Títol: Eichmann en Jerusalén
Autor: Hannah Arendt
Editorial: Debolsillo (Penguin)
Any de publicació original: 1963
Aquest és un llibre de la filòsofa Hannah Arendt que fa temps que volia llegir, centrat en el judici del criminal nazi Adolf Eichmann, qui va ser el principal responsable de la implementació de la Solució Final, és a dir, l'extermini massiu de milions de jueus a l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. El meu interès per aquest llibre prové sobretot del concepte filosòfic que planteja l'autora: la banalitat del mal.
Eichmann ocupava un alt càrrec dins del nazisme; no era un dels dirigents de primera línia, però se li va encarregar organitzar tota la logística de les deportacions de jueus cap als camps d'extermini. La particularitat de la figura d'Eichmann, segons l'autora, és que no era un fanàtic antisemita ni un psicòpata, sinó un buròcrata que responia al perfil d'una persona relativament normal. En la seva defensa, va al·legar que només volia fer la feina que li havien encomanat de la manera més eficient possible, obeint als seus superiors i a les lleis vigents a l'Alemanya nazi. A partir d'aquest argument d'Eichmann, l'autora planteja dues tesis força interessants.
En primer lloc, Arendt no accepta l'excusa d'Eichmann que obeir la llei vigent com a ciutadà alemany l'eximia de la seva responsabilitat. Hi ha un consens bastant universal que l'obediència no és obligatòria quan els superiors donen ordres criminals. Fins i tot en un estat totalitari, on la pròpia llei i l'estat són criminals en si mateixos, hi ha nombrosos exemples de ciutadans que van trobar maneres de desobeir ordres, malgrat els riscos que això comportava, incloent-hi la possibilitat de perdre la vida, fins i tot en casos on les ordres que no implicaven la mort de milions de persones com era el cas d'Eichmann.
En segon lloc, Arendt considera que el cas Eichmann porta a la inquietant conclusió que un mal tan terrorífic pot ser obra no només d'un gran monstre o psicòpata, sinó que també pot ser dut a terme per persones força mediocres i banals. D'alguna manera, el fet que un mal així pugui existir dins de qualsevol de nosaltres (aquells que no se'ns considera inhumans) és certament terrible i, segons l'autora, ens obliga a estar alerta en tot moment per evitar que es manifesti.
Aquest llibre m'ha agradat perquè m'ha fet pensar força. L'autora fa una crònica desapassionada del judici amb una encomiable intenció d'objectivitat, i ja és una crònica força informativa sobre un periòde especialment terrible, però a més les seves consideracions d'ordre filosòfic i moral el converteixen en una gran obra de referència que justifica la fama que la precedeix.
Més informació: Eichmann en Jerusalén (Wikipedia)
Recomanabilitat: Molt recomanable, es tracta d'una lèctura incòmoda però necessària.
