història del segle XX.

El professor Bernhardi - Arthur Schnitzler

Títol: El professor Bernhardi
Autor: Arthur Schnitzler
Editorial: TNC/Arola
Any de publicació: 1912

El professor Bernhardi és una obra de teatre que es va representar l'any 2016 al TNC. Es tracta d'una obra d'Arthur Schnitzler que ni tan sols s'havia traduït mai al català o al castellà, fins que fa un parell d'anys el director del TNC Xavier Albertí va decidir portar-la a escena, protagonitzada pel Lluís Homar. En aquell moment no la vaig anar a veure però l'argument em va resultar intrigant, així que al trobar el llibre a la biblioteca vaig decidir llegir-me'l.

L'obra parteix d'un conflicte inicial que es densevolupa en un hospital. Una malalta pateix una septicèmia i està condemnada a una mort inminent, però no només ho ignora sinó que ho viu amb felicitat pensant que no té res greu i que aviat se'n sortirà i es retrobarà amb el seu amant. El capellà catòlic de l'hospital vol passar a donar-li l'extremunció, però el doctor Bernhardi li refusa el pas tot indicant que com a metge la seva responsabilitat és que la dona visqui el seu final amb el mínim d'angoixa. La condició de metge ateu però d'ascendència jueva de Bernhardi acaba desencadenant un conflicte entre medicina i religió que s'acabarà enverinant a causa de la política, en un context d'antisemitisme latent a la Viena d'inicis del segle XX, on els diferents actors implicats no dubtaran a instrumentalitzar el conflicte per perseguir els seus propis interessos.

El llibre m'ha agradat molt, m'ha fet pensar força. Més enllà del conflicte inicial que no és trivial de resoldre, també es planteja un interessant debat ètic arran de la defensa que emprèn Bernhardi, o més aviat del seu rebuig a defensar-se ja que al seu parer la seva actuació com a metge ni tan sols es pot posar en qüestió. D'altra banda el seu cas es converteix en una gran batalla político-mediàtica on ell refusa participar per a no ser instrumentalitzat, i aquí emergeix un altre conflicte entre mantenir una posició ètica pura o bé buscar una posició més pragmàtica.

Finalment vull apuntar que és el primer cop que llegeixo una obra de teatre escrita en format llibre. Tenia certa curiositat ja que conec gent que ho fa i és una manera diferent de seguir el teatre, però el format no em resultava gaire atractiu. Al principi del llibre m'ha costat una mica ficar-m'hi, atès que es tracta d'una successió de diàlegs entre els personatges sense cap narrador que estructuri el relat, però la veritat és que al final del llibre ja m'hi he acostumat i l'he pogut llegir amb naturalitat.

Més informació: https://www.tnc.cat/ca/el-professor-bernardi

Recomanabilitat: Molt recomanable, si us podeu adaptar al format de obra de teatre llegida.

El mundo de ayer - Stefan Zweig

Títol: El mundo de ayer
Autor: Stefan Zweig
Editorial: Acantilado
Any de publicació: 1942

Aquest és un llibre important. Podria buscar molts altres adjectius per mirar de definir-lo, però quan ho intento cap d'ells arriba a copsar tant el meu sentiment vers aquest llibre. No, no cal donar-hi més voltes: és un llibre important.

Important perquè Zweig era un europeista convençut molt abans que existís ni la Unió Europea ni res que s'hi assemblés. Important perquè evoca els ideals humanistes de progrès i concòrdia que són segurament allò més gran que Europa ha donat al món. Important perquè explica també com aquesta mateixa Europa va ser capaç de descendir als inferns de les barbàries més inimaginables, certament el pitjor que Europa ha donat al món. Important per a recordar que tot això mai no s'ha d'oblidar.

Important perquè Zweig ens explica com tota una vida pacífica i tranquil·la de milions de persones se'n va del tot a la merda en un obrir i tancar d'ulls. Important perquè ens dona testimoni de tot un món que va ésser destruït a la primera Gran Guerra sense previ avís. Important perquè fins i tot amb els governants manipulant les emocions de les masses de la pitjor manera, l'autor té sempre present que les persones i les amistats estan per sobre de les nacionalitats.

Important per recordar que la locura del terror nazi va començar molt abans que la Segona Guerra mundial. Important perquè tinguem sempre present allò que ens va dur fins allà. Important perquè el patiment agònic d'aquesta generació que va viure les dos guerres no es perdi en l'oblit.

También he perdido a mi patria propiamente dicha, la que había elegido mi corazón, Europa, a partir del momento en que ésta se ha suicidado desgarrándose en dos guerras fraticidas. Para mi profundo desagrado, he sido testigo de la más terrible derrota de la razón y del más enfervorizado triunfo de la brutalidad de cuantos caben el la crónica del tiempo; nunca, jamás (y no lo digo con orgullo sino con vergüenza) sufrió una generación tal hecatombe moral, y desde tamaña altura espiritual, como la que ha vivido la nuestra.

Stefan Zweig es va suïcidar junt amb la seva esposa el Febrer de 1942, poc després de finalitzar el llibre, en un moment on l'avanç de l'Alemanya nazi semblava imparable i la guerra s'estenia fora d'Europa.

Més informació:  http://www.acantilado.es/catalogo/el-mundo-de-ayer-43.htm 

Recomanabilitat: Molt important com a testimoni d'un món perdut, i per aportar perspectiva al món que l'ha succeït.