Títol: La deriva de España
Autor: Enric Juliana
Editorial: RBA
Any de publicació original: 2009
No és cap secret que avui en dia, la premsa escrita i la professió periodística en general es troben en un estat manifestament millorable. D'un costat, cada cop es fa més difícil la batalla per mantenir l'independència del periodista davant els grans interessos polítics del grup mediàtic que controla el seu mitjà (diari, emissora o el que sigui). D'altra banda, patim una progressiva deriva cap a una espècie de periodisme-espectacle on prima més l'entreteniment que la informació (allò que els americans anomenen "infotainment").
En aquests temps tant difícils per a l'anàlisi seriós i profund de l'actualitat, figures com la de l'Enric Juliana s'ageganten. Hi ha moltes raons per les quals tinc en una alta estima a aquest gran periodista, però la principal seria la següent: habitualment, després de llegir un article seu, acabo amb la sensació d'haver-me enriquit una mica, d'estar millor informat, de veure les coses des d'un punt de vista que no havia considerat. És magnífica la seva capacitat per a l'anàlisi polític amb perspectiva, de veure més enllà del dia a dia i fer una lectura més profunda. Tal com diu el prologuista Josep Vicent Boira, l'Enric Juliana és capaç de detectar corrents de fons allà on la gran majoria només veu onades aleatòries.
La deriva de España és una excel·lent radiografia de l'Espanya actual, però basada en la radical idea que els protagonistes de l'evolució del païs no són tant els partits polítics o els seus dirigents puntuals, sino els interessos de les seves regions. És a dir, l'Espanya actual no està tan marcada com pugui semblar per la confrontació entre Esquerra-Dreta o PSOE-PP, sino que més aviat es va definint conforme els interessos dels grans territoris: Andalusia, Madrid i la seva àrea d'influència que inclou les províncies properes, el "gran Luxemburgo" format pel País Basc i Navarra, Catalunya i les terres de l'antiga corona d'Aragó, la zona nord-oest que inclou Galícia, Lleó, Astúries, etc... Un extracte del pròleg:
"Este libro habla de geografía y de política. De geopolítica entendida como los procesos territoriales entrelazados con los políticos [...] En españa la relación entre geografía y política es intensísima. Posiblemente más que en cualquier país de Europa"
El llibre m'ha agradat moltíssim i se'm fa difícil trobar-hi punts negatius. Potser diria que no m'agrada el títol, trobo que té poc a veure amb el contingut del llibre i pot espantar a algun lector que pensi que és un llibre d'aquests catastrofistes que es lamenten per l'estat "de la patria" (tipus Federico), quan en realitat l'autor hi vol donar un significat ben diferent, on la paraula "deriva" té connotacions més de navegació i orientació que no pas el sentit negatiu habitual.
Més informació: http://www.rbalibros.com/la-deriva-de-espana_enric-juliana_libro-ONFI227-es.html
Recomanabilitat: El recomano de totes totes, és dels pocs llibres que m'atreveixo a qualificar de lectura obligada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada