Títol: La pell freda
Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial: La Campana
Any de publicació original: 2002
Aquest llibre me'l va recomanar una amiga en qui, tot i no coincidir sempre en els gustos, hi confio força a nivell de criteri sobre llibres. Amb tot, sí que em va advertir que aquest llibre normalment provoca reaccions bastant oposades: hi ha gent a qui li agrada força i gent a qui li sembla detestable. D'això últim en tinc un bon exemple en ma mare, que l'ha llegit i el considera abominable amb una rotunditat que poques vegades li he vist expressar vers un llibre.
Doncs bé, sembla ser que jo sóc d'aquells a qui els hi ha agradat força, ja que m'ha enganxat molt des d'un bon començament i l'he llegit passant pàgines a tota velocitat. Trobo que és una història molt intrigant on mai no saps que passarà a la propera plana, l'autor et manté en tensió en tot moment i la veritat és que la novel·la es va desenvolupant de manera poc previsible.
Això sí, també haig de dir que entenc perfectament perquè el llibre sembla provocar reaccions tan oposades. Certament l'argument es pot considerar de força desconcertant com a mínim, així que no m'estranya que hi hagi gent a qui li resulta una lectura bastant desagradable i fins i tot execrable.
Jo mateix tampoc sabria explicar ben bé del tot perquè m'ha agradat tant. No hi buscaria explicacions profundes, senzillament ha estat una lectura que m'ha enganxat de principi a fi.
Més informació: http://www.edicionslacampana.cat/index.php/llibres/215
Recomanabilitat: Sí que el recomano, però cal ser conscient que tan us pot agradar força com trobar-lo un llibre sense cap ni peus.
