Títol: El mapa cultural
Autor: Erin Meyer
Editorial: Península (Planeta)
Any de publicació original: 2014
Aquest llibre el vaig trobar per casualitat exposat en una biblioteca i de seguida va captar la meva atenció. Qui no ha afrontat mai alguna situació de malentès cultural? Doncs bé, aquest llibre d'Erin Meyer, experta en gestió intercultural, ens explica quines són les bases d'aquestes diferències i algunes estratègies per a mirar de superar-les en un equip integrat per gent de diferents cultures.
L'autora identifica fins a vuit escales on es pot mesurar cada cultura en comparació amb les altres. Per exemple, hi ha cultures que prefereixen una comunicació directa (explícita i clara) i n'hi ha d'altres on importen molt els sobreentesos i les lectures implícites, algunes prefereixen els lideratges ben jeràrquics mentre que altres són molt més igualitàries, etc... Cadascuna d'aquestes escales té diversos graus. Per exemple, els holandesos i els europeus nòrdics es situen a l'extrem del lideratge igualitari, mentre que els americans i anglesos estan més centrats. Els italians o espanyols es troben al costat jeràrquic de la balança, però encara són considerats igualitaris si es comparen amb la majoria de cultures asiàtiques. La Xina i el Japó, en canvi, es troben a l'extrem de la preferència pels lideratges jeràrquics. Tanmateix, un dels punts clau del llibre és que no importa tant on es situen dues cultures dins l'escala, sinó la diferència relativa entre elles. Així, en l'exemple anterior, els xinesos són només una miqueta menys jeràrquics que els japonesos, però aquesta diferència és suficient per generar molts malentesos entre ells.
Segons l'autora no hi ha un patró únic per classificar les cultures. Encara que hi ha força trets comuns dins un grup de cultures similars com per exemple serien les asiàtiques, també existeix una gran variabilitat individual dins d'aquest grup. Per exemple: els japonesos són els més jeràrquics del món, però al mateix temps tenen una preferència molt marcada per les decisions consensuades, molt més que la majoria de cultures de lideratge igualitari. Això vol dir que, aquí, a vegades pots comunicar-te directament amb el cap d'un altre equip saltant-te nivells jeràrquics (cosa que seria impensable al Japó), però a l'hora de decidir comptarà molt més l'opinió del teu cap que la teva, mentre que al Japó el cap intentarà incorporar l'opinió de consens que pugui sorgir del seu equip.
Aquest llibre m'ha agradat moltíssim, no només m'ha semblat molt interessant pel seu contingut, sinó que està explicat de manera molt clara i amena, ple d'exemples i anècdotes que el fan força divertit de llegir. Tot i que està més enfocat al món laboral i a la gestió d'equips interculturals, estic convençut que ens pot ser molt útil a qualsevol de nosaltres com a simples ciutadans del món. Sens dubte serà una de les meves grans recomanacions d'aquest any.
Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-el-mapa-cultural/343539
Recomanabilitat: Molt molt recomanable, un llibre interessantíssim i divertit que ens pot servir a tots.


