Títol: Aguirre el magnífico
Autor: Manuel Vicent
Editorial: Alfaguara
Any de publicació: 2011
Aquest llibre el vaig agafar bastant aleatòriament a la biblioteca, i només tenia alguna vaga referència sobre l'autor Manuel Vicent, un periodista i escriptor que és un col·laborador habitual del diari El País. I si de l'autor ja en sabia ben poc, sobre el protagonista Jesús Aguirre no en sabia res de res, però llegint la contraportada em va cridar força l'atenció que un antic cura s'acabés convertint en Duque de Alba. Doncs bé, un cop llegit el llibre, la trajectòria vital d'aquest home resulta encara molt més sorprenent.
Jesús Aguirre va néixer de mare soltera poc abans de la guerra civil, ja que el pare (un militar català) no el va voler reconèixer al ser fruït d'una aventura extramatrimonial. M'imagino que en aquella època això ja hauria hagut de suposar una condemna a l'ostracisme social, però aquest impediment no va semblar frenar-lo. Va fer estudis de teologia i filosofia a Alemanya, on va tractar il·lustres filòsofs com Adorno o Heidegger i va tenir de company a Josef Ratzinger que després esdevindria Papa, i a principis dels anys 60 va acabar retornant a Espanya per a ordenar-se sacerdot.
Aguirre es va unir a alguns grups d'oposició clandestina al règim franquista i va acabar esdevenint el cura progre de l'esglèsia universitària de Madrid, on va coincidir amb gent com Felipe González, Solana, Maravall, Tamames, Morán... Als anys 70, Aguirre va penjar els hàbits (cosa prou inaudita també) i va convertir-se en director de l'editorial Taurus, per més endavant esdevenir alt càrrec del ministeri de cultura, casar-se amb la duquesa de Alba i fins i tot ocupar un seient a la Real Academia Española. En resum, una trajectòria que m'hagués semblat totalment inversemblant en un llibre de ficció.
Aquest llibre ha estat tota una sopresa per mi, m'ha agradat força. Sembla que el protagonista era una personalitat força carismàtica o almenys l'autor aconsegueix transmetre aquest magnetisme al seu llibre, i a més ho fa amb un punt elevat d'ironia en el tractament del personatge i la descripció de les seves "proeses". També m'ha resultat bastant interessant observar tot el rerefons de l'època tardofranquista dins el desenvolupament de la història.
Més informació: http://www.megustaleer.com/libro/aguirre-el-magnifico/ES0136730
Recomanabilitat: Força recomanable, una lectura molt entretinguda.
