Títol: Ejemplaridad pública
Autor: Javier Gomá Lanzón
Editorial: Taurus
Any de publicació: 2009
Javier Gomá Lanzón és un filòsof basc que l'any 2009 va publicar aquest llibre Ejemplaridad pública que va obtenir una acollida prou bona i certament sorprenent per tractar-se d'un assaig que a més no és de lectura senzilla. Aquest volum va ser integrat posteriorment en el que l'autor ha anomenat Tetralogía de la Ejemplaridad, i han estat algunes referències d'alguns periodistes a qui segueixo les que m'han animat a llegir-lo.
Intentar resumir l'argument d'una obra així en un paràgraf és una tasca destinada al fracàs, però ho intentaré. L'autor fa una defensa de l'exemplaritat com a una filosofia de vida aplicable per a qualsevol i en tots els àmbits de la vida. Al contrari del que pogués semblar pel títol, no limita l'exemplaritat a l'exercici de càrrecs públics (que també és essencial) si no que explica que hauria de ser una aspiració per a tots els ciutadans en la manera com ens conduïm en la vida pública, entenent com aquesta última no la de la política/celebritat si no la que té lloc quan ens relacionem amb els altres en el dia a dia, en les nostres comunitats, en el treball... Un altre punt important que fa l'autor és la importància dels costums i hàbits socials: no val excusar-se en el compliment de la llei que seria una mena de màxim d'allò permès sense castigar (si bé no sempre moral) si no que cal posar el llistó del nostre comportament en una conducta exemplar que si tots seguíssim ens portaria a viure en una societat millor.
Aquesta defensa de l'exemplaritat és quelcom que m'arriba bastant a l'ànima. Recordo que quan vaig arribar a l'edat adulta vaig estar uns quants anys sense votar i l'explicació que donava era la meva creença de que la política estava sobrevalorada, de que podíem fer moltíssim més per a millorar la vida dels altres amb el nostre propi comportament que no pas introduint un sobre dins una urna un cop l'any. Poc a poc vaig anar evolucionant aquesta posició i des dels vint-i-pocs anys no m'he perdut cap votació (vaig entendre que la democràcia més que per a escollir qui et governarà bé serveix per fer fora als qui et governen pitjor), però encara crec fermament en aquell argument de quan era jove.
Així doncs, no sorprendrà ningú que em mostri molt d'acord en la tesi defensada per aquest llibre, l'exemplaritat de qualsevol persona vulgar em sembla una idea interessant i m'apena profundament que com a societat preferim com a herois a suposats exemples del món de l'esport i l'espectacle, o a empresaris d'èxit tipus Steve Jobs enlloc d'exemples quotidians que podem trobar molt més a prop (m'alegro que ara amb la pandèmia es comenci a reconéixer als herois sanitaris). Podria estar-m'hi hores despotricant sobre la idolatria que desperten un Messi o un Cristiano tot i haver reconegut estafar milions d'euros a la hisenda pública, o sobre l'admiració per Michael Jordan arran del recent documental amb gent que justifica el seu comportament perquè "era un competidor i volia guanyar per sobre de tot", com si això fos una justificació acceptable en altres àmbits de la vida (si l'amo de la vostra empresa és un dèspota que tracta tothom com a una merda, no direm que és fantàstic perquè "només vol fer diners per sobre de tot"). Però en fi, que això és un blog dedicat simplement a comentar els llibres que he llegit, així que millor que deixi de donar la vara amb els meus judicis morals.
El que no m'ha agradat del llibre és que al principi es fa una mica farragós. No està escrit com un llibre pel gran públic si no que és un assaig més d'estil acadèmic, i la veritat és que pel meu limitat nivell m'ha costat una mica de seguir fins que ha arribat als capítols finals on l'autor exposa la tesi principal. Però tot i així en faig una valoració positiva i estic content d'haver arribat fins al final.
Més informació:
Recomanabilitat: Una filosofia força interessant però no m'atreviria a recomanar el llibre per ser un assaig no gaire fàcil de llegir.
