Grand Hotel Europa - Ilja Leonard Pfeijffer

Títol: Grand Hotel Europa
Autor: Ilja Leonard Pfeijffer
Editorial: Acantilado
Any de publicació original: 2018

En aquest primer paràgraf hauria de explicar breument de que tracta aquesta novel·la, però se'm fa una mica difícil. La raó és que, tot i que en el llibre s'identifiquen de forma molt clara tres grans temàtiques, aquestes tres no combinen gaire bé entre elles i em costa decidir quina és la que predomina.

En primer lloc aquesta és una novel·la sobre la identitat europea, sobre la idea d'Europa i el seu difícil encaix en el nou món globalitzat que es configura al segle XXI, amb la sospita que hi hagi més passat que futur però a l'hora amb un present possiblement millor que el de la gran majoria de països (allò que alguns anomenen la dolça decadència d'Europa). En segon lloc, és tracta d'un assaig furibund en contra del turisme de masses, al que ataca despietadament. Finalment, es tracta d'una història d'amor, amb una parella d'enamorats que ofereix algunes peculiaritats però que al final no es desvia massa del cànon d'aquesta mena d'històries.

El llibre m'ha agradat bastant, tot i la seva llargària (650 pàgines) no se m'ha fet gens pesat de llegir. M'ha agradat molt l'ambientació de l'entranyable hotel i els seus personatges, així com l'evocació d'una certa idea d'Europa de la que molts ens en sentim part. Per la part dolenta, tota la crítica al turisme de masses m'ha sobrat bastant, no tant pels arguments que segurament els comparteixo si no perquè es fa massa redundant, crec que l'autor els podia haver expressat igualment amb dues-centes pàgines menys i obviant algunes escenes massa inversemblants.

En resum, és un bon llibre però una mica peculiar, si al principi de la lectura us entra bé doncs us agradarà bastant però si no segurament el deixareu sense miraments.

Més informació: https://www.acantilado.es/catalogo/grand-hotel-europa/

Recomanabilitat: Recomanable, sempre que l'argument us atregui una mica.

La caja de Pandora - Dora i Erwin Panofsky

Títol: La caja de Pandora
Autor: Dora i Erwin Panofsky
Editorial: Sans-Soleil
Any de publicació original: 1956

Com he comentat alguna vegada, quan em regalen llibres m'agrada que em sorprenguin amb algun llibre d'una temàtica diferent que jo normalment no em compraria. Doncs bé, aquest és el cas del llibre d'avui, ja que l'art no és precisament una de les meves passions.

La caja de Pandora és un llibre de Dora i Erwin Panofsky, un matrimoni d'historiadors de l'art que són coneguts pels seus estudis sobre iconografia i que en aquesta obra exploren el mite de la capsa de Pandora. A la primera part del llibre els autors repassen els orígens del mite a partir de diversos escrits del món clàssic que han perdurat fins als nostres dies, mentre que a la segona part fan una extensiva revisió de les moltes representacions artístiques de l'època medieval, amb especial èmfasi en les pintures i escultures inspirades en el mite.

El llibre no m'ha agradat gaire. L'he trobat curiós al principi, però a la segona part m'ha semblat ja massa acadèmic i m'he perdut enmig de tants detalls, referències i notes a peu de pàgina.

Més informació: https://www.sanssoleil.es/tienda/la-caja-de-pandora/

Recomanabilitat: No recomanable.

Salvajes de una nueva época - Carlos Granés

Títol: Salvajes de una nueva época
Autor: Carlos Granés
Editorial: Taurus
Any de publicació: 2019

Aquest llibre és un assaig sobre la relació cada cop més intrincada de l'art, fins i tot el més contestatari, amb el capitalisme i la política. L'autor és Carlos Granés, un antropòleg colombià especialitzat en les vanguàrdies culturals del segle XX i el seu impacte a la societat.

El llibre de Granés desenvolupa dues grans tesis. La primera, amb el nom de El salvaje se hace capitalista, explica com l'art (fins i tot el més activista i de protesta) es troba cada cop més institucionalitzat i acceptat pel món capitalista, enlloc de ser contracultural. Potser el millor exemple d'això és aquella peça de Banski que es va autodestruïr després d'una subhasta: inicialment es podia interpretar com una protesta eminent contra la mercantilització de l'art, però al final resulta que aquesta peça trencada acaba valent molts més diners que si hagués estat una obra normal.

La tesi que es desenvolupa a la segona part del llibre és la de que El civilizado se hace salvaje, i ens explica que molts dels nous moviments polítics han après que pot resultar molt efectiu afegir grans components d'espectacle artístic i mediàtic al que abans era merament activisme de carrer. L'autor comença exemplificant això en els moviments populistes d'Amèrica llatina i més endavant es centra en els cops d'efecte dels independentistes catalans, entesos com una performance mediàtica que li permeten una repercussió molt superior a la d'una política clàssica.

El llibre no m'ha agradat massa, m'ha semblat interessant la primera part però la segona l'he trobada massa polititzada. Es pot estar més d'acord o en desacord amb els seus judicis de valor, però més enllà d'això la veritat és que ara mateix no m'emociona que la política catalana es barregi tant en les meves lectures.

Més informació: https://www.megustaleer.com/libros/salvajes-de-una-nueva-poca/MES-108657

Recomanabilitat: No gaire recomanable, tot i que té algunes idees que fan pensar.

Errata - George Steiner

Títol: Errata
Autor: George Steiner
Editorial: Arcàdia
Any de publicació original: 1997

Aquest llibre me'l va regalar per Sant Jordi la meva parella i es va mostrar especialment confiada en que m'agradaria, però ho feia més aviat per intuïció perquè la veritat és que jo ben poca cosa sabia sobre l'autor George Steiner, tan sols que era un prestigiós intel·lectual del segle XX, i de fet no tenia clar ni si encara estava viu (ho està, té 90 anys). Doncs bé, la veritat és que m'ha agradat molt, així que l'ha encertat de ple.

George Steiner és un gran erudit, la Wikipedia el defineix com un professor, crític i teòric de la literatura però la veritat és que els seus interessos són molt variats i el podríem definir millor com un generalista que mostra interès per disciplines ben variades dins el món de la cultura i el pensament. Aquest llibre Errata no segueix cap fil argumental central, sinó que Steiner ens parla a vegades de la seva vida i a vegades de diversos temes que l'han interessat en algun moment i sobre els que ens fa arribar les seves reflexions: els clàssics, la música, les llengües i la traducció, la qüestió jueva, la ciència i la raó, l'ateisme i la religió, etc...

Aquest llibre m'ha agradat moltíssim, no per cap motiu en especial sinó perquè senzillament m'han semblat molt interessants les seves reflexions. Steiner demostra ser un gran humanista i sobretot algú especialment preocupat en dedicar uns temps a parar-se i pensar, cosa que sembla senzilla però que en aquest món hiperactiu en el que vivim cada vegada costa més de fer.

Més informació: https://www.arcadia-editorial.com/es/llibres/errata/

Recomanabilitat: A mi m'ha semblat una joia però és una recomanació molt personal, imagino que a la majoria de gent no li semblarà res extraordinari.

Jo confesso - Jaume Cabré

Títol: Jo confesso
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Any de publicació original: 2011

De Jo confesso (i de Jaume Cabré en general) en tenia molt bones referències i de diferents persones, però sincerament em feia bastanta mandra llegir un llibre tan voluminós com aquest, amb prop de 1000 pàgines. La meva mare me'l va regalar per Sant Jordi de l'any passat, i l'he tingut una mica arraconat fins a trobar el moment ideal per llençar-m'hi, però finalment l'he pogut llegir ara aprofitant que he passat uns dies malalts a finals de Març i després tenia per davant la Setmana Santa.

Crec que no val la pena repassar l'argument de la novel·la perquè és tracta d'un llibre prou conegut, així que entraré directament a les valoracions. Per començar, diré que el llibre m'ha agradat molt i que sorprenentment no se m'ha fet gens llarg. He entrat a la història des del primer moment així que l'he pogut acabar en uns pocs dies.

L'escriptura de Cabré és el punt fort del llibre. No parlo tant a nivell literari o del català que utilitza ja que personalment no hi entenc gaire de tot això, però sí que trobo que els personatges estan molt ben traçats i que l'autor explica molt bé la història. L'estructura és força complexa, amb molts salts de temps per èpoques diferents, però tot i així l'autor aconsegueix mantenir-la ben lligada al fil argumental principal tot explicant en cada moment les diferents vessants de la història.

L'argument en sí és prou interessant i també trobo que el final és prou digne, però sí que m'agradaria fer una petita crítica a com alguns esdeveniments són anticipats per l'autor abans que passin, ja que es tracta d'un recurs que ja he vist a massa llibres i que personalment m'emprenya bastant. Per exemple, que el protagonista vingui d'explicar una trobada amb un personatge i just a l'acabar el capítol ens digui "poc sabia aleshores que seria l'última vegada que veuria a X en vida". De totes maneres, això no és més que un petit detall que no empanya la meva opinió sobre l'excel·lència d'aquesta novel·la.

En resum, no sé si "Obra Mestra" seria un qualificatiu massa elevat però com a mínim ja és destacable que hagi arribat a pensar si el mereixia. Això ja dona una idea de lo molt que m'ha agradat aquesta gran novel·la de Jaume Cabré.

Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Jo_confesso_%28llibre%29

Recomanabilitat: Un llibre excel·lent, una molt bona història però sobretot escrita magistralment.

Las matemáticas y la Mona Lisa - Bülent Atalay

Títol: Las matemáticas y la Mona Lisa
Autor: Bülent Atalay
Editorial: Almuzara
Any de publicació original: 2004

Aquest és un llibre que em va regalar el meu tiet i que en principi tenia una premissa interessant: intentar posar en relleu els punts en comú que tenen l'art i la ciència, ajudant-se en la figura de Leonardo da Vinci, l'home renaixentista que tant va destacar en ambdós camps.

Tot i que la intenció és prou bona, penso que el llibre no aconsegueix una síntesi prou fluida entre els dos camps. Al principi l'autor es centra molt en la part artística però mai acaba de fer-t'hi connectar del tot, és una explicació una mica massa asèptica i freda pel meu gust. D'altra banda, els capítols que tracten la vessant científica són prou amens però no n'estic segur que a una persona d'esperit més artístic que jo (que sóc més aviat de ciències) li resultin interessants.

En resum no és un llibre que m'hagi agradat gaire, potser només en salvaria la part dedicada a la figura de Leonardo da Vinci que resulta força informativa i curiosa de llegir.

Més informació: http://www.editorialalmuzara.com/editorial.php?idioma=1&libro=460

Recomanabilitat: Un llibre fluixet, preten sintetitzar art i ciència però es queda a mig camí.