Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amèrica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amèrica. Mostrar tots els missatges

20 de març 2025

El mapa cultural - Erin Meyer


Títol: El mapa cultural
Autor: Erin Meyer
Editorial: Península (Planeta)
Any de publicació original: 2014

Aquest llibre el vaig trobar per casualitat exposat en una biblioteca i de seguida va captar la meva atenció. Qui no ha afrontat mai alguna situació de malentès cultural? Doncs bé, aquest llibre d'Erin Meyer, experta en gestió intercultural, ens explica quines són les bases d'aquestes diferències i algunes estratègies per a mirar de superar-les en un equip integrat per gent de diferents cultures.

L'autora identifica fins a vuit escales on es pot mesurar cada cultura en comparació amb les altres. Per exemple, hi ha cultures que prefereixen una comunicació directa (explícita i clara) i n'hi ha d'altres on importen molt els sobreentesos i les lectures implícites, algunes prefereixen els lideratges ben jeràrquics mentre que altres són molt més igualitàries, etc... Cadascuna d'aquestes escales té diversos graus. Per exemple, els holandesos i els europeus nòrdics es situen a l'extrem del lideratge igualitari, mentre que els americans i anglesos estan més centrats. Els italians o espanyols es troben al costat jeràrquic de la balança, però encara són considerats igualitaris si es comparen amb la majoria de cultures asiàtiques. La Xina i el Japó, en canvi, es troben a l'extrem de la preferència pels lideratges jeràrquics. Tanmateix, un dels punts clau del llibre és que no importa tant on es situen dues cultures dins l'escala, sinó la diferència relativa entre elles. Així, en l'exemple anterior, els xinesos són només una miqueta menys jeràrquics que els japonesos, però aquesta diferència és suficient per generar molts malentesos entre ells.

Segons l'autora no hi ha un patró únic per classificar les cultures. Encara que hi ha força trets comuns dins un grup de cultures similars com per exemple serien les asiàtiques, també existeix una gran variabilitat individual dins d'aquest grup. Per exemple: els japonesos són els més jeràrquics del món, però al mateix temps tenen una preferència molt marcada per les decisions consensuades, molt més que la majoria de cultures de lideratge igualitari. Això vol dir que, aquí, a vegades pots comunicar-te directament amb el cap d'un altre equip saltant-te nivells jeràrquics (cosa que seria impensable al Japó), però a l'hora de decidir comptarà molt més l'opinió del teu cap que la teva, mentre que al Japó el cap intentarà incorporar l'opinió de consens que pugui sorgir del seu equip.
Aquest llibre m'ha agradat moltíssim, no només m'ha semblat molt interessant pel seu contingut, sinó que està explicat de manera molt clara i amena, ple d'exemples i anècdotes que el fan força divertit de llegir. Tot i que està més enfocat al món laboral i a la gestió d'equips interculturals, estic convençut que ens pot ser molt útil a qualsevol de nosaltres com a simples ciutadans del món. Sens dubte serà una de les meves grans recomanacions d'aquest any.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-el-mapa-cultural/343539

Recomanabilitat: Molt molt recomanable, un llibre interessantíssim i divertit que ens pot servir a tots.

29 de març 2024

Resistencia - Noam Chomsky


Títol: Resistencia. Entrevistas con David Barsamian
Autor: Noam Chomsky
Editorial: Pasado y presente
Any de publicació original: 2022

M'ha costat bastant posar-me a llegir aquest llibre perquè la figura de Noam Chomsky sempre m'ha produït força rebuig. Es tracta d'un reconegut lingüista nord-americà popular sobretot per la seva vessant d'activista d'esquerres, doncs es tracta d'un gran crític amb el capitalisme i el paper dels Estats Units en la política internacional. Aquests són un postulats ben respectables i que en molts punts es poden compartir, però el que no m'agrada és que sovint tendeix a posicions força extremistes i pamfletàries, com per exemple defensar l'actuació de règims profundament antidemocràtics (Cuba, Venezuela...) o considerar que els grans mitjans de comunicació són eines de manipulació al servei d'interessos imperialistes.

El llibre no m'ha agradat gaire, però si m'he decidit a llegir-lo és perquè era un regal d'una persona propera i trobo que és saludable intentar llegir ocasionalment coses que quedin fora de la teva zona de confort. Al final no és que m'hagi convençut gaire, però en algunes coses sobretot en la crítica al capitalisme extrem i les propostes per a una societat més justa la veritat és que s'hi podrien trobar bastants punts d'acord.

Més informació: https://pasadopresente.com/autores/bookdetails/2023-02-06-09-48-47

Recomanabilitat: No recomanable

22 de març 2024

México - Pedro Ángel Palou


Títol: México
Autor: Pedro Ángel Palou
Editorial: Espasa (Planeta)
Any de publicació original: 2022

Aquesta és una novel·la que segueix la història de México des de Hernán Cortés al segle XX, i ho fa a través de les vivències dels membres de quatre famílies de diferents classes socials. L'estructura és força semblant a la de les novel·les d'Edward Rutherford (Nova York, Londres, etc...) però dedicant menys temps a cada personatge a l'hora que en fa aparèixer molts més.

El llibre m'ha agradat bastant, però més per la component històrica que explica com es van viure les diferents èpoques a México que no pas per la part novel·lada en sí. De fet, el que menys m'ha agradat del llibre és que a cada membre de la família es dedica poc temps (un o dos capítols) de manera que a les històries s'acaba reflecting massa poca continuïtat entre els diferents personatges. Tot i així, és un llibre que està bé i que és força distret de llegir.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-mexico/347918

Recomanabilitat: Recomanable, per conèixer la història de México d'una forma més amena

12 de juliol 2021

Memoria del fuego 1. Los nacimientos - Eduardo Galeano


Títol: Memoria del fuego 1. Los nacimientos
Autor: Eduardo Galeano
Editorial: Siglo XXI
Any de publicació original: 1982

Dins el meu interès per l'actualitat internacional (que alguns dirien que és més aviat afició), l'Amèrica Llatina és una de les àrees del món que més m'interessa. Però un problema que em trobo sovint és que tinc un gran desconeixement del seu passat més enllà de quatre tòpics apresos a l'escola, així que darrerament estic intentant llegir alguns llibres que m'expliquin la seva història i la dels seus pobles. Pel que he buscat, sembla que la trilogia Memoria del fuego d'Eduardo Galeano podria ser un bon lloc per començar.

Eduardo Galeano és un escriptor uruguaià molt reconegut i admirat, referent de l'esquerra però potser més recordat encara per la seva denúncia de que el subdesenvolupament dels estats de l'Amèrica Llatina no és un accident neutral si no que és conseqüència directa del saqueig històric iniciat per Espanya arran del descobriment del continent, ampliat a altres països europeus en els segles posteriors i continuat el segle passat pels Estats Units o si més no per les seves multinacionals. En aquesta trilogia, Galeano pretén contribuir a la recuperació de la memòria dels pobles americans, pas que troba fonamental abans d'iniciar altres camins.

Aquesta trilogia està escrita d'una manera molt peculiar. Enlloc d'una narració contínua, l'autor esbossa un conjunt de moltíssims microrelats amb una extensió d'entre una i quatre pàgines, que expliquen fets i mites de la història d'Amèrica, sovint des de la perspectiva de les gents conquerides, també dels conqueridors, però en tot cas sempre recolzats per nombroses cites d'obres acadèmiques que remeten als fets narrats. La primera part bastant curta explica alguns mites dels pobles precolombins, mentre que la segona part explica fets que passen entre els anys 1492 i 1700, deixant les èpoques més recents per als volums posteriors de la trilogia.

El llibre l'he llegit molt ràpid. La lectura no és especialment agradable doncs mostra el gran patiment que la conquesta va inferint, la gran misèria moral i manca d'humanitat del poder conqueridor que no té més motivació que enriquir-se a base de subjugar sense escrúpols als pobres índigens, a qui amb prou feines es considera subhumans i a qui per tant es tracta de manera no gaire llunyana als animals. Tot i que res d'això és nou per a ningú, la veritat és que impressiona força més el relat quan es mira des de les perspectives que ens ofereix l'autor, tant la dels oprimits com la dels opressors. El format resta certa continuïtat al relat, però un cop acabat et queda una bona imatge del conjunt.

En resum, el llibre m'ha agradat. No és un llibre d'història convencional però té el gran encert de recordar-te que la història afecta per sobre de tot a les persones, no és tan sols una qüestió de dates, països, noms propis, victòries i derrotes.

Més informació:  https://www.sigloxxieditores.com/libro/memoria-del-fuego-1-los-nacimientos_16476/

Recomanabilitat: Recomanable, una aproximació més humana a la història d'Amèrica Llatina.

14 d’octubre 2020

La venganza de la geografía - Robert D. Kaplan


Títol: La venganza de la geografía
Autor: Robert D. Kaplan
Editorial: RBA
Any de publicació original: 2012

Aquest és un altre llibre que he volgut llegir de Robert D. Kaplan, un autor del que ja he comentat altres llibres en aquest blog i que m'agrada tant que la seva bibliografia s'està convertint en una lectura obligada per a mi.

A diferència d'altres llibres on es dedicava a descriure i explicar-nos una regió concreta, aquí Kaplan ens exposa la seva teoria sobre la gran importància de la geografia en el desenvolupament de les nacions i la seva història. Només com a exemple, l'autor teoritza que Rússia viu en un estat d'amenaça permanent perquè les seves fronteres no estan gaire delimitades per accidents geogràfics, no té una gran cadena muntanyosa que el separi de la resta d'Europa o d'Àsia i per això ha patit nombroses invasions de diversos pobles al llarg de la seva història. La conseqüència és que Rússia tendeix a voler expandir-se al màxim possible, per estirar els seus límits territorials de forma que no siguin tan susceptibles a ésser envaïts. Un altre exemple seria la posició privilegiada d'Estats Units, bàsicament una illa amb tan sols la frontera de Mèxic a defensar, que seria un factor que afavoreix la seva posició hegemònica des del segle passat.

El llibre m'ha acabat agradant força però al principi m'ha costat una mica, ja que conté una primera part massa teòrica dedicada als pioners de la geopolítica i a les tesis fundacionals d'aquest camp, que no està malament però al meu parer hagués estat millor sense entrar tant al detall. La segona part en canvi és molt més pràctica, amb l'autor aplicant la tesi principal del llibre a casos concrets de grans zones o nacions (Europa, Rússia, Xina, Iran...), és a dir explicant com la geografia ha influït de manera decisiva en la història de cadascuna. Aquesta segona part, pur Kaplan, m'ha agradat moltíssim, els que em coneixeu ja sabeu que sóc una mica friki en que sóc un gran fan de la secció d'Internacional dels diaris.

En resum, un altre bon llibre de Kaplan i una tesi sobre la importància de la geografia que val la pena tenir en compte.

Més informació: https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/venganza-geografia_4122

Recomanabilitat: Recomanable com tot lo de Kaplan, imprescindible pels addictes a la secció d'Internacional dels diaris.

11 de gener 2020

El amor en los tiempos del cólera - Gabriel García Márquez


Títol: El amor en los tiempos del cólera
Autor: Gabriel García Márquez
Editorial: Random House
Any de publicació original: 1986

Fa un temps vaig llegir Cien años de soledad i em va agradar molt, cosa que no sempre em passa amb els clàssics, de manera que al veure que havia sortit una edició similar d'un altre llibre de García Márquez (també amb enquadernació de qualitat i algunes il·lustracions) vaig decidir que el volia llegir també.

El amor en los tiempos del cólera és una història d'amor on es fa present l'estil molt personal de García Márquez. Encara que l'argument no sigui especialment cridaner, aquest autor és un autèntic mestre en el dibuix d'uns personatges molt particulars amb uns trets que els fan especialment entranyables i humans. L'estructura és l'únic que no m'ha convençut doncs no m'agrada gaire que al principi de la narració se m'avancin els fets que aleshores m'expliquen en detall en el gruix de la resta de la novel·la, però tot i així l'autor aconsegueix mantenir l'interés alt amb una sèrie de subtrames bastant sorprenents.

El llibre m'ha agradat bastant, potser no tant com Cien años de soledad però la veritat és que he disfrutat força llegint-lo.

Més informació: https://es.wikipedia.org/wiki/El_amor_en_los_tiempos_del_cólera

Recomanabilitat: Força recomanable, una història d'amor amb el segell inconfundible de García Márquez

22 de juliol 2018

Cien años de soledad - Gabriel García Márquez


Títol: Cien años de soledad
Autor: Gabriel García Márquez
Editorial: Literatura Random House
Any de publicació original: 1967

Sento una certa inquietud en el moment en que començo a llegir un dels grans clàssics de la literatura universal, com és aquest Cien años de soledad de Gabriel García Márquez. Amb tota la fama que el precedeix, em dona la impressió que les altes expectatives influiran en la meva assimilació de la novel·la, i que no jutjaré el llibre de la mateixa manera que si no en tingués coneixement previ. Per fortuna, en aquest cas he obtingut el millor desenllaç possible: el llibre m'ha agradat molt i a més li he pogut reconèixer fàcilment alguns trets que el fan especial, de forma que puc entendre que es convertís en tot un fenomen literari.

La veritat és que d'entrada m'ha costat una mica entrar en la història, he trigat molts dies a començar a disfrutar-la de veritat i veure que tenia d'especial, però cap a la meitat de la novel·la ja he quedat atrapat pel gran magnetisme dels sues personatges i per una trama que no deixava de sorprendre't tot mantenint una mínima versemblança. A més, poc a poc m'he anat acostumant als sorprenents esdeveniments fantàstics (propis del realisme màgic) que passen a la novel·la, al principi em desconcertaven molt però a mesura que avança la novel·la he vist que tenen un efecte positiu en la trama: no provoquen grans girs argumentals sinó que en complementen el seu desenvolupament normal.

Al final, puc dir que el llibre m'ha agradat molt i sobretot, que ara entenc perquè aquesta obra té tanta fama, realment es tracta d'una història que atrapa i que té molt de carisma.

Més informació: https://es.wikipedia.org/wiki/Cien_años_de_soledad

Recomanabilitat: Molt recomanable, respon a les expectatives d'un gran clàssic de la literatura.

12 de novembre 2017

Auge y caída del imperio español - William S. Maltby


Títol: Auge y caída del imperio español
Autor: William S. Maltby
Editorial: Marcial Pons
Any de publicació: 2011

Abans de començar a escriure el comentari d'aquest llibre voldria fer un aclariment. Imagino que un lector desprevingut  pot veure que comento aquest llibre i tenir la temptació de, pensant en l'actual situació política a Catalunya i Espanya, interpretar aquesta lectura o alguna de les meves paraules com una mostra de posicionament en un sentit, en l'oposat o en l'equidistància. Serveixi aquest paràgraf per indicar que no és aquesta la meva intenció, primer perquè no pretenc usar aquest espai per fer posicionaments i d'altra banda perquè ha estat força casual que hagi llegit aquest llibre en aquestes dates, és tan simple com que feia temps que el tenia apuntat, per la curiositat d'entendre millor com un país relativament petit es va trobar de sobte mantenint un imperi tan gran.

Suposo que és una mica injust, però sempre m'he fiat més dels llibres d'història quan els escriuen autors de fora. Em dona la impressió que la perspectiva ajuda a veure els fets d'una manera una mica més objectiva, és segurament injust perquè evidentment també hi ha esbiaix ideològic en els historiadors de fora, però en termes generals em dona la impressió que la proporció de fets versus valoracions és més altra que entre els autors d'aquí, que sembla que vulguin jutjar més. O potser és una mera qüestió de percepció: al conèixer millor els autors d'aquí potser tendim sense voler a etiquetar-los ideològicament en base a si escriuen a un o altre diari, etc...

Aquest llibre explica el període de la història d'Espanya que va des del descobriment d'Amèrica a finals del segle XV fins a la caiguda de les últimes grans possessions colonials l'any 1898. L'autor fa una extensa repassada als grans temes d'aquesta època: la cruenta conquesta del nou món i els seus efectes devastadors en la població indígena, l'administració dels territoris americans i d'altres com els dels Països Baixos i l'actual Itàlia, la derrota de l'Armada Invencible a mans d'Anglaterra, la diferència entre els mètodes de govern dels Àustries i els Borbons, les contínues tensions amb les altres monarquies europees, la tasca humanitària dels missioners, la influència dels monarques en la jerarquia eclesiàstica i viceversa, l'ús de l'or i la plata americà pel manteniment de la maquinària de guerra a Europa, etc...

El llibre m'ha agradat molt, amb una extensió prou curta (300 pàgines) aconsegueix abastar molt terreny i resulta molt informatiu, ha respost plenament a les expectatives que en tenia.

Més informació: http://www.marcialpons.es/libros/auge-y-caida-del-imperio-espanol/9788492820337/

Recomanabilitat: Totalment recomanable pels interessats en aquest període de la història.