El poder de los sin poder - Vaclav Havel

Títol: El poder de los sin poder
Autor: Vaclav Havel
Editorial: Ediciones Encuentro
Any de publicació original: 1978

Aquest llibre és un assaig bastant curt de l'aleshores dissident xec Vaclav Havel, recentment popularitzat pel discurs del president canadenc Mark Carney a Davos. Aquest discurs, considerat una crida d'atenció sobre la fi de l'ordre internacional basat en regles, utilitza la paràbola del venedor al llibre de Havel per instar els líders de potències mitjanes a deixar de fingir que tot segueix com abans, i a començar a dir les coses pel seu nom com a primer pas per a prendre consciència de la nova era i actuar en conseqüència.

La paràbola a la que fa referència Carney apareix només en un petit passatge del llibre. Un venedor de fruita de la Txecoslovàquia comunista penjava cada dia a la seva botiga un cartell que deia "Obrers del món, uniu-vos!", un lema en el que feia temps que havia deixat de creure. Ho feia per inèrcia, ja que algú del partit ho havia demanat, i el venedor preferia no buscar-se problemes, senyalitzant així una aparent conformitat. Però un dia decideix deixar de penjar-lo, i aquest petit gest no és tan insignificant com sembla doncs representa un acte de veritat com a resistència, en un entorn on mantenir la ficció oficial tan sols beneficia la continuïtat del sistema totalitari.

El llibre de Havel va bastant més enllà, es tracta al meu parer d'un assaig eminentment polític sobre la figura de la dissidència en un règim totalitari. Però la veritat és que no m'ha agradat gaire, l'he trobat una mica farragós de llegir i tampoc hi he trobat cap gran argument que em sembles d'especial interès. O sigui que si teniu curiositat per la paràbola del fruiter, em sembla molt més senzill llegir directament el discurs de Carney que tampoc és gaire llarg.

Més informació: https://edicionesencuentro.com/libro/el-poder-de-los-sin-poder/

Recomanabilitat: No recomanable, un assaig polític que no m'ha resultat gaire interessant.
 

Los amnésicos - Géraldine Schwarz

Títol: Los amnésicos
Autor: Géraldine Schwarz
Editorial: Tusquets
Any de publicació: 2018

Quan vaig escollir aquest llibre ho vaig fer pensant que era una novel·la on es relatava la història d'una família franco-alemanya des de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies, i que podia servir per comprendre com els crims del nazisme i altres règims totalitaris van poder tenir lloc davant la passivitat d'una majoria de persones de peu de carrer que, tot i segurament no ser uns fanàtics com els seus dirigents, tampoc van fer res per evitar la tragèdia. A més, havia llegit bons comentaris del llibre, que havia obtingut el premi al Llibre Europeu de l'any 2018.

La meva sorpresa al llegir el llibre ha estat que de novel·la no en té res, la temàtica és efectivament la que m'havia semblat però és tracta d'un assaig on la autora fa una profunda investigació sobre la passivitat de el poble planer en societats com l'alemanya davant els crims del nazisme contra els jueus. Un cop derrotats els règims totalitaris, els primers anys de postguerra estan marcats pel negacionisme (el poble innocent enganyat per un grapat de dirigents criminals) i una mena d'amnèsia col·lectiva que possiblement pretén emmascarar el profund sentiment de culpa, però amb el temps societats com l'alemanya o la francesa donen pas a un lent reconeixement de responsabilitats que les permet evolucionar cap a un pensament plenament democràtic i modern. La tesi de l'autora és que aquesta evolució és possible gràcies a un exercici de memòria històrica impulsat per la perspectiva crítica de les noves generacions que, amb l'avantatge de la distància que dóna no haver estat implicats en els fets, aporten una mirada que qüestiona sense embuts el comportament dels seus avantpassats.

L'autora posa com a exemple la història de la seva pròpia família franco-alemanya, que de fet es converteix en la base per a la seva investigació. Així per exemple trobem personatges com el seu avi alemany, que sense ser un fanàtic i ni tan sols simpatitzant va arribar a afiliar-se al partit nazi a fi de poder escalar socialment, és a dir no ser discriminat per no tenir el carnet. Però tampoc va tenir gaire problema en aprofitar-se del clima anti-jueu per fer-se amb la propietat de la que posteriorment seria l'empresa familiar, gràcies a la compra a un preu molt baix ja que els seus propietaris jueus es van veure obligats a malvendre-la per intentar fugir de l'ambient terriblement hostil i irrespirable que patien ja en els anys anteriors a la guerra (la nit dels vidres trencats, etc..).

El llibre m'ha semblat bastant impecable, tot i que no és una lectura còmoda. D'haver sabut que era un assaig i la seva profunditat segurament hagués optat per una altra lectura, però un cop terminada estic content d'haver-lo llegit i en reconec el seu valor molt important com a testimoni per a generacions futures.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-los-amnesicos/298281

Recomanabilitat: Recomanable però tenint en compte que és un llibre dur, en el sentit de que posa els europeus en el mirall de la seva trista història del segle XX.