Eichmann en Jerusalén - Hannah Arendt

Títol: Eichmann en Jerusalén
Autor: Hannah Arendt
Editorial: Debolsillo (Penguin)
Any de publicació original: 1963

Aquest és un llibre de la filòsofa Hannah Arendt que fa temps que volia llegir, centrat en el judici del criminal nazi Adolf Eichmann, qui va ser el principal responsable de la implementació de la Solució Final, és a dir, l'extermini massiu de milions de jueus a l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. El meu interès per aquest llibre prové sobretot del concepte filosòfic que planteja l'autora: la banalitat del mal.

Eichmann ocupava un alt càrrec dins del nazisme; no era un dels dirigents de primera línia, però se li va encarregar organitzar tota la logística de les deportacions de jueus cap als camps d'extermini. La particularitat de la figura d'Eichmann, segons l'autora, és que no era un fanàtic antisemita ni un psicòpata, sinó un buròcrata que responia al perfil d'una persona relativament normal. En la seva defensa, va al·legar que només volia fer la feina que li havien encomanat de la manera més eficient possible, obeint als seus superiors i a les lleis vigents a l'Alemanya nazi. A partir d'aquest argument d'Eichmann, l'autora planteja dues tesis força interessants.

En primer lloc, Arendt no accepta l'excusa d'Eichmann que obeir la llei vigent com a ciutadà alemany l'eximia de la seva responsabilitat. Hi ha un consens bastant universal que l'obediència no és obligatòria quan els superiors donen ordres criminals. Fins i tot en un estat totalitari, on la pròpia llei i l'estat són criminals en si mateixos, hi ha nombrosos exemples de ciutadans que van trobar maneres de desobeir ordres, malgrat els riscos que això comportava, incloent-hi la possibilitat de perdre la vida, fins i tot en casos on les ordres que no implicaven la mort de milions de persones com era el cas d'Eichmann.

En segon lloc, Arendt considera que el cas Eichmann porta a la inquietant conclusió que un mal tan terrorífic pot ser obra no només d'un gran monstre o psicòpata, sinó que també pot ser dut a terme per persones força mediocres i banals. D'alguna manera, el fet que un mal així pugui existir dins de qualsevol de nosaltres (aquells que no se'ns considera inhumans) és certament terrible i, segons l'autora, ens obliga a estar alerta en tot moment per evitar que es manifesti.

Aquest llibre m'ha agradat perquè m'ha fet pensar força. L'autora fa una crònica desapassionada del judici amb una encomiable intenció d'objectivitat, i ja és una crònica força informativa sobre un periòde especialment terrible, però a més les seves consideracions d'ordre filosòfic i moral el converteixen en una gran obra de referència que justifica la fama que la precedeix.

Més informació:  Eichmann en Jerusalén (Wikipedia)

Recomanabilitat: Molt recomanable, es tracta d'una lèctura incòmoda però necessària.

Los Guardianes - John Grisham

Títol: Los Guardianes
Autor: John Grisham
Editorial: Plaza y Janés
Any de publicació original: 2020

Com ja he explicat algun cop John Grisham va ser dels primers autors que em va començar enganxar a la lectura. Ara no m'emociona, però quan el llegeixo de tant en tant encara el trobo prou entretingut.

La veritat és que aquest comentari del llibre podria ser bastant calcat als comentaris que he fet d'altres llibres seus en aquest mateix blog: lectura entretinguda com a valor principal, personatges extremadament simples com a principal defecte (bons contra dolents sense gaire espai pels grisos). L'únic problema és que aquest cop la història l'he trobada una mica fluixeta, comença bé però després no és gaire sorprenent. Però tot i així m'ha resultat un llibre entretingut.

Més informació:  https://www.penguinlibros.com/es/novela-negra-misterio-y-thriller/31286-los-guardianes-9788401024375

Recomanabilitat: Típic llibre Grisham, però la història podria ser millor.

El Fango - Baltasar Garzón

Títol: El Fango. Cuarenta años de corrupción en España
Autor: Baltasar Garzón
Editorial: Debate
Any de publicació: 2015

Aquest és un dels llibres que tenia al final de la pila, on normalment hi poso els que m'han regalat però que d'entrada no m'atreuen gaire o gens. Tot i així, intento llegir-los en algun moment perquè fins i tot els llibres que no m'agraden trobo que solen aportar-me alguna cosa de valor, per poc que sigui.

Baltasar Garzón és algú a qui veig amb llums i ombres. M'agrada en la seva vessant de jutge per la seva valentia i per haver actuat en casos de signe polític diferent, però a l'hora m'incomoda la seva vessant d'activista polític i trobo que aquesta subjectivitat pot comprometre la seva imparcialitat (o la percepció d'imparcialitat, si més no). En qualsevol cas això no és un problema en aquest llibre ja que tracta el tema de la corrupció que és un problema molt transversal a les diferents ideologies.

El llibre és una mena de tractat sobre la corrupció a Espanya, es fa un balanç bastant detallat dels diferents casos de corrupció amb especial protagonisme pels polítics que són els més abundants, però també entra en altres àmbits com el judicial, la banca, la família reial, etc... Finalment, l'autor acaba fent una sèrie de propostes per a millorar la lluita contra la corrupció, la majoria centrades en incrementar la transparència i control en la gestió pública, així com una major independència del poder judicial. Les solucions poden ser més o menys discutibles però és d'agrair que no es quedi tan sols en la diagnosi com fan tants autors de llibres d'assaig.

M'ha agradat el llibre, no és que m'hagi entusiasmat però m'ha semblat força interessant. El millor és que és molt informatiu, l'autor explica els casos de corrupció amb gran detall i fa algunes propostes bastant ben raonades per contrarestar-la. El pitjor és que en alguns moments del llibre Garzón es deixa anar i aprofita per passar comptes pel cas de la seva polèmica inhabilitació, cosa que pot ser humanament comprensible, però que trobo queda fora de lloc dins la dinàmica del llibre.

Més informació: https://www.megustaleer.com/libro/el-fango/ES0123625

Recomanabilitat: Recomanable, és un llibre força informatiu i interessant.

La apelación - John Grisham

Títol: La Apelación
Autor: John Grisham
Editorial: Plaza y Janés
Any de publicació original: 2008

John Grisham és un dels meus autors favorits de sempre. Quan als 19 anys vaig començar a llegir llibres de forma regular, va ser sobretot gràcies a dos llibres que em van enganxar moltíssim: El Jurado de Grisham i Esfera de Michael Crichton. En aquells primers anys vaig devorar tots els llibres que havia escrit Grisham fins aquell moment, i des d'aleshores he anat comprant i llegint tots els llibres que ha anat treient quasi cada any.

Encara disfruto amb els llibres de Grisham, però darrerament no els valoro tan espectacularment com al principi. Les històries solen ser bones, però me n'adono que el tractament dels personatges sol ser molt poc matisat, els protagonistes sempre es divideixen obertament en bons i dolents, sense cabuda per a escales de grisos o patrons de comportament complexos. És una aproximació prou simplista que no impedeix que funcionin bé les històries, però que a vegades li resta una mica de versemblança i credibilitat al conjunt.

La Apelación segueix aquest patró de Grisham situant-nos des del principi en dos bàndols ben definits: els pobres habitants d'un poble contaminat encapçalats pels seus modestos i heroics advocats per un costat, i una cobdiciosa corporació química i els seus poderosos aliats em el món polític i empresarial per l'altre. La justícia es converteix en el gran taulell d'escacs on es desenvolupa la partida, amb els jutges interpretant el paper de les peces decisives que juguen els dos bàndols.

El llibre funciona bastant bé, sobretot a partit de l'últim terç on l'autor sap afegir algunes novetats destacables a la ja emocionant espera pel desenllaç final, que trobo que queda raonablement ben tancat. I més enllà de l'argument, suposa una interessant mirada al sistema judicial americà on una part dels jutges són escollits en votacions electorals, amb el risc que això pot comportar i que defineix una de les crítiques citades al llibre: "Grisham muestra directamente el alto riesgo de elegir a los jueces en una sociedad en la cual el dinero lo decide todo".

Més informació: http://www.megustaleer.com/me_gusta_leer/Libros/L/La-apelacion-ES/La-apelacion

Recomanabilitat: Força recomanable, és un best-seller notable en el millor estil Grisham.

The Nine - Jeffrey Toobin

Títol: The Nine - Inside the Secret World of the Supreme Court
Autor: Jeffrey Toobin
Editorial: Doubleday
Any de publicació: 2007

The Nine és una profunda mirada a la història recent del Tribunal Suprem dels EEUU, la màxima autoritat judicial del païs i que a Espanya seria equivalent al Tribunal Constitucional (no al Suprem com el nom pot indicar). En concret, el llibre es centra principalment en els nou jutges que van servir els darrers onze anys (1994-2005) de l'anomenat tribunal Rehnquist, en un dels períodes històricament més llargs sense canvis a la composició del tribunal.

El Tribunal Suprem, de per si molt important a qualsevol país, és una institució particularment transcendent en el cas dels EEUU ja que algunes de les seves decisions han tingut un impacte fonamental en la vida del país: per exemple Brown v. Board of Education, que al 1954 va prohibir la segregació racial fins aquell moment habitual al sistema educatiu dels EEUU, o Roe vs. Wade, que al 1973 va legalitzar l'abortament lliure com a dret fonamental de la dona (després matitzat amb algunes restriccions).

The Nine fa un extens anàlisi de les personalitats i pensament dels nou jutges integrants del tribunal al període esmentat, i com aquestes conviccions personals i fins i tot el seu caràcter poden a vegades arribar a pesar tant o més que la seva suposada adscripció ideològica a l'hora de decidir-se per un si o un no en una votació. Les explicacions de Toobin permeten entendre de forma planera els punts claus dels casos presentats, fent que els complexos arguments jurídics siguin relativament fàcils d'entendre, i sobretot donant-nos una visió clara i raonada del perquè de les decisions adoptades pels jutges en els casos més importants.

El que més m'ha agradat del llibre és que m'ha resultat extraordinàriament informatiu i sorprenentment fàcil d'entendre tot i tractar temes legals complexos, no se m'ha fet pesat en cap moment i l'he llegit molt ràpidament i amb gran interès. A la vessant negativa, no m'ha agradat el tractament massa parcial a nivell ideològic, ja que l'autor es posiciona clarament en contra dels republicans, i això a vegades li resta objectivitat com en les valoracions massa extremes que fa dels jutges més conservadors, o en el tractament massa partidista de la controvèrsia electoral a Florida l'any 2000. Amb tot, és tracta d'un llibre molt interessant que ha complert de sobres la meva pretensió d'informar-me una mica sobre el funcionament d'aquesta històrica institució.

Més informació: http://www.amazon.com/Nine-Inside-Secret-World-Supreme/dp/0385516401/ref=ed_oe_h

Recomanabilitat: Un llibre molt recomanable per a qualsevol interessat en la justícia en general o en la política americana.

El circo de la justicia - Josep Maria Loperena

Títol: El circo de la justicia
Autor: Josep Maria Loperena
Editorial: Flor del viento
Any de publicació original: 2006

En Josep Maria Loperena és un advocat de llarga trajectòria, sobretot defensor dels més desfavorits i fins i tot de causes perdudes, que en el moment de la seva retirada ha escrit un llibre relatant les moltes misèries del món de la justícia. En Loperena és, a més, un personatge singular que també ha tingut una carrera destacada al món del teatre (com a actor, autor i director) i del periodisme.

El llibre fa una llarga repassada de les múltiples experiències viscudes per l'autor en aquest món d'advocats, jutges i ajusticiats que anomena "circ de la justícia". Es tracta d'una crítica molt dura tan al sistema judicial en sí (per acarcarat i allunyat del poble), com sobretot a la majoria de persones/personatges (amb noms i cognoms) que en formen part.

És de fet aquesta crítica despiadada el que potser no m'acaba d'agradar del llibre. És possible que tingui raó en bona part del que explica (el poc que conec sobre l'estat de la justícia apunta en aquesta direcció), però aquesta visió tan parcial i populista em sembla un pel exagerada. Trobo que quan es fan acusacions d'aquest tipus cal tenir una gran estatura moral i credibilitat per no caure en la demagògia, i com en aquest cas no conec de res l'autor, doncs no m'és possible creure-me'l sense més.

En qualsevol cas és un llibre que m'ha semblat correcte en el sentit que respon a les intencions de l'autor (una denúncia de la majoria de personatges que poblen la justícia), però que no ha acabat de respondre a les expecatives que jo en tenia. M'hagués agradat llegir una mirada més freda als problemes estructurals de la justícia i una discussió d'algunes possibles solucions.

Més info: http://www.casadellibro.com/fichas/fichabiblio/0,,2900001146335,00.html

Recomanabilitat: No el recomanaria, sobretot a nivell informatiu, però a nivell d'entreteniment és acceptable.