Títol: Le premier homme
Autor: Albert Camus
Editorial: Gallinard
Any de publicació: 1994
Quan Camus va morir l'any 1960 en un accident de cotxe, estava treballant en aquest llibre que va quedar a mitges i inèdit, fins que finalment la seva família el va publicar al cap de molts anys. Jo ja havia llegit un parell de llibres de Camus i no m'havien entusiasmat gaire, però com es tractava d'un regal al final m'he llegit aquest també.
Aquest primer home de Camus és un relat autobiogràfic que ens narra la infantesa de l'autor. Nascut al 1913 i amb el seu pare mort l'any següent a la Primera Guerra Mundial, Camus va créixer al si d'una família molt humil que habitava un dels barris més pobres d'Argel, sota domini colonial francès en aquella època. Es tractava d'un entorn de grans dificultats econòmiques, per no dir misèria, fins al punt que als tretze anys va estar molt a prop de renunciar als estudis per posar-se a treballar, per necessitat. Finalment però, la seva família va aconseguir, a base de molts sacrificis, que pogués seguir estudiant.
El llibre m'ha semblat prou interessant. Es nota força la seva naturalesa de llibre inacabat, de relat que es queda a mitjes, però tot i així té prou contingut com per apropar-me a la figura d'aquest gran escriptor. El llibre permet entreveure la força del seu caràcter, que junt amb la influència d'aquests orígens tan durs semblen haver forjat de manera significativa la seva rica personalitat i idees.
Més informació: El primer hombre (Wikipedia)
Recomanabilitat: Potser no m'atreviria a recomanar-lo però m'ha agradat.