Títol: Entre la promesa del verano y el frío del invierno
Autor: Leif G.W. Persson
Editorial: Paidos (Planeta)
Any de publicació: 2002
No m'agrada gaire la novel·la policíaca, però el meu amic Boi (bé, tècnicament és més amic del meu pare, però què carai, també ho és meu!) em va instar a fer una excepció amb una trilogia anomenada "El declive del estado del bienestar", de la qual aquest llibre n'és el primer tom. No era un repte fàcil, ja que es tracta d'un voluminós llibre de prop de 700 pàgines, però sempre estic disposat a fer un petit esforç quan es tracta d'un llibre que ve molt recomanat per una persona propera, m'encanten aquesta mena de recomanacions.
Tot i que la novel·la comença amb un assassinat, diria que no es tracta d'una novel·la negra a l'ús. Efectivament la trama gira en torn a la resolució del crim, però en certa manera és una petita excusa per desenvolupar una història que té més a veure amb la política de seguretat sueca durant la guerra freda, per acabar lligant-la fins i tot amb l'assassinat d'Olof Palme l'any 1986. Així doncs, és un llibre que parla molt de Suècia i de la seva policia, però que també dedica molt temps a la construcció dels personatges, presentant-los amb una gran profunditat. El Boi comenta molt bé que la trilogia és un veritable estudi antropològic disfressat de novel·la policíaca.
El llibre, tot i la seva llargada, m'ha atrapat des del primer moment, i no se m'ha fet gens pesat de llegir. Tot i que el ritme pugui semblar lent, m'agrada molt com l'autor introdueix cada nou personatge amb molt detall, explicant-nos el que pensa en aquell moment i com ha arribat fins allà. També he trobat molt remarcable la manca de focs d'artifici: acostumat a altres històries on la resolució del misteri sol provenir d'un moment d'il·luminació imprevist o d'un cop d'efecte espectacular, aquí l'autor es decanta per explicacions molt més mundanes on la casualitat no juga pas un paper menor, a mi personalment aquest estil m'ha resultat bastant més versemblant.
Per posar alguna cosa a la part negativa, diré que és un llibre complexe que a vegades costa de seguir. Hi ha tanta trama i passen tantes coses que sovint l'autor no n'explicita el significat i queda una mica a la teva interpretació (si heu vist la sèrie Mad Men sabreu de què us parlo), i això en algun moment pot fer que et perdis una mica. Però no detrau de la qualitat general, ja que el fil gros del que està passant sí que queda prou clar.
En resum, és un llibre que m'ha agradat força, he gaudit llegint-lo i més endavant sens dubte que seguiré amb la segona part d'aquesta trilogia.
Més informació: http://www.planetadelibros.com/libro-entre-la-promesa-del-verano-y-el-frio-del-invierno/24267#soporte/24267
Recomanabilitat: Força recomanable, requereix dedicar-hi molt temps però val la pena.
