Consumits pel foc - Jaume Cabré

Títol: Consumits pel foc
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa (Grup 62)
Any de publicació original: 2021

Aquest comentari serà més curt del que és habitual en aquest blog, perquè realment no puc entrar gaire al contingut d'aquest breu llibre (192 pàgines) sense destripar-lo. I també perquè és molt fàcil resumir el que m'ha semblat: està ben escrit però la història no m'ha agradat gens.

No es pot dir que el llibre no enganxi, en aquest sentit és el típic llibre de Cabré que et manté atrapat amb bona dosi de misteri i tensió narrativa, amb algunes trames que acaben convergint. Però el problema és que no m'han agradat ni els personatges ni la història ni la manera com es resol tot al final, o sigui tot plegat una petita decepció.

Més informació:  https://www.grup62.cat/llibre-consumits-pel-foc/329703

Recomanabilitat: No recomanable, no m'ha agradat gaire.

El cuc de seda - Robert Galbraith

Títol: El cuc de seda
Autor: Robert Galbraith
Editorial: Proa
Any de publicació original: 2014

Aquest llibre és una novel·la policíaca escrita sota pseudònim per J.K.Rowling, l'autora de Harry Potter. Es tracta d'un antic regal de Sant Jordi que per fi m'he decidit a llegir.

Es tracta d'una història de detectius bastant típica on es relata la investigació d'un assassinat amb múltiples sospitosos, i per tant l'argument no destaca per la seva originalitat. No sóc gaire aficionat a aquest gènere de misteri, però es tracta d'un llibre ben escrit, que aconsegueix fer-te passar l'estona.

Més informació: https://www.grup62.cat/llibre-el-cuc-de-seda/192212

Recomanabilitat: Correcte sense més, no el recomanaria especialment.

El quinto testigo - Michael Connelly

Títol: El quinto testigo
Autor: Michael Connelly
Editorial: RBA
Any de publicació: 2012

El Michael Connelly és un autor molt popular en el gènere de la novel·la negra i de misteri, sobretot per la saga del detectiu Harry Bosch, però el llibre que ens ocupa pertany a una altra saga, la de l'advocat Mickey Haller. A més, el crim toca de ple tot el món de la bombolla immobiliària i els desnonaments, cosa que hi afegeix un petit plus d'actualitat.

No m'agraden gens les novel·les policíaques, així que aquest regal no em va fer gaire gràcia en el seu moment. Però ara que finalment m'he decidit a llegir-lo, quasi per avorriment, resulta que m'ha semblat un llibre prou bó! En tenia zero expectatives però l'he acabat llegint en quatre dies.

La història enganxa, està raonablement ben construïda i està molt ben portada: l'autor va molt al gra i no s'entreté en foteses, així que el llibre té molt bon ritme. Pel que fa al contingut, m'ha semblat interessant veure en detall com funciona la dinàmica advocat-fiscal-jutge a nivell d'estratègies judicials, es tracta d'un joc d'interessos bastant curiós.

En resum, un llibre que sense ser una obra transcendent, dona un nivell prou alt. No m'ho esperava però m'ha agradat molt.

Més informació:  http://www.serienegra.es/articulo/novelas/nuevos_autores_novela_negra/1411/quinto_testigo.html  

Recomanabilitat: Molt recomanable, una novel·la policíaca força entretinguda

La reina al palau dels corrents d'aire - Stieg Larsson

Títol: La reina al palau dels corrents d'aire
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Columna
Any de publicació original: 2007

Els qui m'havien recomanat apassionadament la lectura de la trilogia Millennium m'havien dit que els tres llibres eren molt i molt bons, però que potser el tercer no tenia tanta acció i que era una mica més lent. Al meu parer, però, aquest tercer llibre és tan apassionant i extraordinari com el segon.

La veritat és que m'ha sorprès molt l'altíssima qualitat d'aquesta trilogia. Quan sents a parlar tant i tant d'uns llibres, normalment t'acabes creant unes expectatives que fan que t'acostumi a defraudar. Això no té res a veure amb la qualitat intrínseca del llibre, que pot ser molt bo, sinó que amb tot el que s'ha escrit de Millennium quasi que n'esperes una obra mestra, i suposo que en alguns casos arriba a decepcionar una mica. En el meu cas, però, tot i que em sembli increïble, m'ha passat el contrari: m'ha semblat fins i tot millor del que m'esperava tot i que la gent ja me n'havia parlat meravelles!

Molt ben fet, molt detallat, suficientment complexe, uns personatges molt creïbles i matisats tan els bons com els dolents, una trama suficientment versemblant (fins i tot la part informàtica!), trames paral·leles raonablement interessants... Hi ha molts aspectes positius a extreure de Millennium i suposo que cadascú es queda amb el que l'interessa, però per a mi la principal lliçó seria potser la de ressaltar la gran importància que té l'existència d'un periodisme d'investigació fort i independent en el bon funcionament d'una societat democràtica.

En resum, un fantàstic final per a una trilogia extraordinària que et fa gaudir moltíssim amb la seva lectura.

Més informació: http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/la-reina-al-palau-dels-corrents-d-aire_11051.html

Recomanabilitat: Molt i molt recomanable, un llibre fantàstic que manté l'altíssim nivell dels anteriors.

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina - Stieg Larsson

Títol: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Columna
Any de publicació original: 2005

El primer cop que vaig sentir a parlar dels llibres d'en Larsson va ser en una tertúlia de ràdio fa cosa d'un any o més. Em va encuriosir bastant perquè el tertulià que l'havia llegit en parlava amb autèntic fervor, però tampoc sabia si realment a mi em podria agradar. Més endavant la febre per la trilogia Millennium es va estendre fins a límits inimaginables, però entre que no m'agraden gaire els llibres de temàtica policíaca i d'investigacions de crims, i que em feia una mica de mandra que tothom en parlés tant i tant bé (sí, és un prejudici elitista, en sóc conscient) no vaig pensar pas a llegir-los.

Al sortir la primera pel·lícula la vaig anar a veure, pensant que seria una bona manera d'almenys veure una mica de que anava la història en un format (el cine) que tampoc requeria massa dedicació. La pel·lícula em va agradar, però tampoc li vaig trobar res d'especial que m'incités a llegir-ne els llibres. Finalment, a base de molt i molt insistir per part d'algunes persones properes (principalment ma mare i el meu germà), vaig accedir a llegir-me el segon llibre de la trilogia, i els hi haig d'estar molt agraïts ja que es tracta d'un llibre fantàstic, que m'ha fet gaudir moltíssim mentre el llegia.

No entraré en l'argument perquè és de sobres conegut, i també perquè els que no l'hagin llegit és millor que comencin pel primer volum de la trilogia sense que jo desvetlli les coses que passen al segon volum. Però sí que almenys diré que el llibre està molt ben escrit, l'argument és sorprenentment sòlid i el desenvolupament és bastant poc previsible, hi ha vegades on trobes que la trama surt per dreceres totalment inesperades que a més afegeixen emoció i diversió al llibre. I tot això sense perdre coherència, ja que al final l'autor acaba lligant tots els caps raonablement bé.

En resum, un llibre molt bó que justifica plenament la fama i expectatives que el precedeixen.

Més informació: http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/la-noia-que-somiava-un-llumi-i-un-bido-de-gasolina_10450.html

Recomanabilitat: Molt i molt recomanable, una lectura per gaudir com un nen petit.

La interpretación del asesinato - Jed Rubenfeld

Títol: La interpretación del asesinato
Autor: Jed Rubenfeld
Editorial: Anagrama
Any de publicació: 2006

Quan els meus tiets em van regalar aquest llibre i vaig veure que tractava sobre una investigació criminal a la Nova York de principis del segle XX, no vaig dubtar a pensar que seria el típic thriller policíac que sovint no m'interessa gaire. Afortunadament, després d'haver-me llegit les seves més de cinc-centes pàgines en tan sols deu dies, haig de reconèixer que estava equivocat.

La Interpretación del Asesinato sí que comença amb un plantejament bastant clàssic: una noia és assassinada seguint un mètode ben peculiar, i al cap de pocs dies hi ha un nou intent d'assassinat d'una altra noia seguint el mateix mètode. Aquesta segona noia queda traumatitzada i els investigadors demanen l'ajuda d'un grup de psicoanalistes, aprofitant la visita (autèntica) de Freud als EEUU, per a intentar fer-la recordar i obtenir pistes sobre l'agressor.

Així doncs, la recreació de Freud, Jung i els seus seguidors psicoanalistes als EEUU es converteix en una part troncal de la història, de forma que s'afegeix un alicient de recreació històrica a un argument d'assassinat misteriós. Aquesta no és una fòrmula particularment nova, però en aquesta novel·la queda molt ben conjuntada de forma que a part del misteri en sí t'acaba donant una idea de l'impacte de les teories del Freud en la societat d'aquell temps.

En resum, és un llibre que m'ha resultat bastant entretingut i fàcil de llegir, fa una bona conjunció de entreteniment i informació històrica.

Més informació: http://www.anagrama-ed.es/titulo/PN_672

Recomanabilitat: És un bon llibre que fa passar una estona prou entretinguda