Títol: Vida y época de Michael K
Autor: J.M. Coetzee
Editorial: Mondadori
Any: 1983
En plena Sud-Àfrica dels anys 80, un jove anomenat Michael K deixa la ciutat junt amb la seva mare iniciant una llarg camí cap al camp intentant fugir així d'una guerra que, de totes maneres, sembla perseguir-lo alla on va. Tot i que no té gaire més aspiracions que viure tranquil sense demanar massa del món que l'envolta, les coses son molt més difícils en una societat en estat de guerra com la que es planteja aquí.
Quan fa un parell d'anys em vaig convèncer d'intentar llegir alguna cosa més que ciència ficció, esports i thrillers, no sé ben bé com vaig anar parar a un autor com Coetzee, sense gaire més referència que saber que havia estar premi Nobel recentment (al 2003). I la veritat és que la seva escriptura em va sorprendre molt, ja que és quelcom totalment diferent a tot el que havia llegit fins aleshores.
L'originalitat de l'estil de Coetzee no es manifesta pas en una manera d'escriure diferent, sino que és un concepte més aviat argumental: així com la majòria de llibres et van dibuixant una història amb problemes que es superen d'alguna manera i el llibre sol acabar bé (no necessàriament de forma feliç, però correcta), en els llibres de Coetzee tens la impressió que l'autor mai et porta a on vols que vagi l'argument. En aquests llibres no hi han personatges "bons", fins i tot els protagonistes són éssers complexos amb bastants trets negatius que fa molt difícil identificar-se amb ells, tot i així pots dessitjar que se'n surtin de les situaciones injustes a les que es veuen sotmesos, però Coetzee no dona treva i la dura realitat sol acabar imposant-se als dessitjos positivistes. És un estil que es fa bastant dur de llegir, hi ha poc espai per alegries, però d'alguna manera consegueix captivar-te perquè, tot i que sigui molt cru, també dona tota la impressió de ser profundament realista, i això et fa passar pàgina rere pàgina.
Vida y Época de Michael K és dels seus primers llibres, però aquest estil angustiós seu ja és plenament manifest de la primera a l'última plana. El ritme potser és una mica lent al principi, però va guanyant interés conforme avança fins a acabar en un final poc concluent (els no-finals són també típics de Coetzee) que et deixa una mica preguntant-te el sentit de tot plegat (potser que la voluntat de viure tranquil d'una persona que molts qualificarien de "ximplet" el fa molt més intel·ligent que tots aquells que l'envolten). En fi, es deixa llegir si ja t'agrada l'autor, però tampoc entusiasma.
Més info: http://www.editorialmondadori.com/ficha_libro/ficha_libro.asp?Ident=38033
Recomanabilitat: Recomanable pels que ja han llegit Coetzee. Als que no, millor començar amb Desgracia o La Edad de Hierro.
