Títol: La rectificació
Autors: Enric Juliana, Antoni Puigverd, Ferran Sáez, Lluís Bassets, Albert Branchadell, Josep Maria Fradera
Editorial: Destino
Any: 2006
Aquest és un llibre on sis analistes de diferents camps escriuen sis assatjos sobre diversos aspectes del catalanisme, però compartint-ne tots una idea en comú: la necessitat d'una rectificació en la política catalana després dels últims tres anys de govern tripartit i negociació estatutària. No ho fan amb una actitut partidista en contra de cap partit en concret (tot i que, de forma justificada, es centren principalment en el tripartit pel seu protagonisme aquests anys), sino que és una crítica més de fons a una manera de fer política massa allunyada de la realitat, massa ideològica, sense tenir en compte els obstacles del camí.
Vaig comprar aquest llibre perquè sóc un lector habitual de l'Enric Juliana, sots-director de la Vanguardia i delegat a Madrid, ja que és un periodista que llegeixo sempre amb gran interés, i és que el considero el millor analista polític que existeix juntament amb en Francesc-Marc Àlvaro. Així doncs, en enterar-me que havia estat el principal promotor d'aquest llibre, i que el llibre n'incloia un assaig seu, no vaig dubtar a comprar-lo.
Aquest és un llibre d'anàlisi política que en principi no seria gaire recomanable pels lectors d'aquest blog, només pels interessats en el tema. De fet, excepte el capítol de l'esmentat Juliana, cap dels assatjos és particularment brillant:
L'Antoni Puigverd fa una anàlisi molt teòrica de les arrels i l'estat actual del catalanisme, és interessant però costa de seguir, té un nivell potser massa alt per mi. En Lluís Bassets fa una anàlisi del catalanisme des d'un prisma internacional, potser és el capítol més fluix del llibre. El capítol de Albert Branchadell es centra en la llengua, dissociant una mica el futur del català del de Catalunya en sí. El Josep Maria Fradera fa una anàlisi amb una visió més historicista, i el Ferran Sáez reflexiona sobre les ideologies del catalanisme.
Per sort, però, puc dir que tenim un bon motiu per justificar la compra d'aquest llibre i qualificar-lo de recomanable: les quaranta pàgines de l'Enric Juliana són absolutament brillants, possiblement les millors que mai li he llegit. En Juliana repassa des d'un punt de vista molt crític els moviments de la política catalana durant el procés de negociació estatutària, amb el seu típic estil ple d'analogies e ironies ben afilades que fan aquest capítol molt amè de llegir. Especialment destacable la seva comparació del tripartit amb la brigada Pomorska, o la definitòria frase que li feia un polític madrileny de "O la Opa o el Estatut, pero las dos cosas a la vez me parece que no van a poder ser".
Resumint-ne el contingut, crec que la crítica de Juliana ve a ser que la batalla estatutària no es va plantejar bé des del punt de vista polític. Sense valorar-ne els objectius estratègics (conseguir un nou estaut), Juliana critica que la tàctica emprada (el "com" conseguir l'aprovació del nou estatut) va confiar massa que el PSOE acceptaria tot el que es reclamava, ja fos per les promeses de ZP o per la (certa o no) justícia moral de la reclamació catalana en sí, però no va tenir en compte les dificultats a les que s'enfrontava (radicalització de la dreta, resistència al canvi de l'ordenament jurídic espanyol, instrumentalització de l'anticatalanisme, erosió de la imatge de Catalunya, afebliment del propi PSOE, etc...) ni va maniobrar hàbilment per véncer-les.
Més info: http://www.edestino.es/fichalibro.aspx?IdPack=2&IdPildora=310
Recomanabilitat: Pels que segueixin la política catalana, val la pena ni que sigui només pel fantàstic assaig de l'Enric Juliana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada