El cos humà - Paolo Giordano

Títol: El cos humà
Autor: Paolo Giordano
Editorial: Edicions 62 (Grup 62)
Any de publicació original: 2013

Tenia ganas de tornar a llegir Giordano després de la bona impressió que em va deixar La solitud dels nombres primers, el seu debut. N'havia sentit a parlar molt i em va agradar força, així que vaig voler llegir el seu segon llibre tot i que l'argument no em cridava gaire l'atenció.

Aquesta novel·la ens explica la història d'un grup de joves soldats italians destinats a la guerra de l'Afganistan. Però més que de les seves aventures i desventures (un 95% d'avorrida espera i un 5% d'acció molt perillosa), l'autor ens relata sobretot les seves històries personals, com la situació específica de cadascú l'ha dut fins allà i quins són els seus sentiments (alienació, principalment).

L'estil Giordano es nota: fins i tot si la temàtica dels soldats a l'Afganistan m'atreu més aviat poc, resulta notable la manera en que Giordano fa que t'acabis preocupant per les històries personals dels protagonistes. L'autor fa èmfasi especialment en que aquest soldats són majoritàriament una colla de nanos ben joves a qui s'envia a algunes situacions dramàticament perilloses. Quan la majoria dels seus amics i parelles encara no han acabat els estudis i viuen a casa amb els seus pares, ells acaben traumatitzats o en el millor cas només atormentats. Un aspecte més de l'absurditat que representa la guerra en general.

Un bon llibre que m'ha agradat i m'ha ofert almenys una perspectiva una mica diferent del món dels soldats. Des de la desconeixença, m'atreviria fins a tot a dir que la versió que ens ofereix l'autor sembla com a mínim molt més versemblant que no pas allò que es veu a les pel·licules.

Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-el-cos-huma-94876.html

Recomanabilitat: Un llibre ben escrit tot i que la temàtica no sigui la més atractiva

 

Dos amics de vint anys - Sebastià Alzamora

Títol: Dos amics de vint anys
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Any de publicació original: 2013


Aquest llibre ens explica la relació d'amistat que van mantenir els dos joves poetes Salvador Espriu i Bartomeu Roselló-Porcel, abans de la prematura mort del segon a la edat de vint-i-cinc anys. Es tracta d'una novel·la de ficció, però está relatada en primera persona com si l'hagués escrit el mateix Espriu, i està tan ben escrita que si no fos pel coneixement circumstancial sobre l'autor i la data de publicació, pel text en sí costaria de creure que no es tracta d'un autèntic fragment autobiogràfic del propi Espriu.

Es tracta d'una història on l'autor sap posar en valor aquest concepte tan extraordinari que és l'amistat i exemplificar com pot arribar a sorgir de manera espontània fins i tot entre personalitats i maneres de pensar que en principi podrien semblar poc compatibles. L'altre tema important del llibre és la vitalitat de la joventut, en aquest cas amb el contrapunt de saber que aquesta generació l'acabaria veient interrompuda per les terribles guerres que estaven a punt de venir.

Un llibre sense grans pretensions però molt ben escrit que ha resultat en una lectura molt agradable.

Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-dos-amics-de-vint-anys-113129.html

Recomanabilitat: Un llibre curt però ben escrit, molt agradable de llegir.
 

La felicitat dels dies tristos - Pere Antoni Pons

Títol: La felicitat dels dies tristos
Autor: Pere Antoni Pons
Editorial: Empúries
Any de publicació original: 2010

Tot i que m'agrada molt llegir, no acostumen a interessar-me gaire els programes de televisió o ràdio que parlen de llibres, però fa uns dies vaig anar a parar a una tertúlia d'escriptors joves que feien al programa L'Hora del Lector, del Canal 33, i em va causar una molt bona impressió un escriptor anomenat Pere Antoni Pons a qui fins ara no coneixia. Encuriosit, vaig apuntar-me el seu nom a la llista de possibles idees per al proper cop que fes una visita a la biblioteca, i al cap d'uns dies vaig acabar agafant aquest llibre en préstec.

La felicitat dels dies tristos és una novel·la que gira al voltant d'un jove que s'enamora intensament, d'aquella manera impetuosa i esvalotada que acaba fent trontollar molts dels esquemes mentals fins al punt que l'amor sembla concentrar tota mesura de felicitat i infelicitat possibles en aquesta vida. Això sí, l'autor fuig aviat de la tradicional història romàntica i acaba matisant-ne el desenvolupament tot plantejant algunes idees profundes sobre la recerca de la identitat del protagonista, i sobre la que potser seria la tesi central: la incidència de la nostra pròpia voluntat en la capacitat de ser feliços, fins i tot en situacions negatives.

Aquest llibre m'ha agradat bastant, la història té bastant magnetisme d'aquell que t'incita a seguir llegint, i el final està raonablement ben resolt. En la vessant negativa, potser m'hi ha faltat algun personatge amb qui em pogués identificar més, però això no és ben bé una crítica ja que sembla que l'intenció de l'autor és dibuixar-los d'una forma directa i un pèl crua que no en facilita massa l'empatia.

Més informació: http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/la-felicitat-dels-dies-tristos_11804.html

Recomanabilitat: Força recomanable, i a part té la mida justa, ni massa curt ni massa llarg.

La solitud dels nombres primers - Paolo Giordano

Títol: La solitud dels nombres primers
Autor: Paolo Giordano
Editorial: Edicions 62
Any de publicació original: 2009

Aquest és un llibre que tenia moltes ganes de llegir, n'havia sentit a parlar molt bé i a més em solen cridar l'atenció les obres que són la primera novel·la d'un autor. I a més en aquest cas em sobtava molt que l'autor Paolo Giordano fos tan jove (26 anys!) i es dediqués a un camp tan diferent de la literatura com és la Física teòrica.

El llibre està protagonitzat pel Mattia i l'Alice, dos joves a qui no faria justícia despatxant-los amb una breu descripció, dos personatges d'una complexitat profunda que el llibre traça molt bé fins al punt d'arribar a fer-los versemblants tot i la inversemblança de la seva història.

Aquesta és una lectura sorprenentment emotiva, es tracta d'una història més pessimista que optimista, amb algun moment fràgilment tendre però bastant crua i tràgica en general, sense massa concessions a la felicitat. Però en valoro molt la seva complexitat i que, tot i plantejar molts temes de fons (la solitud, el pes de les aparences, la manca de comunicació...) no intenta donar una visió clara o moralitzant sinó que ho deixa tot més aviat obert a la interpretació del lector.

En resum, una novel·la que enganxa moltíssim, de la primera a l'última pàgina, i on m'agradaria destacar l'atreviment de l'autor en explicar una història força original i difícil.

Més informació: http://www.edicions62.cat/ca/llibre/la-solitud-dels-nombres-primers_10672.html

Recomanabilitat: Molt recomanable, una novel·la sorprenentment commovedora.