La força de les arrels - Lluís Foix

Títol: La força de les arrels
Autor: Lluís Foix
Editorial: Columna (Grup 62)
Any de publicació original: 2024

Com he mencionat en diverses ocasions en aquest blog, en Lluís Foix és un periodista a qui m'agrada molt seguir, li he llegit tots els seus llibres i em sembla una persona digna d'admiració per la seva gran saviesa i, potser més important encara, pel seu tarannà humil, respectuós i equilibrat.

En aquest llibre el senyor Foix ens parla de la seva terra, Rocafort de Vallbona, i dels pobles veïns de la Vall del Corb, una regió que ha tingut una influència fonamental en la seva formació com a persona. L'autor ens parla de la seva gent, de les seves cases, de la natura que tot ho guia, dels trossos (camps de conreu), dels canvis en l'estil de vida... En definitiva, ens parla de les seves arrels, i sobretot de la relació tan íntima que manté amb la seva terra.

El llibre m'ha agradat molt. Un cop més, és un d'aquells llibres del senyor Foix que quan el vaig llegint em transmet una forta sensació de serenor i pau. No sé com explicar-ho, és una experiència molt personal i és probable que altres lectors no el trobin igual d'especial, però per a mi és una joia que gaudeixo llegint pàgina a pàgina.

Més informació:  https://www.grup62.cat/llibre-la-forca-de-les-arrels/401240

Recomanabilitat: Molt recomanable, però no sóc objectiu, és difícil que deixi de recomanar algun llibre d'en Lluís Foix.

Los asquerosos - Santiago Lorenzo

Títol: Los Asquerosos
Autor: Santiago Lorenzo
Editorial: Blackie Books
Any de publicació original: 2018

Aquest és un llibre que ha tingut molt èxit els darrers d'anys, i que em va cridar l'atenció arran d'un trailer que posaven a la ràdio per a anunciar la versió en audiollibre.

Es fa molt difícil explicar de què va el llibre sense revelar parts claus de l'argument, així que passarem directament a la valoració. El llibre en sí està ben escrit, l'argument és força original i enganxa molt, fins al punt que et sap greu quan has de deixar de llegir. Després la història en sí és força polaritzant, imagino que crearà una gran divisió amb gent a qui els hi semblarà que no té cap ni peus (per inversemblant) i gent a qui els encantarà (per al·legòrica, simbolitzant certs ideals).

Personalment, tinc sentiments contradictoris. El llibre m'ha agradat en el sentit que me l'he llegit de cop i he gaudit llegint-lo, però d'altra banda no em crec massa el missatge que transmet, i fins i tot m'atreviria a dir que per moments transmet el contrari del que pretén. És més, prenent com a base els mateixos fets, trobo que no seria difícil construir un relat que prengués una perspectiva totalment oposada on s'invertissin alguns rols, però tot i així trobo que el llibre en conjunt està bé, entreteniment que provoca un punt de reflexió.

Més informació:  https://blackiebooks.org/catalogo/los-asquerosos/

Recomanabilitat: No em convenç del tot el missatge del llibre però el recomano com a lectura força entretinguda.

El que la terra m'ha donat - Lluís Foix

Títol: El que la terra m'ha donat
Autor: Lluís Foix
Editorial: Columna (Grup 62)
Any de publicació: 2017

M'ha costat força escriure aquest comentari amb la meva opinió sobre el darrer llibre del Lluís Foix, perquè no sabia per on començar. Normalment començo per descriure l'argument del llibre, però en aquest cas em costa perquè no és gaire fàcil d'explicar. Es pot dir que és un llibre sobre les estacions, sobre la sabiduria de la vida a pagès, sobre la natura i els seus cicles, sobre una certa manera de mirar-se la vida amb perspectiva... però és tot això i res d'això a l'hora, així que cap descripció m'acaba de convèncer.

Per continuar hauria de parlar dels punts forts i febles del llibre, però no me'n veig capaç de fer-ne una valoració objectiva. Per què? Doncs perquè és un llibre que m'ha encantat, que per a mi és una autèntica joia, però ho és per motius més aviat personals, que no sabria explicar amb raons objectives. Per dir-ho d'alguna manera, diguem que aquest llibre és justament allò que necessitava llegir en aquest moment, un llibre que em transmet una gran sensació de serenitat i que convida a aturar-se, a mirar la vida amb una certa distància i reflexionar.

Suposo que ara al final hauria de fer un resum del que m'ha semblat, però crec que ja és evident que m'ha semblat una petita meravella.

Més informació: https://www.grup62.cat/llibre-el-que-la-terra-mha-donat/251530

Recomanabilitat: Per mi una petita joia, però dubto que altra gent el trobi tan especial.

Mossèn Tronxo - Josep Maria Ballarín

Títol: Mossèn Tronxo
Autor: Josep Maria Ballarín
Editorial: Club Editor
Any de publicació: 1989

Vaig començar a llegir aquest llibre sabent que es tractava d'un llibre molt popular, però a part d'això no en sabia gaire res més. Això sí, me'l van regalar i un cop llegida la contraportada la veritat és que em va encuriosir.

Mossen Tronxo és una novel·la de ficció però que probablement conté moltes anècdotes viscudes pel mateix autor, capellà de poble durant molts anys. La veritat és que fa riure bastant, el personatge és força catxondo i enganxa, però a part d'això és un relat força interessant de com era la societat a la Catalunya rural de mitjans del segle passat.

A més, el llibre m'ha fet reflexionar sobre el català. Sóc parlant català nadiu, però tot i així m'he sentit una mica frustrat perquè el vocabulari que fa servir l'autor em depassava continuament. A cada pàgina sortien dos o tres paraules desconegudes (per a mi) que o bé no comprenia o bé ho feia només gràcies al context. Essent optimista diria que es tracta d'un testimoni de la riquesa del català rural, però essent realista diria que és més aviat un testimoni de la pobresa del meu català urbà.

Més informació: http://www.clubeditor.cat/es/llibre/mossen-tronxo  

Recomanabilitat: Està bé, divertit i sense grans pretensions.

La marinada sempre arriba - Lluis Foix

Títol: La marinada sempre arriba
Autor: Lluís Foix
Editorial: Columna (Grup 62)
Any de publicació original: 2013

Vivim en una situació ben crítica pel periodisme tradicional que trobant-se assetjat des de diversos fronts (crisi econòmica, noves tecnologies...) està responent d'una manera en general inquietant: deriva de la informació cap a l'entreteniment, forts posicionaments ideològics en favor de partits polítics, tertúlies espectacle, titulars sensacionalistes... Per sort, figures com la del Lluís Foix serveixen per recordar-nos que el bon periodisme independent i de qualitat hauria de seguir sent un pilar absolutament indispensable per a la salut democràtica de societats com la nostra.

Sento una profunda admiració vers en Lluís Foix. Puc estar més o menys d'acord amb les seves opinions segons el cas i no sóc gens seguidor del diari La Vanguàrdia on escriu fa molts anys, però segueix sent un dels meus periodistes de capçalera, d'aquells que sempre em detinc a escoltar si l'enganxo per casualitat a la ràdio o la televisió. M'agrada molt el seu tarannà moderat i respectuós amb els altres punts de vista, així com la seva defensa del bon periodisme i de la independència respecte els grans poders econòmics i polítics.

Aquest llibre és en principi un recull de vivències de la seva infància en un petit poble de la vall del Corb, però acaba resultant sobretot una magnífica descripció de la vida de pagès i els seus ritmes, uns usos i costums basats en coneixements adquirits durant dècades i segles que malauradament s'estan perdent en els nostres dies.

L'autor rememora uns quants episodis de la vida de postguerra en uns temps de tal duresa que la paraula austeritat es queda curta, seria segurament més adient emprar el mot misèria.  Cal posar en valor l'esforç extraordinari d'aquelles generacions que van fer possible arribar al nivell de vida relativament acomodat del que gaudim avui en dia.

Aquest llibre m'ha agradat molt i se m'ha fet ben curt de llegir, sobretot m'ha agradat molt la descripció d'allò que l'autor anomena el paisatge humà, els diversos personatges que hi apareixen, cadascú amb les seves històries personals al darrere.

Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-la-marinada-sempre-arriba-110293.html

Recomanabilitat: Un llibre que a mi m'ha agradat molt, recomanable a qui vulgui saber més sobre aquells temps i la vida de pagès.