Títol: El director
Autor: David Jiménez
Editorial: Libros del K.O.
Any de publicació original: 2019
David Jiménez és un periodista que havia fet sobretot de reporter de guerra i corresponsal, fins que l'any 2015 el van cridar a dirigir el diari El Mundo en un moment en que patia una crisi laboral força important que va comportar diverses onades d'acomiadaments. L'aventura no va anar bé i va ser destituït tan sols un any més tard, convertint-se en un dels quatre directors que ha tingut el diari en els últims cinc anys. En aquest llibre, Jiménez aprofitar ara per donar la seva versió de tot el que va passar en aquell any convuls.
Per començar val a dir que es tracta d'un llibre molt interessant, ja que Jiménez no s'ha tallat gens a l'hora de relatar tota mena d'interioritats del funcionament del diari, fet que ha causat furor i polèmica en el món del periodisme, amb nombrosos posicionaments a favor i en contra de l'ex-director i el seu llibre. A mi personalment m'ha provocat sentiments contradictoris: el llibre l'he devorat pel seu interès i contingut, però a l'hora m'ha decebut per oferir una visió molt extrema amb una colla de bons i una colla de dolents sense massa espai per als matisos.
El millor del llibre, o de l'autor, és la seva aferrissada defensa de la independència del periodisme vers els interessos del poder. En el llibre es relata la trista realitat de la premsa en el món actual: els ingressos per venda de diaris no són suficients per a sostenir la complexa maquinària que requereixen, i la dependència de la publicitat comporta una subordinació a grans empreses i grups d'interès que xoca amb la tradicional missió del periodisme de desvelar i denunciar els abusos del poder. Aquesta situació ja ve de fa molts anys, però la crisi de la premsa escrita vers l'accés típicament gratuït a les webs dels diaris (i a la nova competència dels exclusivament digitals) fa que el problema empitjori exponencialment. L'ex-director apostava per un projecte plenament digital ja que no li veia futur al paper, però això el va fer xocar amb la vella guàrdia i una part important de la plantilla encara massa malacostumada als vells temps on només contava el paper.
El pitjor del llibre, o de l'autor, és que el seu relat és bàsicament un ajustament de comptes vers els seus enemics, que són nombrosos ja que Jiménez simplifica molt la història dibuixant una gran majoria de personatges malvats o covards i una petita minoria de valents incorruptibles. Entenc que l'autor sigui part implicada i és licit que doni la seva versió, però d'un periodista, i especialment d'un ex-director d'un diari tan important, esperaria una visió de la vida no tan simplista, molt més complexa, i que mereixeria un esforç més gran d'objectivitat. A més, el llibre està plagat de xafarderies i crítiques personals a antics companys del diari (adreçats per sobrenoms però fàcilment identificables) que al meu gust aporten més aviat poc.
En tot cas, la valoració conjunta no deixa de ser molt bona. Més enllà de les picabaralles personals, es tracta d'un relat molt valuós sobre tot el que passa en un gran diari avui en dia. A més, aquest relat convida a una reflexió important sobre el paper de la premsa vers els poders establerts i obre molts interrogants sobre la millor manera de fer viable una mínima independència editorial.
Més informació: https://www.librosdelko.com/products/el-director-secretos-e-intrigas-de-la-prensa-narrados-por-el-exdirector-de-el-mundo
Recomanabilitat: Força recomanable, lectura de les que es devoren en tres o quatre dies.
