Cómo el mundo creó Occidente - Josephine Quinn

Títol: Cómo el mundo creó Occidente
Autor: Josephine Quinn
Editorial: Crítica (Planeta)
Any de publicació: 2024

Aquest és un llibre que em van regalar per Sant Jordi i que no coneixia de res, però que explica perfectament la meva resposta quan em demanen quins llibres em podrien fer gràcia: aquells que jo no triaria pel meu compte, ja que això te l'avantatge que em sol fer obrir nous horitzons enlloc de limitar-se als meus interessos que al final són bastant tancats (ciència ficció, geopolítica, esports...). Doncs bé, aquest és un llibre d'història que a mi segurament no m'hagués cridat especialment l'atenció i en canvi ara me n'alegro molt d'haver-lo llegit!

El llibre sosté la tesi de que les arrels d'allò que anomenem Occident (típicament Europa occidental més els Estats Units) no provenen únicament de la Grècia i Roma clàssiques com es sol dir, si no que hi conflueixen moltíssimes influències de moltes altres civilitzacions i pobles del passat amb qui hi havia una intensa relació comercial i un constant intercanvi d'idees i invents. Segons l'autora, és només a partir del Renaixement que germina aquest focus en el món grecorromà clàssic com a bressol únic de la civilització Occidental, tot menystenint deliberadament l'influència d'altres civilitzacions com el món àrab i les seves profundes aportacions a la ciència, a causa de que l'imperi otomà i els musulmans eren percebuts en aquell moment com l'enemic d'una Europa liderada pel poder de l'esglèsia cristiana.

El llibre m'ha agradat ja que l'he trobat molt informatiu, tota una lliçó d'història sobre l'influència de pobles com els fenicis, la gran civilització mesopotàmia del Creixent Fèrtil, l'imperi persa, els àrabs... Després òbviament jo no hi entenc prou com per dilucidar si la tesi de l'autora és correcta, però certament els arguments que dona semblen prou potents com per almenys apreciar-ne el seu valor.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-como-el-mundo-creo-occidente/412378

Recomanabilitat: Força recomanable, especialment si us interessa la història.

 

El mapa cultural - Erin Meyer

Títol: El mapa cultural
Autor: Erin Meyer
Editorial: Península (Planeta)
Any de publicació original: 2014

Aquest llibre el vaig trobar per casualitat exposat en una biblioteca i de seguida va captar la meva atenció. Qui no ha afrontat mai alguna situació de malentès cultural? Doncs bé, aquest llibre d'Erin Meyer, experta en gestió intercultural, ens explica quines són les bases d'aquestes diferències i algunes estratègies per a mirar de superar-les en un equip integrat per gent de diferents cultures.

L'autora identifica fins a vuit escales on es pot mesurar cada cultura en comparació amb les altres. Per exemple, hi ha cultures que prefereixen una comunicació directa (explícita i clara) i n'hi ha d'altres on importen molt els sobreentesos i les lectures implícites, algunes prefereixen els lideratges ben jeràrquics mentre que altres són molt més igualitàries, etc... Cadascuna d'aquestes escales té diversos graus. Per exemple, els holandesos i els europeus nòrdics es situen a l'extrem del lideratge igualitari, mentre que els americans i anglesos estan més centrats. Els italians o espanyols es troben al costat jeràrquic de la balança, però encara són considerats igualitaris si es comparen amb la majoria de cultures asiàtiques. La Xina i el Japó, en canvi, es troben a l'extrem de la preferència pels lideratges jeràrquics. Tanmateix, un dels punts clau del llibre és que no importa tant on es situen dues cultures dins l'escala, sinó la diferència relativa entre elles. Així, en l'exemple anterior, els xinesos són només una miqueta menys jeràrquics que els japonesos, però aquesta diferència és suficient per generar molts malentesos entre ells.

Segons l'autora no hi ha un patró únic per classificar les cultures. Encara que hi ha força trets comuns dins un grup de cultures similars com per exemple serien les asiàtiques, també existeix una gran variabilitat individual dins d'aquest grup. Per exemple: els japonesos són els més jeràrquics del món, però al mateix temps tenen una preferència molt marcada per les decisions consensuades, molt més que la majoria de cultures de lideratge igualitari. Això vol dir que, aquí, a vegades pots comunicar-te directament amb el cap d'un altre equip saltant-te nivells jeràrquics (cosa que seria impensable al Japó), però a l'hora de decidir comptarà molt més l'opinió del teu cap que la teva, mentre que al Japó el cap intentarà incorporar l'opinió de consens que pugui sorgir del seu equip.
Aquest llibre m'ha agradat moltíssim, no només m'ha semblat molt interessant pel seu contingut, sinó que està explicat de manera molt clara i amena, ple d'exemples i anècdotes que el fan força divertit de llegir. Tot i que està més enfocat al món laboral i a la gestió d'equips interculturals, estic convençut que ens pot ser molt útil a qualsevol de nosaltres com a simples ciutadans del món. Sens dubte serà una de les meves grans recomanacions d'aquest any.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-el-mapa-cultural/343539

Recomanabilitat: Molt molt recomanable, un llibre interessantíssim i divertit que ens pot servir a tots.

Lleó l'Africà - Amin Maalouf

Títol: Lleó l'Africà
Autor: Amin Maalouf
Editorial: Proa (Grup 62)
Any de publicació original: 1986

Lleó l'Africà és l'exitosa novel·la històrica amb la qual es va donar a conèixer Amin Maalouf, escriptor franco-libanès i un intel·lectual de gran prestigi que destaca pel seu pensament humanista i universalista. Havia sentit a parlar moltes vegades d'aquest llibre així que al final el vaig agafar a la biblioteca.

El llibre ens explica de forma novel·lada la vida de Lleó l'Africà, nom cristià tardà de Hassan al-Wazzan, un musulmà nascut a Granada poc abans de l'expulsió del segle XV, i que va acabar al servei del Papa Lleó X convertit en un diplomàtic cosmopolita després d'un llarg periple vital pel nord d'Africà que el va portar de Fes a Egipte fins a entrar en contacte amb l'Imperi Otomà. La història està basada en un personatge real que realment va existir, però sembla que conté alguns episodis inventats per l'autor.

El llibre m'ha agradat, és entretingut i molt informatiu, destacant que ens ofereix una perspectiva diferent d'una etapa històrica que normalment ens ha estat narrada amb uns ulls molt occidentals/cristians. Al mateix temps, tot el sentit de la narració encaixa molt bé amb el pensament universalista de l'autor, que tendeix a relativitzar les diferències identitàries entre les cultures recordant-nos tot allò que tenim en comú. Pel que fa a la part negativa, diria que potser les meves expectatives eren massa altes per un llibre que sí que m'ha agradat però que no m'ha semblat extraordinari.

Més informació:  León el africano (wikipedia)

Recomanabilitat: Un bon llibre recomanable pels amants de la història.

El col·leccionista de mons - Ilija Trojanow

Títol: El col·leccionista de mons
Autor: Ilija Trojanow
Editorial: La Magrana
Any de publicació original: 2006

Aquest és un llibre centrat en la figura de Richard Burton, un oficial de l'imperi britànic del segle XIX que tot i ser un personatge molt polifacètic va destacar en la seva faceta d'orientalista aventurer i explorador de nous mons.

El llibre es presenta en forma de novel·la i ens relata en els tres episodis més fascinants de la vida de Burton: la seva immersió a l'Índia on acaba fent d'espia després d'aprendre l'idioma i convertir-se en un local més, el pelegrinatge a la Meca sent el primer occidental no-creient en fer-ho (va assumir una identitat falsa d'indi musulmà practicant) i finalment el viatge a l'Àfrica oriental en busca de les fonts del Nil on acaba descobrint el llac Tanganika (només a ulls d'Occident, és clar).

El llibre m'ha agradat i crec que el seu principal encert és la forma en que es presenta. Tot i ser una novel·la sobre Burton, poques vegades se l'escolta en primera persona si no que la narració ens la fan altres personatges que interactuen amb ell: el seu criat a l'Índia, un comitè anti-espionatge que investiga el seu pelegrinatge a la Meca i finalment el guia local que condueix l'expedició britànica dins l'Àfrica oriental. Aquesta estructura narrativa fa que veiem Burton des dels ulls dels locals, el que dona una perspectiva molt més rica doncs aporta la perspectiva principal de com ells vivien la invasió per part de l'imperi britànic.

Més informació:  https://es.wikipedia.org/wiki/El_coleccionista_de_mundos

Recomanabilitat: Recomanable per a orientalistes i curiosos en general.

El sueño de Sooley - John Grisham

Títol: El sueño de Sooley
Autor: John Grisham
Editorial: Plaza y Janés
Any de publicació original: 2022

John Grisham és un dels primers autors que vaig llegir assíduament i encara m'agrada llegir-lo de tant en tant, però a més aquest llibre parlava també de bàsquet, un dels meus esports preferits, així que no vaig dubtar a comprar-lo. El sueño de Sooley ens explica l'aventura d'un jove adolescent de Sudan del Sud anomenat Samuel Sooleymon, que gràcies al bàsquet té la ocasió de deixar enrere la difícil situació al seu país per intentar fer-se un lloc a una universitat americana.

Tot i que prometia molt, el llibre no m'ha agradat gaire. Potser és perquè he llegit moltes històries similars de joves com ell, o perquè ja em conec massa el món de l'esport universitari americà, però la veritat és que l'argument l'he trobat massa previsible i estereotípic. Al final si que hi ha un punt on la història m'ha sorprès, però tampoc l'he trobat gaire interessant. En resum, un llibre bastant fluixet, potser el que menys m'ha agradat d'aquest autor.

Més informació:  https://www.penguinlibros.com/es/literatura-contemporanea/295197-libro-el-sueno-de-sooley-9788401029158

Recomanabilitat: No recomanable, la història és fluixeta i massa previsible.

Ebano - Ryszard Kapuscinski

Títol: Ébano
Autor: Ryszard Kapuscinski
Editorial: Anagrama
Any de publicació original: 1988

Feia temps que volia llegir algun llibre d'aquest autor, un dels grans referents periodístics del segle XX, que és recordat sobretot per les seves narracions sobre l'Àfrica i també sobre l'Orient Mitjà. Kapuscinski era un gran reporter amb ànima d'assagista, però a l'hora va sonar alguna vegada com a candidat al Nobel de Literatura.

Ébano és la narració de les vivències de l'autor mentre treballava de periodista a l'Àfrica entre 1957 i 1990. El fet que Kapuscinski fos el corresponsal d'un diari modest d'un país comunista li atorga una perspectiva diferenciada respecte els mitjans occidentals, no tan aïllada en la seva bombolla si no molt més propensa a barrejar-se amb la realitat del carrer tan per la pròpia vocació de l'autor com per la falta de mitjans econòmics del seu diari (hotels vs. modestes pensions, avions vs. hores de carretera...). El llibre fa un relat d'aquells anys de descolonització, revolucions i guerres civils, però a l'hora sempre amb la perspectiva humana com a element principal, resultant en una intensa aproximació a la realitat africana des de diversos nivells: cultural, polític, econòmic, etc..

El llibre m'ha agradat però no ha arribat a satisfer les (potser massa) altes expectatives que jo en tenia a causa dels grans elogis que sovint se li dediquen. El considero un llibre important pel seu contingut, però tampoc li he trobat el punt d'extraordinari que molta gent li veu.

Més informació: https://www.anagrama-ed.es/libro/compactos/ebano/9788433960832/CM_757

Recomanabilitat: Recomanable, sobretots per als interessats en l'Àfrica o el reporterisme.

Monzón, un viaje por el futuro del océano Índico - Robert D. Kaplan

Títol: Monzón. Un viaje por el futuro del océano Índico
Autor: Robert D. Kaplan
Editorial: El Hombre del Tres
Any de publicació original: 2010

Tenia clar que tornaria a llegir més llibres de Robert D. Kaplan, després de causa-me una gran impressió Rumbo a Tartaria que vaig llegir l'any passat. Aquest llibre que avui ens ocupa es centra en una zona que em resultava molt desconeguda, la de l'oceà Índic i tota una sèrie de països que hi fan vora: Oman, Pakistán, Índia, Sri Lanka, Bangladesh, Birmania, Indonèsia.

Aquest llibre és 100% Kaplan, una barreja entre geopolítica, literatura de viatges, història i gran reportatge de la secció d'Internacional d'un diari. Novament el llibre m'ha entusiasmat, i sobretot m'ha fet aprendre moltíssimes coses d'aquests països i la seva gent. Una cosa que aprecio especialment d'aquest autor és que, tot i tenir una part important de geopolítica que analitza des d'un prisma inevitablement nord-americà, el seu relat transpira una visió humanista global, amb no només respecte sinó admiració per a una sèrie de cultures i tradicions molt diferents a la seva, sent el principal valor l'estima cap a les persones i el progrès dels diferents pobles siguin quines siguin les seves formes de govern. En aquesta línia, Kaplan fa una valenta apreciació que desafia alguns postulats occidentals clàssics, opinant que funcionen millor certs països de règims no democràtics com ara la monarquia absoluta d'Oman que no pas països formalment democràtics on la gent vota però que pateixen una gran inestabilitat a causa de la corrupció i la violència.

En resum, un llibre magnífic on es pot aprendre molt sobre aquesta regió de l'oceà Índic que apunta a ser molt important en el futur.

Més informació: http://www.leeryviajar.com/historia/monzon-un-viaje-al-futuro-del-oceano-indico/

Recomanabilitat: Fantàstic llibre per conèixer una zona d'enorme importància pel futur.